elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El Museu de Belles Arts de València incorpora obres d’Agustín Esteve, Luis de Madrazo i López Piquer

El Museu de Belles Arts de València incorpora obres d’Agustín Esteve, Luis de Madrazo i López Piquer
  • Reforça el discurs artístic de l’academicisme i romanticisme del segle XIX valencià i espanyol

MÉS FOTOS
El Museu de Belles Arts de València incorpora obres d’Agustín Esteve, Luis de Madrazo i López Piquer - (foto 2)

El Museu de Belles Arts de València ha incorporat tres obres d’art a les sales dedicades a l’academicisme i romanticisme, que reforcen el discurs artístic del segle XIX valencià i espanyol.

Dos dels quadres es van adquirir l’any passat: ‘Retrat de María del Rosario Rodríguez Morzo y Elosúa’ d’Agustín Esteve Marqués (1753-1820) i ‘Retrat de Dama’ de Luis de Madrazo Kuntz (1825-1897). La tercera peça és ‘Retrat de la família Cervelló’ de Luis López Piquer (1802-1865).

Aquestes tres obres, per la seua rellevància i qualitat, mereixen tindre un lloc destacat en la col·lecció permanent junt amb altres artistes del període com José Vergara, José Camarón, Mariano Salvador Maella i Vicente López.

El director del Museu, Pablo González Tornel, ha afirmat que “el pla d’adquisicions del Museu, com mostren les últimes incorporacions, s’orienta a potenciar la pintura valenciana de les diferents èpoques, enquadrant-la en un context espanyol i internacional”. Igualment, ha indicat que “figures com Esteve i López Piquer mereixen, per mèrits propis, un lloc destacat en el panorama espanyol del segle XIX, tradicionalment poc estudiat en el Museu més enllà de les figures de Francisco de Goya o Vicente López”.

María del Rosario Rodríguez Morzo y Elosúa era una dona andalusa casada a Madrid, en 1793, amb Tomás Lobo Arjona y Marqués, Bernal de León y Montiel de Mendoza (1762-1835), capità dels Reials Exèrcits, ajudant de cambra de Sa Majestat i cavaller de l’orde de Carles III. Apareix asseguda, amb un fons obscur neutre, i amb una vestimenta moderna, de final del segle XVIII, amb una pinzellada segura i brillant que parla de la maduresa artística d’Agustín Esteve i que recorda les composicions de Goya.

Esteve Marqués va ser un dels deixebles predilectes del mestre. A Goya li deu el seu estil, sobretot en l’àmbit dels retrats. Esteve va ser un dels retratistes més buscats per l’aristocràcia cortesana, únicament superat en les cotitzacions per Goya, i que va rebre encàrrecs de les famílies més importants del moment, en què destaca la seua relació amb la Casa d’Osuna.

El retrat de Madrazo és el d’una dama de la noblesa amb faccions delicades, que uneix de manera sàvia els trets femenins amb una successió de veladures que impedeix apreciar-ne la pinzellada. El suau tul o gasa que envolta el bust contrasta en subtilesa amb el ram de flors que pren, i tot això sembla sobreeixir d’un fons neutre de clara inspiració goyesca.

Madrazo és un pintor madrileny que forma part d’una saga de pintors rellevants per a la configuració de l’art acadèmic i cosmopolita de la segona meitat del segle XIX, com són els Madrazo. Es va formar a Madrid, sota la direcció del seu pare, José de Madrazo, i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Ferran. Va continuar els estudis a Roma, durant tres anys, mentre viatjava i estudiava a París, Venècia, Munic i Berlín. En la seua faceta de pintor, es va dedicar quasi en exclusiva a la realització de retrat.

La tercera obra va ser adquirida per la Generalitat en 2018 i retrata la família del comte de Cervelló. És una peça relativament xicoteta de Luis López Piquer, totalment a la moda europea de la dècada dels anys 40 del segle XIX, en la qual les famílies nobles es retrataven en un dels salons principals del seu palau, i que exhibeix la sumptuositat de l’estança i les gales de les vestidures, unint la genealogia nobiliària amb un gust burgés.

David Gimilio Sanz, conservador del Museu, ha apuntat que “el retrat de Luis de Madrazo podria identificar-se amb la neboda del pintor, Cecilia de Madrazo, dona de gran cultura artística, col·leccionista i musa d’artistes, sobretot del seu marit, el pintor Mariano Fortuny”. Sobre l’obra de López Piquer, Gimilio ha assenyalat que “es tracta d’un testimoniatge molt singular de la producció francesa del fill xicotet de Vicente López que permet establir amb nitidesa l’estil més madur i cosmopolita del pintor valencià, així com abundar en el perfil de clientela que va requerir els seus serveis”.

Pujar