València aprova el Pla director de Biblioteques Municipals que preveu nous centres i l'actualització dels fons

La Junta de Govern Local ha aprovat este divendres el Pla director de Biblioteques Municipals de València (2025-2030), que preveu una profunda transformació de la xarxa de centres de lectura de l'Ajuntament. El document estratègic, impulsat pel regidor de Cultura, José Luis Moreno, contempla una sèrie d'accions concretes com la creació de nous centres, la remodelació de les instal·lacions, la transformació digital dels sistemes, així com l'actualització dels seus extensos fons bibliogràfics. Este canvi es veurà acompanyat de l'ampliació de la plantilla, iniciada en els últims mesos amb la incorporació de nou personal i que continuarà en les pròximes dates.

“Les biblioteques són potser la part més important de l'àrea de la cultura, perquè és la primera porta que qualsevol ciutadà troba a eixe món. No sols entra en una biblioteca, sinó que accedix a molts més recursos culturals que oferixen tant l'administració local com altres administracions o el sector privat”, ha destacat José Luis Moreno, després de l'aprovació del document per la Junta de Govern Local.

El pla director, redactat pel Servici d'Acció Cultural, és el primer en este àmbit a escala municipal. Busca reforçar les biblioteques com un servici públic essencial a la nostra ciutat, com una ferramenta de cohesió social i com una garantia del dret fonamental de la ciutadania a l'accés a l'educació i a la informació. L'elaboració partix d'un diagnòstic rigorós que identifica les principals carències estructurals i les desigualtats territorials que existixen actualment en la xarxa i ha comptat amb l'activa participació del personal tècnic, dels agents socials i de distints professionals.

Noves instal·lacions i renovació de la col·lecció

“Es tracta d'un compromís de l'Ajuntament per a portar avant totes estes línies estratègiques que, bàsicament, s'enfoquen a la ciutadania. També tenim present la millora i augment de la plantilla, per a donar un millor servici. Respecte a les línies de creació de noves biblioteques, algunes ja estan en funcionament i altres en marxa i estan anunciades. El que hem de fer és un homogeneïtzar i millorar l'eficàcia i el servici públic que presten les Biblioteques Municipals”, ha declarat el regidor responsable de l'àrea de Cultura.

En este sentit, el pla director situa les biblioteques municipals com a espais de cohesió dels barris i com a punt de trobada per a la mediació i per a la participació ciutadana. Així, la fi de l'estratègia és que la xarxa municipal, formada actualment per un total de 32 centres, contribuïsca de manera decidida a la promoció de la inclusió, la diversitat i de la convivència, amb l'enfortiment, a més, de la identitat i la memòria local dels nostres barris i districtes.

Entre les principals accions del pla director, es troben la creació de nous centres, que s'aniran desenrotllant en l'horitzó 2026-2030, i la renovació i manteniment dels espais existents per a fer-los més flexibles, amplis i atractius. A més, el pla contempla l'impuls i la renovació dels seus fons, així com la transformació digital, a fi d'enfrontar els desafiaments del segle XXI, complir la normativa i satisfer les expectatives de la ciutadania.

Augment de la plantilla

Este esforç vindrà acompanyat d'un notable augment de la plantilla, iniciat en 2025 amb la incorporació de nous professionals i que culminarà amb una ampliació substancial del personal, tant en llocs de gestió com en llocs tècnics a les biblioteques municipals. Esta ampliació de la plantilla anirà seguida, a més, d'una formació contínua i de mecanismes d'avaluació i permetrà una major professionalització dels servicis bibliotecaris.

I tot això a fi de garantir l'accés universal a la informació i al coneixement, reduir la bretxa digital, fomentar la lectura i la creativitat en totes les franges d'edat i encoratjar el pensament crític entre la ciutadania. Igualment, el nou pla director incidix en la col·laboració estratègica del Servici de Biblioteques tant amb altres servicis municipals com amb els agents socials per a continuar promovent la cultura i la lectura a la nostra ciutat.

L'Ajuntament de València recorda que el Manifest IFLA-Unesco establix que les biblioteques públiques garantixen “l'accés a tota classe de coneixement i informació” i estan configurades com “un espai accessible per a la producció de coneixement, l'intercanvi d'informació i cultura i la promoció de la participació ciutadana”. D'igual mode, el manifest assenyala la necessitat que les biblioteques “adapten els seus servicis i recursos a les característiques i necessitats de les seues respectives comunitats”.

Antecedents històrics

La biblioteca més antiga de la ciutat va ser creada per la Societat Econòmica d'Amics del País en 1868 i estava situada en l'edifici de la Casa Vestidor sota una volta pintada per Vicente López. En 1916, en el mateix local, es va fundar la primera biblioteca popular de València, atesa pel Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs de caràcter estatal. Fins a 1979, la ciutat comptava únicament amb dos biblioteques públiques, les dos dependents de l'Estat: la Biblioteca de la Mare de Déu i la del Grau, inaugurada en 1965 com a sucursal de l'anterior.

Amb la restauració de la democràcia en 1980, l'Ajuntament va decidir crear una xarxa de biblioteques per a dotar progressivament de centres de lectura a tots els districtes de la ciutat. Així, després de la firma d'un conveni amb el Ministeri de Cultura, es van obrir tres noves biblioteques: la Biblioteca Popular de Magúncia (Tres Forques-Lluís Fullana), la d'Orriols (Els Orriols-Josep María Bayarri) i la de la Font de Sant Lluís (Na Rovella-Joaquim Martí i Gadea). Al mateix temps, es van transferir a l'Ajuntament les Biblioteques de la Mare de Déu i del Grau. Esta primera fase va culminar en 1983 amb l'obertura de la Biblioteca Popular d'Abastos (Arrancapins-Eduard Escalante).

A la fi dels anys 90, l'Ajuntament va posar en marxa un nou pla per a dotar de servicis bibliotecaris als diferents barris de la ciutat. Este esforç va ser especialment intens entre 1998 i 2007. Posteriorment es va alentir a causa de la crisi econòmica. Les últimes biblioteques a incorporar-se van ser la del Castellar-l’Oliveral-Matilde Ramos, en 2018, i la de Trinitat-Vivers, el juny de 2019.

A més de les noves tendències i els reptes que planteja l'anomenada “biblioteca del segle XXI”, des de l'any 2011 a la Comunitat Valenciana existix un nou marc legal al qual les Biblioteques Municipals de València no s'han adaptat encara. Per això és necessari que es formule una política clara, on els objectius, les prioritats i els servicis de les Biblioteques Municipals de València estiguen d'acord amb les necessitats i el context de la ciutat. En este procés són molt importants el coneixement de la ciutat i els barris i la participació de la ciutadania i els agents locals.