Vuit de cada deu casos de diabetis mellitus tipus 2 s'atribueixen al sobrepès i l'obesitat
Les persones amb diabetis tenen més risc de patir complicacions renals i per tant cardiovasculars
Segons la Societat Espanyola de Nefrologia, vuit de cada deu persones amb diabetis tipus 2 tenen sobrepès, i hi ha una estreta relació entre hiperfiltració renal i obesitat, cosa que implica dany renal a mitjà llarg termini. Si bé hi ha una susceptibilitat genètica a desenvolupar la malaltia, el sedentarisme i l'excés de greix abdominal marquen l'inici de la malaltia. Com més anys es pateix aquesta patologia, més difícil n'és el control.
L'estreta relació entre obesitat i diabetis ha servit per encunyar el terme diabesitat. Totes dues, diabetis i obesitat, comparteixen com a mecanisme fisiopatològic la resistència a la insulina. I anant més enllà, un factor comú que és la fibrosi renal a llarg termini i dany renal que es produeix quan la malaltia no està ben controlada.
Tal com explica el doctor Igor Romaniouk, nefròleg de l'Hospital Vithas València 9 d'Octubre, “un mal control de la malaltia i un allargament en el temps comporta altíssimes possibilitats de donar origen a complicacions cròniques en vista, ronyons i nervis perifèrics, si bé el punt més preocupant és la salut cardiovascular. Les persones amb diabetis tenen més risc de patir complicacions cardiovasculars: angina de pit, infart de miocardi, accidents vasculars cerebrals o disminució de la sang que arriba a les cames”. Cal tenir en compte que la causa principal de mortalitat dels pacients renals sempre ha estat la cardiovascular, és a dir, l'infart.
Insulina
Perquè aparega la diabetis mellitus tipus 2 (DM2) han de coexistir dos problemes: d'una banda, la “resistència” a l'acció de la insulina, és a dir, la insulina que produeix el nostre pàncrees no exerceix correctament l'efecte que hauria de sobre el nostre organisme. Tot i que hi ha factors genètics que intervenen en aquesta situació, el que més contribueix a aquesta resistència a la insulina és l'acúmul de greix a nivell de la cintura (perímetre abdominal) i el sedentarisme. D'altra banda, també hi ha d'haver un dèficit en la producció de la insulina.
“El pàncrees inicialment augmentarà la producció d'insulina, -comenta l'especialista-, per compensar aquesta resistència, però a mesura que es vagi deteriorant la producció d'insulina, arribarà un moment que ja no serà possible contrarestar aquesta resistència, i en aquell moment començaran a pujar els nivells de glucosa a la sang”.
Aquest és el motiu que la diabetis aparega a una certa edat, i també explica que la reducció del perímetre de cintura i l'exercici físic tinguen capacitat per endarrerir l'aparició de la diabetis. "Són, a més, el punt de partida per controlar la malaltia quan ja ha aparegut perquè redueixen aquesta resistència a la insulina i retarden el deteriorament de la cèl·lula pancreàtica productora d'insulina", subratlla el professional.
“No obstant, -matisa el doctor Romaniouk-, el deteriorament en la producció d'insulina pel pàncrees és progressiu. Tot i un tractament mèdic correcte, exercici i dieta, l'evolució natural de la diabetis és a empitjorar amb els anys. Per tant, la DM2 no es “cura” només amb tractament mèdic. El control metabòlic pot ser excel·lent durant molt de temps, però abans o després el problema tornarà a aparèixer. A dia d'avui, un nou grup de fàrmacs com els ISGLT2 (inhibidors de cotrasportador glucosa sodi tipus 2) estan aportant dades molt prometedores per a la protecció de la salut cardiorrenal”.
Prevenció
El fet de reduir de manera eficaç el perímetre de cintura i realitzar una activitat física aeròbica de manera habitual pot normalitzar completament els nivells de glucosa, sobretot en fases inicials de la malaltia. Però el procés de deteriorament del pàncrees progressarà, encara que més lentament. "Per això, durant els anys que aconseguim tenir ben controlada la diabetis amb uns hàbits de vida higiènic saludables -activitat física i dieta equilibrada- estarem fent una intensa prevenció de l'aparició de complicacions cròniques", conclou el doctor Romaniouk, però a més cal control per metges especialistes, com a internista, l'oftalmòleg, el nefròleg i podòlegs, que en conjunt formen l'equip multidisciplinari encarregat de cuidar el pacient diabètic.
