Un monòlit al carrer de la Pau recorda el Grup Femení de la Residència d´Estudiants a València
La fita, al costat de l’edifici que va albergar entre 1937 i 1939 la institució, forma part del projecte ‘València en la Memòria’
Un monòlit recorda el Grup Femení de la Residència d’Estudiants al carrer de la Pau número 42, al costat de l’edifici que va albergar entre 1937 i 1939 esta institució que va treballar per fomentar l’educació superior de les dones. La iniciativa forma part de ‘València en la Memòria’, un projecte que posa en valor edificis o monuments de la ciutat que tingueren un paper important durant la guerra civil, especialment quan València fou capital de la República. “Hui recuperem part de la nostra memòria democràtica”, ha manifestat la regidora d’Igualtat i Polítiques de Gènere i LGTBI, Lucía Beamud, qui ha participat en l’acte d’homenatge organitzat per l'Associació Cultural Institut Obrer de València, junt amb la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo.
“Continuem la feminització de l’espai públic amb la instal·lació d’un monòlit que recorda la ubicació del Grup Femení de la Residència d’Estudiants”, ha expressat Lucía Beamud, qui ha recordat que, seguint el Govern de la II República, la Residència de Senyoretes, el Grup Femení de la Residència d’Estudiants creat en 1905, es va traslladar a València, on va continuar desenvolupant les seues accions per aconseguir l’emancipació de les dones a través de l’educació des del carrer de la Pau número 42.
El projecte ‘València en la Memòria’ fa visible l’edifici que va albergar esta institució entre 1937 i 1939 amb un monòlit que oferix informació destacada, il·lustrada amb imatges històriques, i ampliables en una versió web, de fàcil accés gràcies a codis QR. La regidora ha destacat que “es recupera per a la ciutadania una part del nostre patrimoni durant aquells anys tan importants i difícils” i es “mostra el pas de gegant cap a la igualtat dels drets de les dones que va suposar eixe projecte inspirat per la Institució Lliure d’Ensenyament” per on van passar María Maeztu, Maruja Valls, Victoria Kent, Clara Campoamor, Victoria Ocampo, Marie Curie o María Zambrano, entre altres figures.
“Docents i residents que afrontaren el projecte del Grup Femení de la Residència d’Estudiants, sigueren, sense cap mena de dubte qui marcaren el rellotge del segle XX, en clau femenina”, ha afegit Beamud. “La Guerra Civil fou un període obscur de la nostra historia. I la seua obscuritat va tapar també la història de la Residència de Senyoretes. Totes les investigacions coincidien a clausurar l’etapa de la residència a l’inici de la Guerra Civil a Madrid, però gràcies a la investigació feta per Cristina Escrivà sabem que la residència es va traslladar a València i que va continuar la seua gran tasca amb gran vitalitat”.
“Hui volem recuperar la seua memòria, i ficar en valor la gran tasca de la Residència d’Estudiants de Senyoretes per l’autonomia, empoderament i cultura de les dones, que havia sigut ignorada i, per tant, invisibilitzada”, ha assenyalat l’edil, per a qui “iniciatives com esta pretenen reparar eixa ofensa i potenciar la visibilitat de dones rellevants de la nostra ciutat”. Esta actuació s’unix a altres dutes a terme des de la Regidoria d’Igualtat i Polítiques de Gènere i LGTBI i l’Ajuntament, com ara la retolació de 22 carrers amb noms de dones importants i oblidades, una placa en record a les dones preses pel franquisme o la instal·lació d’un altre monòlit on va viure María Moliner, autora del ‘Diccionario de uso del español’. Lucía Beamud també s’ha referit al projecte ‘Dones de Ciència’, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València, el certamen de relats Beatriu Civera i el parc batejat amb el nom de l’activista hondurenya Berta Càceres. Tot això amb “l’objectiu de restablir els desequilibris produïts entre dones i homes com a conseqüència de sistemes i estructures socials discriminatòries”.
