La catedràtica de la UA Carmen Nájera, guanyadora del VI Premi 'Julio Peláez' a dones pioneres de la Física, la Química i les Matemàtiques
Fa 25 anys Carmen Nájera, des de la Universitat d’Alacant, va iniciar el camí de l’organocatàlisi asimètrica, la branca de la química reconeguda enguany amb el Premi Nobel
El lliurament del premi, atorgat per la Fundació Tatiana Pérez de Guzmán el Bueno i dotat amb 12.000 euros, tindrà lloc al març del 2022
El jurat de la VI Edició del Premi «Julio Peláez a Dones Pioneres de la Física, la Química i les Matemàtiques» de la Fundació Tatiana Pérez de Guzmán el Bueno, ha decidit atorgar aquest guardó a la catedràtica de Química Orgànica de la Universitat d’Alacant Carmen Nájera Domingo per la seua avançada visió que la va portar fa 25 anys a utilitzar l’organocatàlisi asimètrica per a construir molècules que pogueren ser utilitzades en la indústria farmacèutica. Amb el pas del temps aquella incipient metodologia s’ha convertit en una branca indispensable de la química que enguany ha destacat l’Acadèmia Sueca en atorgar-li el premi Nobel de Química a través de dos químics que han contribuït d’una manera important al seu desenvolupament: Benjamin List i David MacMillan.
Utilitzada per a la construcció de molècules, l’organocatàlisi asimètrica ha tingut un gran impacte en la investigació farmacèutica i ha fet que la química siga més ecològica, com ha explicat l’organització dels Nobel. «A partir de l’any 2000, cinc anys després que començàrem a treballar en organocatàlisi asimètrica, va haver-hi un desenvolupament molt important d’aquesta tècnica que ha culminat amb el premi Nobel de Química d’aquest any concedit a aquest camp», explica Carmen Nájera, que assegura que, a pesar de la seua precocitat a triar una àrea de la química que ha resultat tan útil, mai es va sentir pionera.
Gràcies al desenvolupament exponencial de l’organocatàlisi asimètrica, al qual Carmen Nájera va contribuir al nostre país, es va agilitar la producció d’un ventall de fàrmacs que van des dels utilitzats per a tractar l’ansietat i la depressió als que tenen propietats antivirals i serveixen per a tractar infeccions respiratòries. «El meu treball s’ha centrat en la síntesi de compostos amb activitat biològica, concretament antivirals, i química bàsica de síntesi de tota mena de molècules que ha permès fundar una spin off a partir de la nostra investigació en química bàsica», detalla.
La preparació de Carmen Nájera es va iniciar a la Universitat de Saragossa, on va estudiar Química. Després de doctorar-se a la Universitat d’Oviedo va fer estades postdoctorals a l’Escola Politècnica Federal de Zuric (Suïssa), i a les Universitats d’Oxford (Regne Unit), Harvard (EUA) i Uppsala (Suècia). Després de promocionar a professora titular en la Universitat d’Oviedo i posteriorment a catedràtica de Química Orgànica en la Universitat d’Alacant, on ha desenvolupat la major part de la carrera investigadora, s’ha dedicat a la síntesi de productes amb activitat biològica, en concret antivirals, i de tota mena de molècules, fet que li va permetre fundar una spin off de síntesi de productes farmacèutics al parc científic de la Universitat d’Alacant en el qual al llarg de 20 anys han trobat treball molts dels doctors formats en el grup de Carmen Nájera.
Amb més de 400 publicacions al llarg de la seua carrera i més de 22.000 cites (h = 71), Carmen Nájera és una de les científiques més citades en l’àmbit internacional. El seu treball ha sigut reconegut amb importants guardons com el Premi de Química Orgànica de la Societat Espanyola de Química o el Rosalind Franklin International Lectureship de la Societat Anglesa de Química i el premi de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) “Distinguished Women in Chemistry or Chemical Engineering”, entre d’altres, als quals s’uneix ara el premi Julio Peláez, dotat amb 12.000 euros per a reconèixer la labor de dones pioneres. El lliurament del premi tindrà lloc al març del 2022.
Jurat
El Jurat de la VI edició del Premi «Julio Peláez a Dones Pioneres de la Física, la Química i les Matemàtiques» va estar format per Francisca García Caballero (presidenta), doctora en Ciències Físiques i professora d’investigació del Centre Nacional d’Investigacions Metal·lúrgiques del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC); Avelino Corma Canós, doctor en Ciències Químiques, fundador, exdirector i investigador de l’Institut de Tecnologia Química UPV-CSIC; Pilar López Sancho, professora d’Investigació del CSIC, en el Departament de Teoria i Simulació de Materials de l’Institut de Ciència de Materials; Emilio Bujalance García, catedràtic de Geometria i Topologia de la UNED; María Vallet Regí, catedràtica de Química Inorgànica de la Complutense de Madrid (Premi Julio Peláez 2017); Consuelo Martínez, catedràtica d’Àlgebra de la Universitat d’Oviedo (Premi Julio Peláez 2018); i Carmen García, professora d’Investigació de l’Institut de Física Corpuscular UV-CSIC.
La Fundació Tatiana Pérez de Guzmán el Bueno té com a finalitats ajudar la investigació científica i l’educació cívica i ambiental dels joves. El premi Julio Peláez es va instituir l’any 2016 per a distingir dones pioneres per la seua destacada contribució a la ciència i a la investigació en l’àmbit de la Física, Química o les Matemàtiques. En la primera edició va ser guardonada Teresa Rodrigo (Lleida, 1956 - Santander, 2020) com a pionera en partícules elementals. Li van seguir María Vallet Regí (2017), per la contribució pionera al camp dels nanomaterials ceràmics mesoporosos; Consuelo Martínez (2018), catedràtica d’Àlgebra de la Universitat d’Oviedo; Carme Torras (2019), pionera en Robòtica; Maria Josefa Yzuel i Susana Marcos ex aequo (2020) per la contribució pionera en el camp de l’òptica.
