La Càtedra de Responsabilitat Social de la Generalitat Valenciana en la UA presenta la investigació "Buenas prácticas de empresas alicantinas ante el Covid-19"

La Càtedra de Responsabilitat Social de la Generalitat Valenciana en la UA ha presentat avui els resultats de la investigació “Buenas prácticas de empresas alicantinas ante el Covid-19", un treball que ha desenvolupat amb la col·laboració de Creu Roja i la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana.

La directora de la Càtedra, Irene Bajo, ha detallat en la seua intervenció que la investigació presenta una anàlisi rigorosa de les iniciatives que han adoptat les empreses com a resposta a l’emergència sanitària originada pel coronavirus, per a gestionar el seu negoci i contribuir de manera positiva a ser part de la solució. Per a elaborar-la s’han analitzat més de 150 notícies de mitjans de comunicació locals i nacionals en el període comprès entre el 9 de març, dia en què es comencen a prendre mesures oficials per a contenir la crisi després de l’anunci de l’estat d’alarma per part del govern d’Espanya, i el 15 de maig, data d’inici de la desescalada. Aquest període cobreix el començament de la crisi i la gestió durant la seua durada dels impactes sanitaris, socials i econòmics. S’hi integren totes les pràctiques identificades d’empreses amb operació o seu a la província d’Alacant. A banda, s’ha comptat amb la informació recollida per Creu Roja Alacant i per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), que ha permès recopilar més de 400 iniciatives empresarials de més de 200 empreses.

Les conclusions de la investigació destaquen el rellevant paper de l’empresa com a actor social que proveeix el sistema sanitari i col·lectius desfavorits dels recursos necessaris per a gestionar la crisi. Els investigadors han trobat múltiples exemples de modificacions en el procés productiu per a fabricar material d’higiene o sanitari, així com bones pràctiques relacionades amb la gestió dels treballadors i proveïdors. La investigació també destaca el paper de les organitzacions del tercer sector com a pont entre les empreses i els col·lectius necessitats, el de les organitzacions i associacions empresarials com a interlocutors entre les empreses i el govern, i el poder de les aliances.

Irene Bajo ha assegurat que “aquesta anàlisi ens convida a reflexionar de nou sobre el paper del sector privat en la nostra societat com a motor fonamental per al desenvolupament sostenible, per la seua capacitat d’adaptació, reacció i innovació, i per l’impacte positiu que es genera quan es creen sinergies entre l’empresa, el tercer sector i l’administració pública”.

Els resultats de la investigació també han posat de manifest que la majoria de les accions desenvolupades per a contribuir a la gestió sanitària (91 % del total) han sigut donacions, un fet que posa en relleu la necessitat de tenir una política i una estratègia de donacions definida. D’altra banda, molts processos que ja estaven en marxa s’han accelerat, com ara la digitalització i el teletreball, i altres temes, com la salut, s’han consolidat com a prioritaris . Abans de la crisi, la salut era un tema emergent que adquiria cada vegada més rellevància en les estratègies de responsabilitat social. Després de la pandèmia s’ha posicionat com un dels principals temes en el qual les empreses hauran de treballar de manera integral, amb especial atenció a la salut mental i la salut no solament de l’individu, sinó també del seu grup familiar i comunitat.

Un altra de les dades remarcables de la investigació és que l’impacte de la gran empresa ha sigut igual de notori que la suma d’accions del petit comerç i les pimes; i que la gestió de riscos futurs esdevé un tema central de la governança de l’empresa.

Característiques de les empreses que recull la investigació

L’estudi arreplega les pràctiques realitzades per 219 empreses, un terç de les quals són gran empresa i dos terços, pimes. L’11 % són organitzacions que pertanyen a altres categories del sector privat com ara agrupacions empresarials o cooperatives. Predominen les empreses del sector serveis (54 %), amb poca diferència sobre el sector industrial; i a més distància, les empreses del primer sector (4 %), identificades en un 50 % de pesca i 50 % d’agrícoles.

Dins del sector industrial hi ha un gran protagonisme de la indústria vinculada al tèxtil i al calçat. Respecte de les empreses vinculades a l’activitat comercial es troben des de petites botigues de barri fins a farmàcies , supermercats i botigues de moda.

El major nombre d’accions es concentren a les comarques de l’Alacantí i l’Alcoià. La major part de les accions analitzades per a l’Alacantí provenen del sector del comerç, i en el cas de la l’Alcoià destaca l’aportació del sector industrial, sobretot el del joguet i la indústria tèxtil i del calçat. La comarca del Vinalopó Mitjà també destaca amb l’aportació de la indústria química i del sector de banca i assegurances.

Les accions realitzades per les empreses per a esmorteir els efectes de la COVID 19 es poden agrupar en tres macrotendències: donacions, adaptació de les línies de producció (per a la producció de material sanitari, de prevenció i d’higiene) i suport a empleats i proveïdors.

• Donacions: El 55 % són donacions econòmiques realitzades majoritàriament a través d’una ONG o organització del tercer sector. Només a través de Creu Roja s’ha comptabilitzat una aportació de més de tres milions tres-cents mil euros en els tres primers mesos de COVID durant el 2020. El 45 % restant són donacions de productes o serveis de l’empresa.
• L’adaptació de les línies de producció d’empreses industrials per a fabricar material sanitari és una altra de les tendències identificades. Destaca en aquest àmbit la indústria tèxtil i del calçat.
• Les accions de suport a proveïdors i empleats són: reducció del termini de pagament a proveïdors, pimes i autònoms; avançaments per a pagar a proveïdors; compromís per mantenir llocs de treball i flexibilitat laboral.

Resum de reflexions finals de la investigació

1. Durant la crisi, les empreses han posat al servei de la societat les oportunitats derivades de el seu negoci, experiència i capacitat econòmica. Això ha demostrat la seua capacitat d’innovació i flexibilitat, així com l’important paper que té el sector privat en la societat.
2. La majoria de les accions que s’han desenvolupat per a contribuir a la gestió sanitària han sigut donacions, circumstància que convida a repensar el paper filantròpic de l’empresa. Adquireix rellevància la necessitat de tenir una política i una estratègia de donacions que permeta gestionar els recursos econòmics de la manera més eficient possible.
3. Necessitat de diferenciar entre la responsabilitat social de les empreses i l’acció social: la responsabilitat social és una eina de gestió que permet gestionar els impactes positius i negatius de l’empresa en favor dels grups d’interès i dels riscos i oportunitats que hi estan associades; i l’acció social són accions altruistes en favor d’un col·lectiu, que poden estar alineades amb el treball de l’empresa o no.
4. Rol de l’empresa com a agent que genera ocupació i estabilitat social i econòmica. Les empreses han sabut anar identificant les necessitats del moment i hi han donat resposta, s’han fet càrrec que la cohesió social i el compromís col·lectiu permeten que tota la societat tire endavant, i, a més, moltes han mantingut la continuïtat del servei a desgrat de les circumstàncies.
5. Destaca l’esforç realitzat pels treballadors, sobretot del sectors de serveis essencials que van estar en primera línia.
6. L’impacte de la gran empresa ha sigut igual de notori que la suma d’accions del petit comerç i les pimes.
7. Previsiblement, el canvi de prioritats impacta en les estratègies de sostenibilitat i acció social de les empreses. Necessitat de redissenyar les estratègies de responsabilitat social. Molts processos que ja s’havien engegat s’han accelerat, com la digitalització i el teletreball, i altres temes, com la salut, s’han consolidat com a prioritaris.
8. Abans de la crisi, la salut era un tema emergent que tenia cada vegada més rellevància en les estratègies de responsabilitat social. Després de la pandèmia s’ha posicionat com un dels principals temes en què les empreses hauran de treballar de manera integral, posant especial atenció en la salut mental i la salut no solament de l’individu, sinó també de el seu grup familiar i comunitat.
9. Els temes de sostenibilitat lligats a la gestió empresarial i a la responsabilitat social de l’empresa alacantina adquireixen més importància arran de la COVID.
10. La gestió de riscos futurs esdevé un tema central de la governança de l’empresa.
11. Després d’aquesta experiència es planteja la necessitat de l’existència de protocols de salut dins de les empreses que ajuden a gestionar altres epidèmies i situacions semblants i assegurar la continuïtat del negoci d’una manera planificada.
12. La importància de les aliances. Les aliances entre les empreses i el tercer sector han permès la distribució de l’ajuda als col·lectius més necessitats. També el treball de coordinació d’associacions empresarials sectorials ha permès orquestrar de manera eficient l’ajuda de les empreses de certs sectors.
13. Cal destacar la visibilitat que ha adquirit la responsabilitat social com a disciplina, perquè ha sigut una ocasió sense precedents de llegir diàriament en els mitjans de comunicació accions de resposta de les empreses a favor de la societat que intenten esmorteir els efectes de la crisi. I en la postcrisi s’acceleren les normatives i regulacions que l’enforteixen, com ara l’aplicació del Pacte Verd Europeu, la revisió de la Directiva europea d’informació no financera, la Llei de canvi climàtic i transició energètica, el Reial decret llei 6/2019, de mesures urgents per a garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball i l’ocupació, o l’Estratègia de lluita contra la bretxa digital, entre d’altres.