El professor de la Universitat de València Josep Lluís Barona ingressa en la Reial Acadèmia d’Història
El catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València, Josep Lluís Barona, serà nou acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història, corresponent a València.
Així ho ha anunciat la institució en la seua reunió del 27 de febrer. L’acte d’ingrés i la presa de possessió tindran lloc en la pròxima sessió del ple, on el professor rebrà el diploma acreditatiu.
La Junta de la Reial Acadèmia de la Història ha aprovat l’ingrés del professor Barona a proposta dels acadèmics Francisco Javier Puerto, catedràtic d’Història de la Farmàcia; Vicente Pérez Moreda, catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques i especialista en Demografia Històrica; i Luis Alberto de Cuenca, filòleg clàssic i poeta.
Josep Lluís Barona ha assenyalat que el seu ingrés en la Reial Acadèmia com a acadèmic suposa el reconeixement a una llarga trajectòria dedicada a la història de la salut i la medicina, un àmbit que, segons indica, ha ocupat tradicionalment una posició secundària dins del conjunt de les ciències històriques.
En este sentit, destaca que este nomenament també contribueix a posar en valor la història de la medicina i de la ciència. Barona apunta que esta distinció reforça la presència i la visibilitat de la Universitat de València.
El catedràtic s’incorpora com a acadèmic corresponent a València al catedràtic d’Història Contemporània i exrector de la Universitat de València Pedro Ruiz Torres, qui va ingressar en la institució en 1988.
Josep L. Barona és investigador visitant a la Facultat d’Estudis Avançats (Kumamoto, Japó) des de 2016; també ha sigut investigador al Rockefeller Archive Center (Nova York) i investigador Salvador de Madariaga a l’Institut Universitari Europeu (Florència).
Ha sigut professor visitant a les universitats d’Oxford (Trinity College i Wellcome Unit for History of Medicine) i Bergen. A més, és membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció de Ciències Biològiques), de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana i de l’Institut d’Estudis Medievals i Renaixentistes i d’Humanitats Digitals de la Universitat de Salamanca.
Les seues principals línies d’investigació s’han centrat en les polítiques de salut com a diplomàcia internacional i en les polítiques de nutrició en les crisis de l’Europa d’entreguerres des d’una perspectiva transnacional.
Ha desenvolupat treballs sobre l’exili de metges i científics republicans, sobre la sanitat rural i sobre la història de la fisiologia contemporània. Els seus treballs reivindiquen la salut i la malaltia com a referent essencial per a l’evolució de les societats. Ha dedicat estudis a l’exili de metges i científics republicans i a la història de la fisiologia.
Entre les seues publicacions més recents figuren History of Health and Medicine. A transcultural approach (Routledge, 2026), Nutritional Policies and International Diplomacy (Peter Lang, 2021) i Health Policies in Interwar Europe. A transnational perspective (Routledge, 2019).
La Reial Acadèmia de la Història forma part, junt amb l’Acadèmia de la Llengua i la de Belles Arts de Sant Ferran, de les tres institucions il·lustrades més antigues d’Espanya. Va ser constituïda en 1735 per un grup de literats.
Des de l’autorització del rei Felip V el 1738, l’Acadèmia ha gaudit dels mateixos vincles institucionals que la resta de corporacions. La seua labor consistix a contribuir a l’estudi i la difusió de la història d’Espanya. La Biblioteca, el Diccionari Biogràfic i el Gabinet d’Antiguitats són els seus principals departaments.
