elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

L'artista Paula Bonet confessa que pateix assetjament: “Escric això per si acaba passant alguna cosa”

L'artista Paula Bonet confessa que pateix assetjament: “Escric això per si acaba passant alguna cosa”
  • La jove de Vila-real relata l'amarga situació de fustigació que viu des de fa un any i denúncia que no sap qui està darrere

 La il·lustradora de Vila-real Paula Bonet ha confessat que pateix assetjament i que la situació extrema que està vivint li ha obligat a denunciant en comissaria i a confessar-ho públicament “per si passa alguna cosa”.

En twitter la jove ha descrit l'amarga situació que viu des de fa un any: "Aquest matí hauria d'haver estat pintant però l'he perduda en comissaria ampliant una denúncia per assetjament. La història porta allargant-se més d'un any: colps a la porta del meu taller, pujades i baixades de persiana a última hora del dia quan la llum es cola per davall de la porta, anguiles tallades en trossets amb la brometa 'el violador' escrita en el sobre, desenes de mails, assistència a les meues xarrades assegut en primera fila, insults per mail (l'insult més curiós és 'solterona', quin mal i amb quina dolenta bava continua nomenant aquest context patriarcal, no us sembla?), declaracions d'amor, desitjos de mort, i un llarg etcètera que no contempla el format twitter", ha detallat la il·lustradora.

La valenciana viu a Barcelona des de fa anys, ciutat en la qual treballa i té un taller artístic on ensenya a joves que volen iniciar-se en la serigrafia i altres tècniques de dibuix.

"Escric això perquè estic cansada. Per si acaba passant alguna cosa. Perquè ja he anomenat massa vegades al 112, perquè fins als propis mossos i advocats em diuen que fins i tot l'ordre d'allunyament serà complicada d'aconseguir perquè l'individu és un desconegut i no la meua parella o ex parella. Que això serà lent malgrat portar més d'un any amb l'assumpte".

La jove de Vila-real denuncia la desprotecció que pateixen les dones: "Ho escric perquè de nou estic segura que si fóra home, tot això que he d'aguantar (el gas pebre i el cúter en la bossa, les rutes diferents per a arribar a casa, la inversió econòmica en mesures de seguretat en el taller, haver d'informar les meues alumnes perquè tinguen sempre tancat amb clau si jo no estic) no estaria succeint. Ho escric perquè em continua dolent el desprotegides que estem", conclou.

Pujar