El Premi Nobel Barry Barish explica la troballa de les ones gravitacionals a València convidat per l’IFIC
Barry Barish, Premi Nobel de Física i Premi Princesa d'Astúries de Recerca Científica i Tècnica en 2017 per la seua contribució a la detecció de les ones gravitacionals amb l'observatori LIGO, ofereix dues conferències a València convidat per l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), Centre d'Excel·lència Severo Ochoa del CSIC i la Universitat de València. Barish explica un de les troballes científiques recents més importants en el Museu de les Ciències, dimarts 3 de juliol amb entrada lliure prèvia inscripció. Dimecres 4 de juliol, Barish imparteix una conferència en el Parc Científic de la Universitat per a aprofundir en el descobriment i traçar el futur d'aquesta nova disciplina científica, una nova forma d'estudiar l'Univers mitjançant les pertorbacions de l'espai-temps predites per Einstein fa un segle.
En la conferència "Ones Gravitacionals: d'Einstein a una nova ciència", que imparteix en l'Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències, dimarts 3 de juliol a les 19 hores amb entrada lliure prèvia inscripció i traducció simultània, Barry Barish narra la història del descobriment de les ones gravitacionals amb l'observatori LIGO, la troballa científica més important dels últims anys. Albert Einstein va predir l'existència d'ones gravitacionals, pertorbacions de l'espai-temps, fa cent anys, però els seus efectes són tan xicotets que el propi Einstein va dubtar que algun dia pogueren ser detectats.
Al principi el problema es va abordar des de la física teòrica, que va tardar 40 anys per a arribar al convenciment que aqueixes ones eren, efectivament, reals. Després el problema va passar a la física experimental: es podrien desenvolupar instruments tan precisos per a detectar-les? Utilitzant tècniques molt sensibles a aquest fenomen, l'Observatori d'Ondas Gravitacionals per Interferometria Làser (LIGO, per les seues sigles en anglès), ha aconseguit observar en diverses ocasions les ones gravitacionals emeses per la fusió de dos forats negres, i més recentment, la col·lisió de dos estels de neutrons. Aquestes observacions han obert una finestra totalment nova a l'univers: l'astronomia d'ones gravitacionals.
Les bases d'aquesta nova ciència seran l'objecte de discussió de Barish en la conferència "Gravitational Waves: Detectors, Detections and the Future", que ofereix dimecres 4 de juliol a les 12:30 hores en el Saló d'Actes Marie Curie del Parc Científic de la UV, dins del programa de Col·loquis Severo Ochoa de l'Institut de Física Corpuscular. En aquesta conferència, el professor emèrit de Caltech exposa les innovacions i evolució que han patit els interferòmetres de gran precisió usats en LIGO per a detectar les ones gravitacionals, així com les tècniques usades per la col·laboració científica que els opera per a identificar l'origen d'aquestes ones i determinar les seues característiques. Per a finalitzar, Barish explica les millores que es duen a terme en LIGO per a millorar la seua capacitat de detecció, i com serà la pròxima generació d'experiments amb ones gravitacionals.
Barry C. Barish (Omaha, EUA, 1936) és un físic nord-americà i professor emèrit de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech). Va estudiar Física en la Universitat de Califòrnia en Berkeley, on també es va doctorar en física experimental d'altes energies a principis dels anys 60. En 1963 va arribar a Caltech, on ha transcorregut tota la seua carrera científica. En el seu vessant experimental, va desenvolupar el primer experiment amb un feix de neutrinos d'alta energia en Fermilab, el principal laboratori de física de partícules d'Estats Units. En els 90 va formar part d'un dels experiments del Súper Col·lisionador Superconductor (SSC), un gran accelerador de partícules que anava a construir-se a Texas i que finalment va ser cancel·lat, encara que parteix de l'equip va passar a treballar en el Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN.
En 1994 Barish es va convertir en l'investigador principal de LIGO. Va aconseguir el finançament per a la construcció de les dues seus de l'observatori (Livingston i Hanford) i, com a director a partir de 1997, va crear la col·laboració científica LIGO, on participen més d'1.000 científics i tècnics de 18 països, entre ells Espanya. De 2006 a 2013 va liderar el projecte per a dissenyar el Col·lisionador Lineal Internacional (ILC), un nou accelerador de partícules de precisió per a aprofundir en els descobriments del LHC com el bosó de Higgs on col·labora activament l'Institut de Física Corpuscular.
Al febrer de 2016, la col·laboració LIGO va anunciar la primera detecció d'ones gravitacionals procedents de la fusió de dos forats negres, a la qual van seguir altres deteccions similars. Barish va ser premiat al costat de Rainer Weiss i Kip Thorne, uns altres dels impulsors de LIGO, amb el Nobel de Física de 2017 "per les seues contribucions decisives al detector LIGO i l'observació de les ones gravitacionals". Tots tres van compartir el Premi Princesa d'Astúries de Recerca Científica i Tècnica d'aqueix any amb la col·laboració LIGO.
