La predel·la del Centenar de la Ploma s’exposa al Museu de Belles Arts fins a la fi de gener

La predel·la del retaule del Centenar de la Ploma s’exposa al Museu de Belles Arts de València fins a la fi de gener, després d’haver sigut estudiada i restaurada per l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i).

Després de díhuit mesos sotmesa a intervencions i investigacions, aquesta peça representativa del gòtic internacional valencià podrà ser mostrada amb tota la seua esplendor al públic del museu. És una de les millors obres d’art del nostre patrimoni valencià que no es mostrava a València des de 1856.

La predel·la del retaule de Sant Jordi del Centenar de la Ploma va arribar l’abril de 2019 procedent del Victoria and Albert Museum de Londres, on es troba el conjunt del retaule, per a ser restaurada i estudiada per l’IVCR+i, després d’un conveni de préstec signat pel president de la Generalitat, Ximo Puig, i el director del Victoria and Albert Museum de Londres, Tristan Hunt.

Durant aquests mesos se li han practicat les anàlisis pertinents que han permés identificar la majoria dels pigments usats en la pintura, així com un estudi radiogràfic en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València i el Museu de Belles Arts en què s’aprecia que hi ha dibuix incís (gravat sobre la superfície). També es van realitzar anàlisis colorimètriques abans de la restauració per a tindre una comparativa de com canvien els colors de la predel·la abans i després de la intervenció.

Quant a les tasques de restauració, cal destacar el procés de reintegració cromàtica que es va dur a terme en dues fases. En la primera fase es van reintegrar les xicotetes llacunes que presentava l’obra amb pigments a l’aigua, i hi va haver una segona fase d’ajust o retoc amb colors al vernís. La tècnica utilitzada ha sigut el ‘rigattino’ o puntillisme, que és totalment discernible de l’original. Aquesta intervenció és reversible, i els criteris d’aquesta han sigut consensuats amb els tècnics del Victoria & Albert Museum.

L’última fase de restauració s’ha realitzat de cara al públic perquè els visitants del museu pogueren fer les seues preguntes als tècnics.

El projecte d’estudi, investigació, restauració i exhibició de la predel·la del retaule del Centenar de la Ploma és una activitat de la Direcció General de Cultura i Patrimoni a proposta de l’IVCR+i associada a la línia d’investigació sobre el gòtic internacional valencià, època de major esplendor de l’art a València.

En la presentació de l’exposició ha participat la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, el director del museu, Pablo González Tornel, i la subdirectora de l’IVCR+i, Gemma Contreras. A la fi de gener, la predel·la tornarà al Victoria & Albert Museum de Londres.

Retaule

El retaule de Sant Jordi, atribuït a Miquel Alcanyís i Marçal de Sax —i probablement altres pintors establits a València—, que va ser pintat al començament del segle XV, estava situat a la desapareguda església de Sant Jordi de València.

És un referent fonamental de l’època que representa en una de les escenes principals la batalla del Puig, que va obrir les portes a la conquesta de València en 1238. El seu nom correspon a la milícia urbana creada en 1365 per Pere IV el Cerimoniós, que era coneguda com el Centenar de la Ploma perquè el centenar de ballesters encarregats de la salvaguarda de la ciutat de València estaven vestits amb hàbit blanc amb una creu de Sant Jordi i ornamentaven el seu cap amb una ploma d’agró.

El retaule té unes dimensions de 6,60 per 5,50 metres. Està format per cinc carrers en què el central exposa la lluita de Sant Jordi contra el drac davant de la princesa, dalt la batalla del Puig i en la cimera la coronació de la Mare de Déu i Crist en majestat dominant la composició del conjunt. En els carrers laterals se situen setze escenes al·lusives a la llegenda de Sant Jordi, coronades per les quatre figures dels evangelistes. En els entrecarrers es disposen vint-i-quatre profetes, la majoria identificats per una cartel·la, i en el guardapols els dotze apòstols, alternats amb l’emblema de la creu de Sant Jordi i una ballesta. Finalment, en la predel·la es representen deu escenes de la Passió de Crist, a falta d’una part central desapareguda.