Així ens ha canviat la vida el coronavirus: dates i notícies que mai oblidarem

Des que el 31 de desembre de 2019 la Xina va reportar 27 casos de pneumònia d'origen desconegut -ningú havia escoltat la paraula “coronavirus”- fins que el 29 de març la Comunitat va registrar el pic de detecció de casos positius en un dia, 750 nous, la societat ha anat assistint a l'expansió d'una pandèmia que ha canviat el món.

La consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha comparegut aquest dijous en Les Corts per a comptar com ha evolucionat la pandèmia des de l'origen, com ha afectat la Comunitat i com ho és gestionat la sanitat valenciana.

Recollim la cronologia de fets que ens permet fer-nos una bona idea que el que va passar un 10 de març històric per als valencians amb la suspensió de les falles, era només una de les moltes notícies que ens anaven a canviar la vida en les següents setmanes.

El Ministeri de Sanitat del Govern d'Espanya va publicar el primer protocol d'actuació davant aquest virus el 23 de gener i el 28 de gener, la Conselleria de Sanitat va celebrar la primera roda de premsa per a explicar quant sabien del virus. L'endemà passat l'OMS va declarar el brot com una Emergència de Salut Pública d'Importància Internacional.

Punt d'inflexió i de no retorn

El 13 de febrer Europa comptava tan sols amb 44 casos positius i s'havia produït tan sols 1 mort fora de la Xina. La Unió Europea va acordar llavors realitzar una anàlisi constant de l'evolució del virus en una reunió a la qual va assistir la consellera de Sanitat. Aqueix dia Itàlia comptava amb tan sols 3 casos positius.

El punt d'inflexió per a tot el continent es va produir l'última setmana del mes de febrer: Itàlia va decretar el confinament d'11 municipis al nord del país el dilluns 24 de febrer. Aqueix mateix dia, Espanya només comptava amb 2 casos positius confirmats de coronavirus, un a Canàries i un altre a Balears.

Aquests fets van precipitar que Sanitat contactara amb els empresaris que havien viatjat a la Fira del Calçat de Milà (que es va celebrar del 16 al 19 de febrer) i amb el València Club de Futbol (que havia celebrat un partit a Bèrgam el 19 de febrer) per a donar-los indicacions en cas que qualsevol dels assistents a aquests esdeveniments presentara símptomes.

25 de febrer, primer cas de coronavirus en la Comunitat

El 25 de febrer vam tindre la confirmació del primer cas de coronavirus en la Comunitat Valenciana. L'endemà, el 26 de febrer, es va constituir la Mesa de Coordinació Interdepartamental del Consell i es va posar en marxa el telèfon de garbellat davant sospites de contagi 900 300 555 i posteriorment es va activar en la web un programa d'autocribat.

El dia 3 de març, amb 19 casos positius i 1 mort, es va traslladar al València Básket la decisió de la Conselleria de celebrar a porta tancada el partit de bàsquet entre el València i el Milà, i el partit de futbol entre el València i l'Atalanta. A més es va demanar anul·lar la participació i la celebració de qualsevol mena de congrés científic o metge “amb l'objectiu de protegir la salut dels nostres professionals i de mobilitzar quants recursos humans foren necessaris en les següents setmanes”.

Fins al 9 de març Itàlia no va decretar la quarantena de tota Llombardia, inclosa Milà, i 14 províncies de les regions septentrionals més afectades mentre que la Unió Europea mantenia obert l'espai aeri encara que va decidir centralitzar la compra de productes sanitaris.

Aqueix mateix dia, vam conéixer que en la Comunitat de Madrid, el País Basc i La Rioja s'estava produint una transmissió comunitària i s'havia perdut el control sobre la traçabilitat del virus. Aquesta situació va ser determinant perquè l'endemà el Ministeri de Sanitat activara la fase de contenció reforçada en aqueixes tres zones d'Espanya.

Suspensió de les falles i la Magdalena, el preludi del tancament total

El 10 de març es va decidir suspendre les falles i de la Magdalena. En aqueix moment hi havia 65 casos confirmats per coronavirus en la Comunitat. L'11 de març es van cancel·lar els esdeveniments esportius, culturals i socials que suposaren afluència massiva de persones, així com la suspensió de pràctiques formatives en centres sanitaris, el 12 l'activitat educativa i activitats d'oci de centres de majors i el 13 tots els espectacles públics i activitats socioculturals.

El 14 de març el President del Govern decretava l'Estat d'Alarma en tot el país. Durant molts dies es va aconseguir mantindre la traçabilitat, detectar els casos positius i contindre així l'epidèmia en aquesta primera fase en la Comunitat. “Dies valuosos”, reconeix Barceló, que van permetre afrontar la fase de mitigació amb una menor pressió assistencial que altres comunitats.

Els dies més crítics

La segona quinzena de març, es va produir una pujada exponencial de casos positius, d'ingressos i tristament de morts. El 28 de març, quan complim dues setmanes des del decret d'Estat d'Alarma, es va produir el màxim d'ingressats en un sol dia als nostres hospitals: 368. El 29 de març es va aconseguir al pic de detecció de casos positius en un dia: 750 nous positius; i el 3 d'abril aconseguim la major xifra de morts, amb 68 defuncions.

La situació més crítica quant a pressió assistencial es va produir entre el període que va del 2 al 8 d'abril, quan vam tindre el major nombre de persones ingressades en les UCI. Van ser 7 dies amb una xifra entorn de 380 pacients diaris en vigilància intensiva. Madrid es va arribar a situar en més de 1.500 pacients al dia en UCI.

La Comunitat, en un nivell d'incidència baix

Hui dia les xifres ens deixen: 10.735 positius, 5.388 altes i 1.132 defuncions. La Comunitat Valenciana es troba entre els nivells d'incidència del coronavirus més baixos d'Espanya, entre les 5 comunitats autònomes amb una menor incidència del virus. “No obstant això, darrere dels números hi ha persones. Les xifres no poden mitigar una realitat terrible, duríssima per a tantes i tantes famílies. I duríssimes, per descomptat, per a tots nosaltres”, conclou la consellera de Sanitat.