Un equip d’investigació de la UA desenvolupa un senzill mètode de detecció de l’àcid acètic
Aquest contaminant atmosfèric és molt nociu per a la salut i accelera la deterioració de les obres d’art
L’àcid acètic és un contaminant atmosfèric present habitualment a l’interior dels edificis. La seua presència i acumulació pot ser nociva per a les persones i, a més, causa la deterioració de les obres d’art. D’ací, la importància que deriva del descobriment realitzat per un equip d’investigadors de la Universitat d’Alacant d’un nou mètode de detecció d’aquest àcid en l’ambient, molt més senzill i precís que els existents fins ara.
Manuel Ortuño, professor del Departament de Física, Enginyeria de Sistemas i Teoria del Senyal, explica com el seu equip (format per Wafaa Miloua, alumna del programa de doctorat en Física Aplicada a les Ciències i les Tecnologies; Adrián Romo, alumne del màster en Prevenció de Riscos Laborals, i Víctor Navarro, especialista tècnic del Departament de Física, Enginyeria de Sistemas i Teoria del Senyal) va descobrir, a partir d’un treball que duia a terme amb material hologràfic, com la utilització de cert additiu canviava de color quan detectava la presència de l’àcid acètic. A partir d’aquesta troballa casual, es va iniciar una investigació que ha donat com a fruit el disseny d’un dispositiu i d’un programari que, ja patentat, estarà molt prompte llest per a la comercialització i que serà provat d’ací a poc al MUA (Museu de la Universitat d’Alacant).
«Es tracta d’un dispositiu que monitora constantment l’aire per a veure com varia la concentració d’àcid acètic», explica Manuel Ortuño. Per això està indicat especialment per a llocs de treball on, a causa de l’activitat que s’hi fa, es genera aquest contaminant atmosfèric, i també per a museus o llocs en què s’exposen o s’emmagatzemen obres d’art, ja que la seua presència és molt nociva per a les peces.
«Els avantatges d’aquesta tecnologia respecte de les ja existents són molts», afirma el professor, que detalla que, a més de la fiabilitat i facilitat d’ús, permet la detecció específica d’àcid acètic i quantificar-ne la concentració, discriminant-lo d’altres compostos de caràcter àcid amb els quals pot estar mesclat, i ho fa d’una manera ràpida, senzilla i intuïtiva, generant un canvi de color apreciable visualment. A més, l’àcid acètic es pot detectar en diferents medis (en fase líquida, sòlida, gasosa o qualsevol combinació entre aquestes), és possible regenerar el mitjà actiu de detecció a través d’un procés senzill, de manera que es pot reutilitzar i, per tant, reduir la generació de consumibles i residus; pot ser usat per personal sense formació especialitzada, i té, a més, un cost més baix que les altres tecnologies.
