Ximo Puig: "Els valencians no volen tornar a aqueix passat del qual vam haver d'eixir fugint"
Ximo Puig Ferrer (Morella, 1959) és president de la Comunitat Valenciana des de 2015, quan els vots de Compromís i Podemos li van permetre arribar a la Generalitat i formar el primer tripartit valencià de la història. Periodista de professió i polític de vocació, va treballar en diversos mitjans de comunicació fins que en 1983 va ser elegit diputat per primera vegada. A més va estar al capdavant de l'alcaldia de Morella entre 1995 i 2012, any en què va renunciar al lloc per a centrar-se en la Secretaria General del PSPV. Amb motiu de les eleccions autonòmiques del pròxim 28 d'abril, en elperiodic.com hem parlat amb el president de la Generalitat sobre el balanç dels últims quatre anys, la seua discutida decisió d'avançar els comicis, els possibles pactes que baralla, o la polèmica lingüística entre el valencià i el castellà en la Comunitat.
PREGUNTA. Després de quatre anys, es torna a veure al capdavant de la Generalitat?
RESPOSTA. Honestament, crec que el treball fet fins ara ha sigut molt positiu: hem crescut econòmicament, s'han creat 250.000 llocs de treball, hem reparat drets, hem creat un clima d'estabilitat i diàleg molt positiu i hem alçat la hipoteca reputacional que ens va deixar el PP. I sincerament crec que els valencians i valencianes no volen tornar a aqueix passat del qual vam haver d'eixir fugint. Per això espere que tornen a confiar en nosaltres.
P. L'avançament electoral no va ser ben rebut per part de Compromís. Considera que ha perjudicat les esquerres, sobretot als seus socis, i beneficiat a les dretes?
R. L'avançament electoral es fa pensant en el que és positiu per a la Comunitat Valenciana, no pensant en clau partidista. Aquestes eleccions suposen una oportunitat per a visibilitzar a la Comunitat Valenciana i per a introduir debats valencians en el debat nacional com la falta de finançament, que és absolutament necessari que s'atenga. I he de dir que estem veient com, malgrat la contaminació de temes nacionals, que és òbvia, s'està parlant de temes valencians. Un altre assumpte fonamental és la participació. Històricament les eleccions generals tenen majors percentatges de participació, i quanta més participació hi haja, més legitimitat tindrà la composició de les Corts que sorgisquen de les eleccions.
P. Ara mateix en la Comunitat Valenciana hi ha sis partits que segons les enquestes seran els més votats. S'han acabat per sempre el bipartidisme i els governs en solitari?
R. Els ciutadans han vist ampliar les seues opcions de vot i el que hem de fer els partits és respectar el que ells decidisquen. El que ens demanen els ciutadans quan voten a punts partits és que dialoguem i arribem a acords. Pactar no és un signe de feblesa, sinó que demostra fortalesa. Mentre els ciutadans voten a diversos partits, nostre deure és parlar, buscar punts de trobada. Si això serà permanent en el temps o no, jo no el sé…
P. Malgrat aquest auge de nous partits, continua considerant al PPCV la seua major oposició?
R. Segons la composició de les Corts recentment dissoltes, sí, el PPCV és la principal oposició al govern de la Generalitat. No obstant això, el problema de les dretes és que cada vegada s'assemblen més, cada vegada estan més atapeïdes en el carril més a la dreta de l'arc polític. Els discursos de la crispació, la seua idea de govern per a uns pocs i els vincles amb la corrupció fan que estiguen molt allunyats de nosaltres. El paper que tindrà cada partit l'han de decidir els ciutadans amb el seu vot, no m'agrada fer pronòstics.
P. La candidata del PPCV a la Presidència, Isabel Bonig, li va oferir un cara a cara entre vosté i ella. Per què no va acceptar?
R. Bé, el primer que vaig dir és que les tres dretes s'havien de posar d'acord a veure qui era la portaveu perquè nosaltres no anàvem a fer la campanya a ningú. Pensem que en un moment com l'actual amb punts partits, els ciutadans han de poder escoltar a totes les veus que hui estan representades en Les Corts, i un debat de dos és una cosa anacrònica i una falta de respecte a la resta de partits.
P. Si sumara els suports suficients per a formar un Govern, reeditaria el Pacte del Botànic?
R. Per descomptat, el Botànic ha sigut una història d'èxit que ha portat molt bons resultats per a aquesta Comunitat. Sabem que queden moltes coses per fer perquè veníem d'una situació de crisi econòmica, social i institucional molt greu. Aquest és un projecte per a més d'una legislatura, estem només en la primera parada d'un trajecte de progrés.
P. Alguns socialistes es van sorprendre quan va pactar amb Compromís i Podemos. Creu que haver-ho fet li passarà factura en aquestes eleccions?
R. Crec que no, en aquesta legislatura s'ha normalitzat la Comunitat Valenciana, veníem d'una situació anòmala, amb tres dels meus quatre predecessors imputats o empresonats per corrupció, amb una gran fallida moral, política, econòmica i social. I en aquests quatre anys hem fet un gran treball perquè des de la moderació, el diàleg i la racionalitat s'alçara aqueixa hipoteca reputacional i hui puguem veure una Comunitat Valenciana amb un debat normalitzat, amb creixement econòmic i on la crispació és cosa del passat. Per tant, el gran resultat obtingut demostra que va ser una bona idea.
P. Veuria amb bons ulls negociar amb Ciutadans per a formar un possible Govern, o han quedat totalment descartats?
R. És Ciutadans el que ho ha descartat. El Govern actual ha acordat amb Ciutadans moltes lleis i accions, moltes d'elles progressistes i molt positives per als valencians. Però aqueix Ciutadans no sé si és el de hui, hui estan més centrats en fer-li la competència a Vox que a millorar la vida de les persones.
P. Les enquestes situen a Vox com quarta força política en la Comunitat, per davant de Podemos. Com valora l'auge d'aquesta formació de dretes i com creu que afectaria que entrara en Les Corts?
R. El populisme conservador és un fenomen global que té a Espanya algunes qüestions específiques. Aquests partits es basen en la por, en l'odi, en les emocions negatives, en el rebuig al diferent. A mi el que m'agradaria és que tingueren la menor incidència possible, encara que per desgràcia les altres dues dretes s'estan deixant arrossegar i estan competint per veure qui té un discurs més ultra. Salvini es va menjar a Berlusconi i aqueix és el risc, que la dreta més democràtica acabe corcada per Vox.
P. Ha aconseguit tot el que es va proposar quan va arribar a la Generalitat o li han quedat qüestions per resoldre?
R. Nosaltres som autoexigents i sabem que sempre quedaran coses per millorar, problemes a afrontar. Però en arribar a la Generalitat trobem una situació molt pitjor de la qual imaginàvem, i encara estem pagant molts dels pufos i factures que el PP guardava en els calaixos. Des de 2015 hem estat governant el present i per desgràcia, hem hagut de governar el desgovern del passat. Així i tot, estem millor que fa quatre anys, i si vam governar quatre anys més, estarem encara millor. Però, per molt bé que estiguem, sempre quedarà alguna cosa per resoldre.
P. El canvi de model de finançament autonòmic ha sigut un dels eixos centrals de la seua legislatura, i en el Consell tenien esperances amb el Govern central socialista. Li ha desil·lusionat no aconseguir un nou model de finançament?
R. El canvi del model de finançament és un assumpte urgent. El sistema actual ens limita el present i el futur als valencians, perquè menys finançament significa pitjor sanitat, pitjor educació i menys drets socials. Significa, en definitiva, que les desigualtats augmenten. Per això la pròxima legislatura, governe qui governe a Madrid, mantindrem la mateixa posició que fins ara i exigirem amb urgència aqueix nou model de finançament. El PP, a iniciativa meua, va arribar a un acord en la conferència de presidents per a abordar aquest canvi de model durant 2017, però finalment no es va fer. En aquests nou mesos no hem pogut concretar res, encara que si que hi ha hagut una millor relació amb el govern central, que fins i tot ha adoptat mesures que demostren l'avanç. Per exemple, els pressupostos que destinaven a la Comunitat Valenciana les inversions que li corresponen segons la seua població però que la dreta i l'independentisme van tombar.
P. Alguns partits aposten per la reducció de conselleries com la de Transparència per a reduir costos. Quina és la seua postura respecte a aquesta proposta?
R. És curiós que els qui pretenen eliminar la conselleria de Transparència siguen els qui tenen el dubtós honor de ser l'únic partit condemnat per corrupció per l'Audiència Nacional i que li donen suport aquells que venien a renovar la política. Sembla que després de la seua proposta d'eliminar la Conselleria de Transparència només es troba la intenció de protegir als qui han robat i evitar que els casos continuen apareixent en els mitjans.
P. PPCV i Ciutadans defensen un model de trilingüisme en el qual la llengua vehicular en l'Educació siga el castellà per a evitar una “catalanització” de la Comunitat Valenciana. Existeix aqueixa “imposició lingüística” de la qual parlen? Està en perill el castellà?
R. Ningú honestament pot dir que el castellà estiga en risc, ací no hi ha cap problema lingüístic. Tenim dues llengües, el castellà i el valencià, i volem a les dues llengües. Jo sóc tan de Vicent Andrés Estellés com de Miguel Hernández. A més, ens agradaria que els xiquets i xiquetes aprengueren més i millor anglés i per això impulsem la Llei de Plurilingüisme, que té aqueix objectiu. Quan arribem al govern, el 97% dels xiquets tenia una capacitació alta en castellà, un 36% en valencià i un 6% en anglés. Cal canviar aqueixa situació, però no a base del conflicte i la politització. L'actitud de les dretes és irresponsable, viuen de la crispació i això suposa un efecte molt negatiu per a la societat.
P. El mateix succeeix amb la polèmica del requisit lingüístic. Creu que tots els funcionaris de l'Administració pública, Sanitat i Educació haurien de demostrar el seu coneixement de valencià?
R. El prioritari i el fonamental és que el ciutadà puga decidir la llengua en la qual es relaciona amb l'Administració. Per això és necessari que els funcionaris, especialment els que atenen els ciutadans, coneguen totes dues llengües, però sempre intentant ser flexibles. Ací no hi ha cap problema lingüístic, tenim dues llengües i això suposa una riquesa enorme. En una comunitat bilingüe, tota la població, també els funcionaris, hauria de conéixer les dues llengües. Això no suposa cap imposició sinó el foment de la diversitat i de la riquesa cultural. Pot haver-hi excepcions, perquè hem d'intentar atraure el màxim talent possible, però és un tema que sempre s'ha d'abordar des de la normalitat i no des de l'intent de generar conflictes.
P. La Comunitat Valenciana es troba entre les pitjors valorades respecte a l'atenció de les persones dependents. Quines propostes tenen per a pal·liar aquesta situació?
R. Veníem d'una situació d'oblit del sistema de dependència i aquest govern, des del primer minut, s'ha dedicat a donar la volta a la situació. Hem aprovat la Llei de Serveis Socials que milloren aquesta atenció, hem augmentat el nombre d'avaluadors, hem incrementat el pressupost perquè l'atenció puga estiga municipalitzada i per tant, molt més prop del ciutadà. La millora ha sigut considerable i només cal veure les xifres: actualment hi ha més de 35.000 beneficiaris més que a l'inici de la legislatura, i el pressupost de 2019 preveu 114 milions més per a dependència que l'últim pressupost del PP.
P. En les últimes setmanes centenars d'agricultors de tota la Comunitat s'han manifestat per la protecció dels cultius autòctons perquè se senten abandonats pels governs. Què planteja el seu partit per a defensar l'agricultura valenciana?
R. Vam fer una convenció amb el sector citrícola el mes de març passat i acordem amb ells alguns passos a donar. Molts d'ells corresponen a l'àmbit d'Europa. De fet, el comissari Hogan s'ha compromés ja a crear un Observatori de Fruites i Hortalisses, tal com li vaig proposar, per a tindre informació del preu i per a homogeneïtzar els controls fitosanitaris de tots els productes que arriben a ports europeus. Ací proposem acompanyar al sector, ajudar-los en la seua implantació com a lobby a Brussel·les, millorar la gestió de marca, recuperar la interprofessional i ajudar en la reconversió d'un sector que té molt futur i que és fonamental per a la Comunitat Valenciana. Per això hem impulsat la Llei d'Estructures Agràries, i per això el ministeri va destinar 12 milions d'euros per a la retirada del mercat de 50.000 tones de cítrics.
P. Després de tres anys els treballadors de l'Hospital de Dénia continuen reclamant la seua reversió com ja va ocórrer a Alzira. Podrà dur-se a terme aquesta reversió en la pròxima legislatura?
R. En aquests moments, i des de fa uns mesos, estem en negociació amb les empreses de l'Hospital de Dénia per a arribar al millor acord per a totes les parts, perquè si alguna cosa hem defensat ha sigut el diàleg. Ara bé, si aquestes empreses no arriben a una posició raonable, executarem el rescat, perquè la societat necessita uns bons serveis sanitaris i el govern ha de proporcionar-li'ls.
P. Quins són els principals objectius que es planteja si torna a ser president de la Comunitat Valenciana?
R. El principal objectiu és continuar millorant la vida dels valencians i les valencianes i per a això és fonamental continuar amb aquest projecte de polítiques progressistes, d'estabilitat, honradesa i diàleg social. L'objectiu fonamental és millorar l'ocupació, que hi haja més i millor ocupació, perquè és a partir de l'ocupació on les persones aconseguim desenvolupar projectes de vida plena i independent. Per a això continuarem apostant per les polítiques que han permés crear 250.000 llocs de treball en 4 anys i proposarem un Pla d'Ocupació Digna i de Garantia Social per a combatre l'economia submergida, els falsos autònoms, els falsos temporals, el frau fiscal i tot el relacionat amb la precarietat.
P: Moltes gracies
R: A vosaltres
