1 d’octubre de 2020 1/10/20

L'Arxiu determina els 268 traslladats des de Vila-real al Valle de los Caídos en 1959 i identifica 14 vila-realencs enterrats en Cuelgamuros

  • L'alcalde, José Benlloch, posa el consistori i el resultat de la investigació municipal a la disposició de les famílies interessades a exercir els seus drets de recuperació de les restes dels seus familiars

El 23 de març de 1959, les restes de 268 persones van ser traslladats des del Cementeri Municipal de Vila-real per a ser enterrades al Valle de los Caídos, amb motiu de la inauguració del mausoleu franquista. Bona part dels trasllats corresponen a combatents morts en la Guerra Civil i procedents de diferents punts del país. Després d'una exhaustiva anàlisi de la documentació que conserva l'Arxiu Municipal, l'informe tècnic elaborat pel departament municipal ha permés determinar els noms de 244 dels exhumats i identificar els 14 veïns de Vila-real que van ser portats a Cuelgamuros per al seu soterrament en el monument funerari construït per la dictadura franquista. D'ells, existeix constància documental de la inhumació en la basílica d'almenys vuit vila-realencs.

“Tal com ens vam comprometre en el Ple, Vila-real torna a ser referència en la recuperació de la memòria democràtica del nostre país i podem posar ja a la disposició de les famílies que ho sol·liciten els llistats de les persones que, per ordre del règim de Franco o també per petició familiar, van ser traslladats per al seu enterrament al Valle de los Caídos”, assenyala l'alcalde de Vila-real, José Benlloch. En el mateix Ple, el primer edil ja va anunciar la intenció de l'equip de govern de sol·licitar a l'Executiu central la informació dels procediments per a poder establir protocols i que les famílies puguen exercir els seus drets, reconeguts en la Llei de Memòria Històrica, per a reclamar les restes dels seus afins i poder enterrar-los i honrar la seua memòria on consideren. La proposta va ser aprovada a partir d'una moció presentada pel grup municipal de Compromís.

L'informe elaborat per l'Arxiu Municipal analitza tota la documentació existent respecte a aquestes exhumacions i detalla que el 23 de març de 1959 van ser traslladats des de Vila-real els cossos de 268 persones: cinc d'ells, enterrats en fosses particulars, van ser portats a Cuelgamuros en caixes individuals, mentre que els altres 263 morts van ser traslladats col·lectivament en 18 caixes. La relació dels trasllats permet identificar nom, professió i causa de la mort –la immensa majoria, soldades o comandaments morts “a conseqüència de la guerra”, segons el document- de 244 d'ells. La resta, morts també en la guerra, consten com a “desconeguts”.

A aquest llistat –la relació número 19 “de les glorioses restes procedents de la Croada Nacional”-, se sumen altres escrits de l'alcalde de l'època, en 1958 i 1959,  amb peticions de famílies vila-realenques per a traslladar cossos de familiars al Valle de los Caídos, tant des del Cementeri de Vila-real com des d'uns altres cementeris de la província i del país. L'anàlisi detallada de tota aquesta documentació, permet a l'Arxiu Municipal concloure amb un llistat dels 14 vila-realencs que es troben o poden trobar-se enterrats a la basílica de Cuelgamuros. D'ells, existeix constància documental del trasllat en els casos dels vuit exhumats del Cementeri de Vila-real.

“Tota la documentació i la investigació de l'Arxiu Municipal queda a la disposició de totes les famílies que puguen requerir-lo”, assenyala Benlloch, qui ha volgut agrair el treball de l'Arxiu i ha posat el consistori a la disposició dels familiars de traslladats per a ajudar-los en l'exercici dels seus drets de reparació de la memòria. “Es tracta d'una qüestió humana que els familiars d'aquestes persones puguen saber amb claredat on reposen les seues restes i sol·licitar la seua recuperació, si així ho consideren”, agrega i avança la possibilitat de contactar amb les famílies en el cas dels naturals de Vila-real per a fer-los saber els resultats de les investigacions. “La dignitat de les víctimes i la reparació democràtica és el camí cap a la millor convivència; així ho hem entés i practicat des d'un principi aquest equip de govern, amb la posada en marxa de mesures pioneres com el nostre Memorial Democràtic. La investigació de l'Arxiu Municipal ens permet continuar avançant en aquesta línia”, conclou.

Pujar