Com era fer-se vell en l’edat mitjana?

En l’edat mitjana l’esperança de vida era molt menor i no tota la gent arribava a la vellesa, però tampoc era en absolut l’excepció. En un món sense sanitat pública, prestacions sociales ni els avanços mèdics que tenim hui en dia, com feien front els adults al seu procés d’envelliment? Quins recursos personals, familiars o institucionals tenien per a superar les dificultats, en forma de pèrdua de facultats físiques i malalties, que comporta fer-se gran?

És el tema que investiga Mireia Comas, professora de la Universitat de Barcelona i una de les màximes expertes en la història de les dones a la Corona d’Aragó baixmedieval –en concret de la posició social de les viudes– i en l’assistència a les persones velles, amb treballs publicats com Entre la solitud i la llibertat: vídues barcelonines a finals de l'Edat Mitjana (2015) o Envejecer en femenino en la Edad Media (2020).

Este  dissabte 13 de maig a les 19h abordarà la qüestió al Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna amb la conferència titulada “Fer front a la vellesa a l’edat mitjana: formes d’acollida i assistència a les persones grans”, una nova de les xarrades divulgatives que la Generalitat Valenciana, la Mancomunitat de la Valldigna i el Grup Harca han organitzat al centre durant el present any. L’entrada, a Simat, és lliure.