Alacant encapçala l'estafa a les assegurances amb quasi un 10% de parts falsos i Castelló és on menys ocorre
L'estafa més habitual és tractar d'incloure en el comunicat danys aliens al sinistre en un cotxe antic
Motoristes que declaren haver patit un accident en una gasolinera quan, en realitat, ha sigut circulant a tota marxa en un circuit de carreres; una persona que reclama una incapacitat permanent i una costosa reforma a la seua casa per a adaptar-la a la seua suposada discapacitat mentres continua treballant en el seu bar amb normalitat, o un treballador amb una baixa laboral prolongada que, malgrat l'accident i les seues “greus” lesions, demostra conservar un excel·lent toc futbolístic.
Estes són algunes de les trames que les assegurances descobrixen cada any. Un informe analitza els casos més habituals i descobrix quina és la província valenciana en la qual més casos es donen.
Es tracta d'Alacant, on quasi un 10% dels comunicats contenen falsedats, segons es desprén del Baròmetre del Frau en l'Assegurança d'Actuacions i de Llar de Línia Directa.
On es dona més el frau?
Per províncies, els territoris que van registrar major proporció de fraus són Cadis (11,6%), Màlaga (10,8%) i Cantàbria (10%), totes molt per damunt de la mitjana nacional (8,8%). Alacant lidera el frau a l'assegurança a la Comunitat Valenciana amb quasi 1 de cada 10 intents d'estafa (9,7%). Li seguixen València (8,4%) i Castelló (6,8%).
En el costat contrari, les províncies espanyoles amb menys fraus s'emmarquen a la “Espanya buidada”, amb Terol (3,4%), Soria (3,4%) i Zamora (4,9%) com a llocs amb menys percentatge d'enganys.
D'esta manera, el frau a l'assegurança d'Actuacions es concentraria en tres focus diferents: l'eix sud-est que unix Alacant i Cadis, l'eix nord, que aniria des de Cantàbria a Navarra i, finalment, Barcelona i la seua àrea d'influència.
D'altra banda, de l'informe també es desprén que més del 39% dels conductors valencians justifiquen enganyar les seues assegurances, lleugerament per davall de la mitjana nacional del 40%.
A més, el 63% dels automobilistes espanyols que reconeixen haver comés un frau al segur “no es penedixen en absolut” d'haver-lo fet. Més del 66% dels conductors valencians afirma que denunciaria a un altre conductor per diners i a més del 15% li han proposat participar en un frau, un percentatge 3pp per damunt de la mitjana nacional.
Quant als enganys més habituals reconeguts pels enquestats, l'estudi diferencia dos moments diferents: la contractació i l'obertura d'un comunicat d'accident. En el primer, l'engany més recurrent és proporcionar informació falsa sobre les característiques tècniques del vehicle, seguit dels quilòmetres que se solen recórrer cada any i de tindre garatge propi. L'objectiu: pagar menys en l'assegurança.
Referent als comunicats d'accident, el frau més repetit és declarar danys aliens al sinistre i simular un colp per a obtindre un benefici econòmic. De fet, el 15% dels conductors espanyols reconeix que podria arribar a participar en un frau i un 10% podria fingir una lesió si li suposara un benefici.
El frau no para d'augmentar
La conclusió més important de l'informe és clara: el frau a l'assegurança d'Actuacions no para de créixer, ja que el 8,8% dels comunicats que es van declarar a l'assegurança en els dos últims anys van ser intents d'estafa, quasi 5 vegades més que en 2009. Les raons d'este increment són variades: els efectes de la pandèmia de la COVID-19, la situació econòmica, marcada per la reducció del poder adquisitiu dels ciutadans per la inflació i l'alça dels tipus d'interés, i finalment, per les noves formes de detecció del frau basades en la Intel·ligència Artificial, que permet identificar paràmetres, assenyalar possibles connexions dels implicats i destapar incoherències en les seues declaracions.
El perfil més habitual de defraudador al segur és un home jove de menys de 30 anys desocupat o amb un treball precari. En els últims anys se li ha anat sumant el d'un home de més de 40 anys que realitza estes pràctiques per a obtindre uns “diners extres” o per a no haver de pagar una reparació. L'estafa més comuna és tractar d'incloure en el comunicat danys aliens al sinistre, sent més habitual en un cotxe antic (d'11 a 14 anys), en el costat dret del vehicle i, generalment, per no tindre cobertura en la seua assegurança per a reparar els danys declarats. Quant a l'època, s'ha detectat un transvasament d'estafes des de l'estiu a la tardor (mesos d'octubre i novembre), sent els dilluns i dimarts els dies de la setmana més propicis per als enganys.
Les xarxes organitzades recuperen la seua activitat
Encara que el frau individual al segur constituïx una pràctica censurable, la qual cosa més preocupa les asseguradores són les xarxes organitzades, grups de delinqüents que cometen fraus “en carrusel” a diferents companyies amb l'objectiu d'obtindre indemnitzacions declarant lesions falses. Sovint, estes xarxes estan connectades amb delictes molt més greus, estan dirigides per 2 o 3 capitostos i solen estafar, de mitjana, uns 8.300€ per cas, unes 10 vegades més que els enganys dels conductors particulars. Els fraus d'estes bandes solen consistir a simular sinistres que mai han existit o, directament, causar-los implicant a vegades tercers innocents.
La veritat és que, en l'anterior Baròmetre, el confinament i les restriccions de mobilitat derivades de la pandèmia havien causat moltes dificultats logístiques a estes organitzacions. No obstant això, la volta a la normalitat ha situat les activitats d'estes màfies a nivells previs a la COVID-19. De fet, en els dos últims anys, la companyia va detectar 211 organitzacions delictives a Espanya, un 11% més que en el Baròmetre anterior, la qual cosa eleva a més de 900 el nombre de màfies identificades al país en els últims 9 anys.
Referent a les màfies, l'asseguradora ha establit un indicador realitzat a partir del nombre de màfies detectades en cada Comunitat Autònoma i de la població de cada territori mesura en milions d'habitants. Un any més, el rànquing el continua liderant la Regió de Múrcia amb una taxa de 19,9 xarxes per milió d'habitants, que multiplica per 4,5 a la mitjana nacional. Li seguixen, a molta distància, Andalusia (13,1) i Cantàbria (6,8), mentres que la Comunitat Valenciana, per part seua, té una taxa de 3,5.
En la llar el frau és estable
Referent al frau en l'assegurança de Llar, el baròmetre assenyala que els intents d'estafa en este ram van aconseguir un 2,6% dels comunicats declarats. Una xifra que permet concloure que els intents d'engany en esta línia de negoci es mantenen bastant estables al llarg del temps, encara que s'ha identificat un cert repunt a causa del confinament i de les restriccions de mobilitat decretades arran de la pandèmia.
Les estafes més habituals solen ser de dos tipus: tractar que la companyia cobrisca un mal produït amb anterioritat a la firma de la pòlissa i la simulació de sinistres. Referent al seu cost mitjà, l'import aconseguix els 556€ per part fals, un 19% menys que en el Baròmetre anterior.
