La Universitat d’Alacant forma part del projecte europeu MOST-H2 per a l’emmagatzematge eficient de l’hidrogen
Emmarcat en els objectius climàtics i de transició energètica de la UE, formen part del consorci 16 institucions de Grècia, Regne Unit, França, Alemanya, Espanya, Àustria, Itàlia i el Marroc
La Universitat d’Alacant (UA) forma part del projecte europeu MOST-H2 amb l’objectiu d’oferir solucions per a l’emmagatzematge eficient de l’hidrogen. Al costat de més d’una quinzena de centres d’investigació, universitats i empreses especialitzades del sector de Grècia, Regne Unit, França, Alemanya, Espanya, Àustria, Itàlia i el Marroc, investigadors del Laboratori de Materials Avançats de la UA, liderats pel catedràtic de Química Inorgànica Joaquín Silvestre, s’uneixen al repte d’aconseguir un futur més sostenible a través de l’hidrogen, una de les energies més netes.
L’ús generalitzat de l’hidrogen com a vector energètic és clau perquè la Unió Europea (UE) aconseguisca els objectius de transició energètica i climàtica. En aquest sentit, el projecte MOST-H2: «Novel metal-organic framework adsorbents for efficient storage of hydrogen» està desenvolupant un innovador concepte per a l’emmagatzematge d’hidrogen, des del laboratori fins al tanc final. Amb un pressupost d’aproximadament 6 milions d’euros per a 48 mesos, fins al 2026, el projecte se centra en la investigació i el desenvolupament de nous materials per a trobar les millors solucions d’emmagatzematge.
MOST-H2 consisteix en un enfocament des de l’escala de laboratori fins al tanc final per a desenvolupar, validar i demostrar tecnologies innovadores d’emmagatzematge d’hidrogen de baix cost utilitzant com a adsorbents materials híbrids de naturalesa orgànica/inorgànica, els anomenats MOF –abreviatura de xarxes metall-orgàniques–, amb una combinació òptima de capacitat volumètrica i gravimètrica, però també amb una baixa petjada ambiental. Els nous materials MOF d’alt rendiment es produeixen mitjançant la combinació d’estratègies de síntesis avançades i sofisticades tècniques computacionals.
«L’objectiu principal és dissenyar computacionalment i, sintetitzar i validar experimentalment nous adsorbents d’hidrogen basats en materials MOF ultraporosos», explica l’investigador de la UA. Això representa un pas essencial cap a solucions d’emmagatzematge d’hidrogen més eficients, segurs i rendibles que les tecnologies d’emmagatzematge d’hidrogen convencionals. «Una part important del projecte està dedicada a desenvolupar i ampliar les formes monolítiques de materials MOF òptims que permeten una fàcil integració en un tanc d’emmagatzematge de crio-adsorció, específicament dissenyat específicament per a aquesta finalitat», afig Silvestre.
Amb la tecnologia MOST-H2 com a base per a fer futurs plans de penetració en el mercat, el projecte contribuirà considerablement a una economia de l’hidrogen verd, sostenible i circular.
Consorci
MOST-H2 reuneix 16 socis de Grècia, Regne Unit, França, Alemanya, Espanya, Àustria, Itàlia i el Marroc que treballen junts des del 1 juny del 2022 fins al 31 de maig del 2026: Centro Nacional de Investigación Científica "Demokritos" (coordinador), Universitat de Cambridge, Universitat de Creta, Universitat de Le Mans, Universitat d’Erlangen-Núremberg, Universitat d’Alacant, la Societat Max Planck, la plataforma Immaterial LTD, la Universitat Politècnica Mohammed VI, Lapesa Grupo Empresarial SL/Laguens y Pérez SL, l’associació FEN Research GmbH, l’empresa Italferr SPA, les consultories Greendelta GmbH i Steinbeis 2I GmbH i l’empresa Hiden Isochema Ltd.
