elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

L'IVC presenta a la Filmoteca de València la versió remasteritzada del clàssic soviètic 'Masacre: ven y mira'

L'IVC presenta a la Filmoteca de València la versió remasteritzada del clàssic soviètic 'Masacre: ven y mira'
  • L'estrena a València de la còpia restaurada d'aquesta pel·lícula sobre la Segona Guerra Mundial es realitza en col·laboració amb Filmin

L'Institut Valencià de Cultura presenta el dimecres 12 de maig, a les 18 hores, a la Filmoteca de València, la versió remasteritzada del clàssic del cine soviètic 'Masacre: ven y mira' ('Idi smotri', 1985), d'Elem Klimov. L'estrena a València d'aquesta nova versió es realitza en col·laboració amb la plataforma Filmin. La pel·lícula es podrà tornar a veure el diumenge 16 de maig a les 18 hores.

Considerada per la crítica com una de les millors pel·lícules bèl·liques de la història i un dels més crus testimonis cinematogràfics mai realitzats sobre la Segona Guerra Mundial, 'Masacre: ven y mira' es va rodar per a celebrar el quaranté aniversari de la victòria soviètica sobre l'Alemanya nazi. Va obtindre el premi especial en el Festival de Moscou en 1985 i el premi a la millor pel·lícula restaurada en la Mostra de Venècia en 2017.

Produït pels estudis Mosfilm i Belarusfilm, el llargmetratge relata a través de les vivències d'un adolescent, progressivament endurit pel patiment, la matança sistemàtica dels habitants d'aldees bielorusses durant la guerra. Es calcula que més de 600 aldees a Bielorússia van ser cremades pels nazis en la contesa. A pesar de tractar-se d'un encàrrec oficial d'exaltació patriòtica, Elem Klimov va dirigir amb marcat caire autoral una pel·lícula que es revela com un profund al·legat antibel·licista.

La pel·lícula és una adaptació d'una novel·la de l'escriptor Alés Adamòvitx sobre les seues aterridores experiències de combat com a partisà bielorús durant la Segona Guerra Mundial. L'extrema duresa del relat va provocar que els censors soviètics tardaren set anys a aprovar el guió escrit conjuntament per Adamòvitx i Klimov.

Per al paper principal, Klimov va confiar en un actor no professional, Aleksei Kràvtxenko, un adolescent de catorze anys. "Vam haver de protegir-lo de la tensió i de la duresa d'algunes escenes perquè no acabara en un manicomi després del rodatge. Per sort, va ser tornat a sa mare viu i saludable", recordava Klimov.

Pujar