‘El Niño’ i l'escalfament global porten a l'extrem la sequera en els boscos amazònics

Un estudi liderat per investigadors de la Unitat de Canvi Global de la Universitat de València, en el Laboratori de Processament d'Imatges (IPL-Parc Científic), mostra la incidència que el fenomen ‘El Niño’ de 2015/2016 està tenint, en l'actual escenari de canvi climàtic, sobre els boscos amazònics. Zones en estat d'extrema sequera i canvis en la distribució espacial de les mateixes són les conseqüències més evidents. El treball s'ha publicat hui en la revista Scientific Reports, del grup editorial Nature.

‘El Niño’ és un fenomen climàtic que es tradueix en un escalfament anòmal de la regió equatorial de l'oceà Pacífic. Es manifesta de forma cíclica cada tres a cinc anys, aproximadament. Al costat de la ‘Oscil·lació del Sud’, es tracta d'una de les principals formes de variabilitat climàtica. Encara que les seues conseqüències es reflecteixen a escala pràcticament global, el seu impacte sobre els boscos tropicals i especialment sobre la Amazònia adquireix un singular interès, ja que aquest ecosistema és considerat com un dels principals embornals de carboni del planeta.

En alguns casos, com en els esdeveniments de 1982/83 i especialment de 1997/98, la seua magnitud va ser extraordinàriament intensa (Mega-Niños). En 2014 van saltar totes les alarmes per la possibilitat d'un imminent episodi El Niño intens, similar al de 1997/98, encara que finalment no es van donar les condicions necessàries perquè açò ocorregués. No obstant açò, en 2015, les condicions es van reactivar donant lloc al fenomen extrem de 2015/16, d'efecte major que els anteriors.

L'estudi publicat en Scientific Reports mostra com, en aquest últim cas, el fenomen s'associa a un escalfament sense precedents dels boscos amazònics, que van aconseguir la major temperatura de les quatre últimes dècades i probablement de l'últim segle, així com a una major extensió de sequera extrema. L'estudi també assenyala canvis en la distribució espacial de les zones de sequera, amb condicions més humides del normal en la regió del sud-oest de la Amazònia i condicions extremadament seques en el nord-oest, cosa que ja va ocórrer en 2009/2010 encara que amb menor intensitat.

Segons els científics, aquest fet, no observat en els episodis de 1982/83 i 1997/98, explica que a major escalfament en la zona central del Pacífic equatorial–quan el fenomen es coneix com a ‘Niño Modoki– es produeixen canvis en la distribució espacila, deixant ben diferenciades les zones humides dels boscos amazònics i les zones d'extrema sequera.

Alguns estudis associen l'escenari actual de canvi climàtic a una major freqüència d'aquest tipus de fenòmens, si bé no existeix encara un consens clar entre els científics. El major impacte d'aquestes condicions de sequera extrema sobre els boscos tropicals es produeix a causa d'una disminució en l'assimilació del CO2 atmosfèric, així com d'una major probabilitat d'incendis i la consegüent pèrdua de biomassa.

Actualment les anomalies de la temperatura del Pacífic mostren condicions neutrals, amb una probabilitat lleugerament superior al 50% d'entrar en una fase de “La Niña”, la fase freda d'aquest cicle natural global del clima, encara que s'espera que la sequera perdure al llarg dels pròxims mesos.

La recerca s'ha realitzat a partir de dades climàtiques i registres de temperatura i precipitació generats pel Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a mitjà termini (ECMWF), el Met Office Hadley Centre i la Unitat de Recerca Climàtica de la Universitat de East Anglia, així com d'imatges de satèl·lit. Alguns d'aquestes dades es troben es troben disponibles al servidor Thermal Amazoni@ instal·lat a l’IPL (ipl.uv.es/thamazon/web).

En l'estudi han participat els investigadors Juan Carlos Jiménez Muñoz i José Antonio Nebot, de la Unitat de Canvi Global del Laboratori de Processament d'Imatges de la Universitat de València, en el Parc Científic de la institució acadèmica, així com científics de la Universitat de Xile, la Universitat de Leeds, la Universitat de Maryland, l'Institut Geofísic del Perú, la Universitat d'Oxford i l'Institut Holandés de Meteorologia (KNMI).