L’OMS renova la Unitat de Parasitologia Sanitària de la Universitat com a centre referent mundial en malalties parasitàries
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha renovat la designació de la Unitat de Parasitologia Sanitària de la Facultat de Farmàcia com a centre de referència mundial per al tractament de malalties parasitàries, especialment la fascioliasi i els helmints
L’equip de la Universitat de València (UV), que compta amb les designacions de l’OMS i de la FAO des del 2011 i el 2013, respectivament, és l’única institució de tot Espanya amb dos centres de referència de les Nacions Unides
La Unitat designada està dirigida pel catedràtic de Parasitologia de la UV Santiago Mas-Coma i les catedràtiques María Dolores Bargues i María Adela Valero en són les vicedirectores. Actualment, l’equip atén requeriments de diversos països de Llatinoamèrica, essencialment els països andins; també Àfrica, sobretot països mediterranis i del Sahel; i Àsia, des del Pakistan i el Sud del continent fins al Vietnam i les Filipines. Els mitjans per desenvolupar la seua tasca són aquells proporcionats per la Universitat de València. L’equip, a més a més, aconsegueix periòdicament finançament de projectes en convocatòries nacionals i internacionals.
“Aquesta nova designació premia el permanent esforç de recerca, col·laboracions amb els països més variats, i una gran responsabilitat i treball de transferència de coneixements”, destaca Mas-Coma, que considera que s’ha valorat “la nostra capacitat de treballar tant en camp com al laboratori, el nostre enfocament multidisciplinari de les malalties i coordinar una xarxa molt àmplia de centres en països de tots els continents. Hui tenim gràcies a aquesta xarxa una capacitat de resposta molt ràpida siga on siga que s’origine un problema de salut o epidèmia”, apunta l’expert.
Maria Dolores Bargues, per la seua banda, explica: “En l’equip tots col·laborem i interactuem amb tots, si bé a mi em toca sobretot dirigir les investigacions de caracterització d’agents infecciosos i de vectors mitjançant la Biologia Molecular. Després de tants anys, comptem amb una base de dades molt àmplia que ens permet identificacions en molt poc temps”.
María Adela Valero, que dirigeix als camps de fenotipatge, patogenicitat i immunologia, apunta que les línies que coordina “plantegen la dificultat de la transferència dels resultats de les nostres investigacions a centres de salut que lògicament no estan formats en les nostres metodologies capdavanteres en recerca , i això ens porta a fer esforços per produir eines addicionals que puguen ser utilitzades per responsables en salut a les zones d’endèmia de països en vies de desenvolupament”.
Els nous reptes originats per les malalties infeccioses a què s’enfronta el món són hui en dia més que evidents. Els efectes del canvi climàtic i els impactes de l’anomenat canvi global estan conduint a modificacions en les prevalences, les intensitats i la distribució geogràfica d’aquestes malalties. Les epidèmies s’estenen actualment amb molta més rapidesa com a conseqüència dels més grans i més ràpids mitjans de transport per a humans, però també per a animals i vegetals. En poc temps, una epidèmia local presenta el risc de convertir-se en una pandèmia global.
Aquestes noves situacions obliguen les agències de les Nacions Unides que són responsables en el control d’aquestes malalties a nivell internacional a estrènyer llaços de col·laboració efectiva i permanent amb grups de recerca d’alta capacitat i prestigi reconeguts. L’OMS compta al seu organigrama amb els seus centres de referència per a malalties humanes i animals, elegits per períodes de quatre anys i l’activitat dels quals és avaluada anualment per panells d’experts interns i externs. Únicament quan el còmput del període quadriennal ha estat avaluat positivament i consideren que cal continuar comptant amb l’ajuda del centre es procedeix a elevar la redesignació per un nou període subsegüent.
