elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Museu de Belles arts de València: quasi dos segles sent un referent de l'art en la C. Valenciana

Museu de Belles arts de València: quasi dos segles sent un referent de l'art en la C. Valenciana
  • És la segona major pinacoteca d'Espanya amb obra dels segles XV al XIX, on destaquen les sales dedicades a Sorolla i Goya

El Museu de Belles arts de València és el major referent museístic de la Comunitat Valenciana. Des de la seua fundació en 1837 fins al moment actual, han transcorregut quasi dos segles, en els quals ha sigut testimoni de nombrosos avatars units en esdevindre històric de la ciutat de València. Fonamentalment està format per una gran pinacoteca i un ampli fons de dibuixos i gravats, a més d'escultures, peces arqueològiques, fragments arquitectònics, fotografies i arts decoratives.

A més, és la segona major pinacoteca d'Espanya amb obra dels segles XV al XIX, on destaquen les sales dedicades a Sorolla, així com la destinada a Francisco de Goya.

L'origen del Museu està relacionat amb la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles , que va veure aprovats els seus estatuts pel rei Carles III en 1768. En el si d'aquesta corporació es va reunir un xicotet nucli d'obres amb les donacions de mestres i alumnes, el conjunt de les quals es convertiria en la primera aportació important del futur museu.

En 1812, amb l'ocupació francesa de València, el mariscal Luis Gabriel Suchet, volent atraure a la causa napoleònica a les corporacions més influents de la ciutat, va expressar la seua voluntat de formar un museu amb les pintures, escultures, medalles i llibres requisats ​​en els convents de regulars. Recobrada la pau i restablit el govern nacional en 1813, les obres d'art van ser retornades als seus respectius llocs d'origen.

L'impuls definitiu per a la creació del Museu va vindre donat per les mesures desamortitzadores de 1835-1837 que van propiciar la formació de museus provincials de Belles arts amb les obres d'art confiscades en els convents suprimits. Les obres van passar primer a l'edifici del Temple i després al convent del Carme Calçat per a donar cabuda al nou museu, que finalment va obrir les seues portes al públic el 5 d'octubre de 1839.

En 1936, amb la Guerra Civil, el Museu va ser desmuntat i utilitzat com a magatzem del Tresor Artístic, traslladant part dels seus fons a Madrid. Al final de la guerra, i a conseqüència de l'estat ruïnós de l'edifici, es va decidir traslladar el Museu al Col·legi Seminari de Sant Pius V, actual seu del Museu de Belles arts de València.

Pujar