Amenaces i vandalisme contra el President de la Interagrupació

Tal com ha fet públic el president de la Interagrupació, Jesús Hernández Motes, en dates recents va rebre una nota amenaçadora en el seu domicili. Una amenaça que hauria quedat de broma de mal gust de no ser perquè este matí el seu cotxe ha clarejat destrossat en el que podria ser solament l'inici d'una sèrie d'extorsions.

És ben sabut les acusacions que s'han abocat cap a la seua persona des de certs sectors per les seues intervencions en Plens de Junta Central Fallera i Assemblees de Presidents, així com la seua presència en la contramanifestació del 9 d'octubre.

La investigació dels fets ja han sigut posada en coneixement de Policia Local i Guàrdia Civil en les mans del quals queda la resolució de l'assumpte.

El comunicat íntegre emès per Motes diu:

"Després de rebre fa uns dies una nota amenaçadora en el meu propi domicili amb el text "En una setmana regalet jajaja. Fatxa fill de puta. Vigila de tu i el teu voltant", he vist materialitzada l'amenaça. En baixar este matí he vist com m'havien ratllat el cotxe, m'han destrossat els retrovisors. Tant l'amenaça com l'atac al cotxe han sigut posats en mans de les autoritats adonant a la policia local del meu domicili com a la Guàrdia Civil i també ho he posat en coneixement del president de la Junta Central Fallera, Pere Fuset"

COMUNICAT:

Tinc 45 anys, camí de 46. He tingut una infància, i un principi de joventut complicada, on la meua Santa mare, ella sólita va ser capaç de traure avant a les seues 4 fills (jo el major), sense pràcticament ajuda de ningú, i ací estem, veritat és que la meua benvolguda esposa i la seua família també tenen molt a veure, (grans persones), i el meu únic hobbie des que vaig nàixer són les falles.

Mai vaig tenir conflictes ni confrontacions amb ningú, alguna xicoteta discussió per algun debat o diferència de criteris, normal per a qualsevol faller o fallera i comissió, però tota la meua vida ha transcorregut amb una total normalitat, excepte com vaig dir anteriorment l'abandó d'un senyor a la seua família fa ja moltíssims anys, només tenia 13 anys. La resta, eixir amb amics, gaudir de la xica a la qual ames, casar-te,tenir 3 joies de fills, disfrutar d'ells, treballar quan és possible, i en les nostres benvolgudes falles, ocupar càrrecs directius de tot tipus des que tenia 14 anys.

Ser president de la meua comissió durant 10 anys (sense moltes discussions ni dificultats, les comunes en qualsevol falla, intentant sempre el ben para tots els seus fallers), orgullós d'haver sigut President de l'Agrupació de falles Rascanya, on des de l'any 1989 estic ocupant diferents responsabilitats. Vaig entrar aquell any gràcies a Juan Antonio Esteve Sanz i Vicente Linares Martínez, aleshores presidents de les seues respectives falles, que van confiar en un jove, entusiasta i amb ganes.

Els meus últims 4 anys, la responsabilitat i orgull de presidir la Interagrupació de falles de València, difícil, si molt difícil i gens senzill, on sempre s'intenta defensar a la totalitat dels fallers, a la totalitat de les comissions falleres, amb encerts i errors, però sempre des del cor, lluitant per aconseguir millores per a la nostra gran festa, i açò està sent molt difícil.

El ciutadà que és faller, entén la festa de forma bastant diferent als polítics i malgrat açò hem aconseguit acords positius per a tots. El trist és que solament quede el record dels enfrontaments, el malestar i les polèmiques. Jo tindré encerts i errors com qualsevol ésser humà, però un valencià, espanyol i veí faller sempre voldrà el millor per a la seua festa.

He viscut confrontacions amb el Regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, tindrem diferents formes de veure les coses, però hem arribat a molts acords, i el respecte sempre ha estat i està present, Mai li faltés el respecte a qui exerceix i em representa en qualsevol àmbit de la vida.

He suportat, insults, males formes i pressions en xarxes socials per diferents persones, que la gran majoria ni conec, ni molt menys em coneixen. Campanyes d'assetjament i enderrocament en mitjans que no m'han volgut escoltar, no han dit la veritat i ara açò, HO ASSEC, NO HO VAIG A CONSENTIR, que algun niñato/a vinga a amenaçar-me amb notes en el meu domicili. Si, notes manuscrita on em diuen, “Fatxa, Fill de Puta i vigila el teu voltant…”, açò ja és massa.

Jo Jesús Hernández Motes, mai he tingut problemes amb ningú, no he tingut una mala discussió amb veïns, ni amb no veïns. Em molesta que estant en una democràcia, si penses i opines de forma diferent, et provoque conflictes i problemes… NO EM MANEU NOTES, CRIDEU-ME I SEMPRE ESTARÉ DISPOSAT HA PARLAR, JO MAI AMENAÇARIA A NINGÚ.

Ah, i per cert, per primera vegada en la meua vida, em va tocar interposar una denúncia en la Guàrdia Civil, per amenaces, on consten tant la nota manuscrita dipositada en el meu domicili, com tot el que s'ha dit en les xarxes socials.

Finalment, sentir-te vigilat cada segon del dia, veure com persegueixen tot el que dius i opines, control absolut de les teues xarxes socials i la dels teus amics, passant qualsevol xicoteta informació o gest a qui corresponga, JA N'HI HA PROU.

I per a finalitzar, als responsables d'estes presses, que a un simple ciutadà tranquil, pacient i fidel als seus i a les seues idees, que posen en mans de disbauxats, irrespectuosos, la tranquil·litat d'una família, que l'omplen de nerviosisme, i d'incomprensió, a eixes persones els diria, que eixa forma d'actuar no camina molt lluny de les frases que utilitzen estos en les seues notes.

Si amb qui no pensa com el teu, actues així, quina societat és la que volem?

Si continuem per eixe camí, aconseguirem tenir un indignant món on solament manen els covards.