Descobreixen una nova espècie fòssil de ratapinyada, de 16 milions d’anys d’antiguitat, en un jaciment de l’Alcora

Una nova espècie de ratapinyada, de 16 milions d’anys d’antiguitat, ha sigut descoberta per un equip internacional en el qual es troben els professors de la Universitat de València Francisco J. Ruiz Sánchez i Plini Montoya. La troballa s’ha efectuat en el jaciment paleontològic de Mas d’Antolino B, en el terme municipal de l’Alcora, i correspon al Miocé inferior de la Comunitat Valenciana.

La identificació s’ha basat en l'estudi de dents aïllades. L’estudi s’ha publicat en ‘Earth and Environmental Science Transactions of the Royal Society of Edinburgh’.

A més dels dos professors de la Universitat de València, adscrits al Departament de Botànica i Geologia, l’equip està format pels paleontòlegs Vicente D. Crespo (graduat per la Universitat de València), del Museo de la Plata (Argentina) i Paloma Sevilla, de la Universidad Complutense de Madrid.

La investigació es refereix a un conjunt de restes fòssils de ratapinyades de diversos jaciments del terme municipal de l’Alcora (Castelló), particularment prop de la pedania d’Araia d’Alcora. Aquests fòssils, obtinguts en el marc de les excavacions autoritzades i finançades per la Conselleria de Cultura, han llançat algunes dades sorprenents i de gran interés científic. Per exemple, s’identifica una nova espècie i es descriu la troballa d’un gènere que no es coneixia en estat fòssil, la qual cosa constitueix un autèntic tàxon Lázaro (això és, un tàxon sense registre fòssil durant un llarg període de temps).

A més, el conjunt de ratapinyades fòssils conformaven una associació típicament tropical, més pròpia d’un temps geològic anterior.

En el jaciment paleontològic de Mas d’Antolino B, conegut des de 2008, s’han recuperat a més nombroses espècies de musaranyes, esquirols, hàmsters, lirons, cocodrils i altres animals. Aquestes faunes, emmarcades en un ambient que ens podria recordar a l’actual bosc tropical, estan datades en una mica més de 16 milions d'anys, al començament de l’època coneguda com a Miocé, més concretament en la “edat de mamífers” denominada Aragoniense.

La nova espècie de ratapinyada ha sigut “batejada” amb el nom científic de Cuvierimops penalveri, dedicada al paleontòleg Enrique Peñalver, exprofessor de la Universitat de València, recentment reconegut com un dels millors científics internacionals, conegut pels seus treballs sobre insectes fòssils, i que ha dut a terme estudis en la mateixa zona on s’ha produït les noves troballes.

La nova espècie pertany a l’actual família de ratapinyades conegudes com de cua lliure o molòsids, però curiosament pertany a un gènere que se suposava extint deu milions d'anys abans. Aquesta família va ser dominant a Europa durant el període conegut com Oligocé, fa entre 33-23 milions d'anys, però a principis del Miocé ja havia quedat reduïda a unes poques espècies, estant representada hui dia per una única espècie. Per això, sorprén que, de les deu ratapinyades descoberts a Araia d’Alcora, cinc siguen espècies pertanyents a aquesta família dels molòsids.

Dins de la col·lecció recuperada també destaca un representant del gènere Chaerephon, les úniques restes del qual fòssils trobats fins al moment estan datats en només 10.000 anys d’antiguitat, la qual cosa confereix a aquest descobriment la categoria d'autèntic tàxon Lázaro. Uns altres de les ratapinyades importants trobades a Araia d’Alcora són el molòsid Rhizomops, que és la primera vegada que se cita en el Miocé inferior, i el vespertiliònid Submyotodon, trobat per primera vegada en un jaciment paleontològic de la península ibèrica.

En aquesta època, l’ambient d’Araia es correspondria amb una zona de bosc tropical amb àrees de prades, que se situaria en la rodalia d’un gran llac que abastava bona part dels actuals termes municipals de l’Alcora, Ribesalbes i Fanzara. El caràcter d’ambient tropical de la zona, durant l’època del Miocé inferior considerada, queda així confirmat per la gran abundància de ratapinyades molòsids, que hui dia són típics de zones de clima tropical, com Amèrica Central i del Sud, Etiòpia, l’Índia o Austràlia.

Per a l’obtenció de les restes fòssils de xicotets mamífers es va dur a terme un laboriós procés de rentada-tamisada de diverses tones de sediment, així com el triat de l’abundant residu obtingut al final d’aquest procés. L'estudi dels exemplars de dents fòssils es va realitzar utilitzant diverses tècniques, entre elles la microscòpia electrònica.