Castellano

Compromís denuncia l’ús partidista que fa el grup de govern de de Sant Joan d’una subvenció per a restaurar el temple parroquial.

Compromís denuncia l’ús partidista que fa el grup de govern de de Sant Joan d’una subvenció per a restaurar el temple parroquial.

    El passat 2 de desembre, ens congratulàvem tots amb el fet que l’església de Sant Joan obrira novament les portes després de les obres realitzades en la nau central i les seues capelles laterals. Un obra subvencionada per la Diputació d’Alacant i el mateix ajuntament de Sant Joan. Tots estan compromesos en la defensa del patrimoni.

    Ara bé, acabades les obres, i dintre del temple han instal·lat una exposició de la història de l’església, on a més de falta de rigor històric pel que fa a l’origen de la construcció, destaquen textos crítics amb el bàndol republicà i condescendent amb els “nacionals” i colpistes que iniciaren la guerra civil del 36; i per acabar de rematar-ho amb retalls de premsa crítics amb actuacions d’altres partits polítics.

    En declaracions del portaveu Municipal, Joan Ramon Gomis: “S’està imposant un relat impulsat pel regidor de Cultura, David Aracil, que de manera intencionada volen reescriure la història donant una visió falangista del nostre poble i la nostra història”.

    També s’ha procedit a la col·locació de manera permanent de la bandera de Espanya dintre del temple, molt a prop de la imatge del Crist de la Pau. En declaracions de Joan Ramon Gomis: “Toquen l’himne d’Espanya dintre del temple, Col·loquen la bandera d’Espanya prop de la imatge del Crist, Fan exposicions dintre del temple i també en el exterior sufragades per la regidoria de cultura, amb una clara tendència política falangista. Que serà el següent? Ens obligaran a cantar el cara al sol?.

    Lamenten profundament aquesta trista desviació de la sensibilitat que havia caracteritzat durant dècades passades a l’església i al propi ajuntament. Lamenten també que parlant de Patrimoni no es tinga en consideració el valencià, la llengua primera i pròpia, durant segles, amb la que rebíen els sagraments en esta església nostra.

     

    Pujar