Compromís per Vila-real presenta una moció en defensa de la figura de Guillem Agulló
La moció insta a Les Corts a recuperar el premi «Guillem Agulló» que l’actual Govern de PP i VOX van suprimir, així com a l’Ajuntament a posar el seu nom a un carrer. A més, el Grup de Compromís també presenta una moció en defensa de la capacitat inversor
L’11 d’abril de 1993, un grup de militants feixistes van assassinar el jove de Burjassot, Guillem Agulló, activista d’esquerres i del moviment antiracista i antifeixista SHARP. Fou brutalment assassinat a Montanejos d’una ganivetada que li travessà el cor, mentre els seus assassins marxaven del lloc cantant el «Cara al Sol».
D'aleshores ençà, el nom de Guillem Agulló ha esdevingut sinònim de lluita contra els moviments d’ultradreta, i els mateixos pares del jove burjassoter han abanderat, incansablement, el combat social i polític perquè la figura del seu fill no s’oblidés mai.
Així, el 14 d’abril de 2016, els cinc grups que, en aquell moment, tenien representació en Les Corts (Compromís, Partit Socialista, Partit Popular, Podem i Ciutadans) van presentar una Declaració Institucional per a reparar la memòria de Guillem i van decidir la creació d’un premi en honor seu, que fou entregat, anualment, tots els mesos d’abril, a persones i iniciatives destacades en la lluita contra el racisme, la xenofòbia i l’odi.
El regidor de Compromís a l’Ajuntament de Vila-real, Santi Cortells, ha declarat que «l’actual Govern del PP, amb la ultradreta de VOX, ha eliminat aquest premi blanquejant així, des de les institucions, el feixisme, la xenofòbia, l’odi i el racisme. Per tot açò, des de Compromís per Vila-real presentem una moció per a instar a Les Corts Valencianes a recuperar el premi “Guillem Agulló” i, a més, també exigim que l’Ajuntament de Vila-real complisca l’acord plenari de 28 de maig de 2012 on es va comprometre donar-li el nom de Guillem Agulló a un carrer de la ciutat».
Per la seua banda, la Portaveu municipal i Diputada provincial de Compromís, Maria Fajardo, ha explicat que «cal posar context a la moció que hem presentat en defensa de la capacitat inversora dels ajuntaments. L’any 2008, el Govern de l’Estat va modificar l’article 135 de la Constitució, posant com a prioritat absoluta el pagament del deute, per davant de qualsevol altra necessitat.
Després d’una reivindicació important impulsada durant els darrers anys des del municipalisme, els nous objectius de dèficit previstos pel Govern de l’Estat permetien abandonar el Programa d’Estabilitat fixat en un 0,2% de superàvit obligat per als ajuntaments, i així passar a un objectiu d’equilibri pressupostari del 0% per a les administracions locals des de 2024 fins a 2026. Però el PP, que ostenta el govern en nombrosos ajuntaments i comunitats autònomes, ha utilitzat la seua majoria absoluta al Senat per a tombar aquesta proposta d’Objectius d’Estabilitat Pressupostària».
«Malauradament, el vot del PP i de VOX en contra dels nous Objectius d’Estabilitat Pressupostària suposarà l’aplicació d’una senda d’estabilitat més restrictiva per als ajuntaments i les comunitats autònomes», ha conclòs Fajardo.
