6 d’abril de 2020 6/4/20

El Premi Nobel de Física, per a la Col·laboració Virgo en la qual participa la UV

El Premi Nobel de Física, per a la Col·laboració Virgo en la qual participa la UV - (foto 1)
    MÉS FOTOS
    El Premi Nobel de Física, per a la Col·laboració Virgo en la qual participa la UV - (foto 2)

    Els investigadors Reiner Weiss, Kip S. Thorne i Barry C. Barish de la Col·laboracio Virgo han obtingut el Premi Nobel de Física 2017 tal com s'ha anunciat aquest migdia. Un equip de la Universitat de València, liderat per Jose Antonio Font, treballa amb aquest grup que centra la seua investigació en la detecció i observació de les ones gravitacionals.

    Juan Antonio Font, professor d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat, ha declarat: "La detecció de les ones gravitatòries ha sigut un dels majors assoliments científics dels últims temps. Amb el seu descobriment, fruit del treball iniciat pels pioners Weiss, Thorne i Barrish, i continuat per multitud d'investigadors en grans col·laboracions internacionals, s'ha aconseguit demostrar l'última de les prediccions de la teoria de la relativitat general d'Einstein. A més, gràcies a la xarxa de detectors avançats LIGO i Virgo, és probable que les deteccions es convertisquen en poc temps en alguna cosa rutinària, no solament procedents de la col·lisió de binàries de forats negres sinó també d'altres sistemes astrofísics com les col·lisions d'estels de neutrons o les explosions supernova".

    La vicerectora d'Investigació Política Científica de la Universitat de València, Pilar Campins, completa: "Açò permetrà el complet desenvolupament del nou camp de l'Astronomia de Radiació Gravitatòria i de l'Astronomia de Multi-Missatgers, on les dades procedents de la radiació gravitatòria i de la radiació electromagnètica es complementaran per a obtenir la informació mes espectacular i detallada que mai hem tingut de l'Univers".

    La primera detecció d'ones gravitatòries va ser anunciada per la Col·laboració Científica LIGO i la Col·laboració Virgo l'11 de febrer de 2016, cinc mesos després de l'observació del senyal GW150914, generada per la coalescència de dos forats negres de massa estel·lar situats a més de mil milions d'anys llum de distància.

    "La detecció d'aquestes diminutes arrugues en l'espai-temps constitueix un assoliment extraordinari. És el començament d'un nou capítol en el nostre estudi de l'Univers", ha indicat Jo van den Brand, de Nikhef i la VU University Amsterdam, portaveu de la Col·laboració Virgo.

    Des del primer descobriment, s'han detectat tres ones gravitacionals més, generades per dos forats negres col·lisionant. La més recent d'aquestes deteccions, el 14 d'agost de 2017, va ser la primera simultània en tres detectors, en concret els dos detectors Advanced LIGO i l'instrument Advanced Virgo, que van funcionar conjuntament durant 4 setmanes des de l'1 d'agost de 2017.

    "Aquestes primeres deteccions d'ones gravitatòries confirmen una predicció important de la relativitat general d'Albert Einstein de 1915. Aquesta és la culminació de dècades de treball, tant en els aspectes teòrics com en els experimentals. Tindre una xarxa global de tres detectors obri noves perspectives per a l'astronomia de multi-missatgers", afig Federico Ferrini, director del European Gravitational Observatory (EGO) on es troba el detector Virgo.

    La Col·laboració Virgo engloba a més de 280 físics i enginyers pertanyents a 20 grups d'investigació europeus diferents: sis del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) a França; huit de l'Istituto Nazionale di Fisica Nucleare (INFN) a Itàlia; dos a Holanda amb Nikhef; la MTA Wigner RCP a Hongria; el grup POLGRAW a Polònia; Espanya amb la Universitat de València; i EGO, el laboratori que allotja el detector Virgo prop de Pisa, a Itàlia.

    Universitat de València

    Universitat de ValènciaEntrar en el especial
    Pujar