elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

L’IDH organitza un ‘bolo’ del Chojin i un debat sobre la criminalització del rap

L’IDH organitza un ‘bolo’ del Chojin i un debat sobre la criminalització del rap

    L'Institut de Drets Humans de la La Universitat de València (IDH) ha organitzat junt a Cabanyal Obert un debat sobre la criminalització del rap que comptarà amb la participació de la professora de dret constitucional, Ana Valero, del periodista Tomás Muñoz i del Chojin que oferirà un "bolo" en el qual 'rapejarà' diversos temes compostos per ell. L'acte se celebra el dimecres 13 de Juny a les 18:30h en la Fábrica de Hielo.

    El músic de hip-hop Domingo Antonio Edjang Moreno, més conegut com El Chojin, va impartir el 10 de desembre de 2014 una conferència en la Nau, organitzada pel IDH, per a commemorar l'aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, que se celebra aqueix dia. El mes anterior havia rebut el "Premi compromís contra la intolerància", ja que una de les principals temàtiques que aborda en la majoria de les seues LP és la discriminació, el maltractament i la injustícia en general. La lluita contra la violència de gènere i la conscienciació de cara al fenomen de la immigració està també present en la seua obra. El Chojin va nàixer i es cria a Espanya, però coneix perfectament aquesta problemàtica a causa de les seues arrels africanes i ha enarborat en multitud d'ocasions aquesta causa. Tal com reflecteix en els temes "Yo no soy de esos", "Mami el negro está rabioso" o "Cara sucia", ell mateix ha patit aquesta discriminació en les seues pròpies carns a causa del color de la seua pell. En 2009 es va convertir "oficialment" en el rapper més ràpid del món en aconseguir un Record Guiness després de ser capaç de rapejar 921 síl·labes en 60 segons. En 2010 va aconseguir ficar la música rap en el Telenotícies de la 2 de Televisió Espanyola, en desgranar un editorial rimat en el qual setmanalment el raper oferia la seua visió sobre els esdeveniments d'actualitat. El Chojin escriu poesia, articles i diferents textos. Va ser el presentador del programa setmanal "Ritmo Urbano", que La 2 de Televisió Espanyola va dedicar durant quatre temporades a la cultura hip-hop.

    La judialització de la llibertat d'expressió

    Com explica la professora Ana Valero "si es repassen els casos en els quals la llibertat d'expressió ha sigut limitada en els últims anys a Espanya, que són molts, no és difícil reparar en el fet que, de tots ells, els únics que han derivat en una condemna penal privativa de llibertat han sigut els de els rapers". Valero els agrupa en tres grans categories en funció del delicte atribuït als seus autors. En una primera categoria engloba tots els casos en què el motiu de la judialització ha sigut la suposada comissió del delicte d'ofensa contra els sentiments religiosos, previst en l'article 525 del Codi Penal. En ella estarien els casos de Javier Krahe -jutjat per un vídeo en el qual ensenya "com cuinar a un Crist", filmat l'any setanta-set i que va ser emès en el 2004-; Rita Maestre -regidora de l'Ajuntament de Madrid, processada per realitzar un acte de protesta en la capella de la Universitat Complutense en el qual es va despullar de cintura per a dalt-; Abel Azcona -artista plàstic i de performance que va compondre amb 242 hòsties consagrades la paraula "pederàstia", com una de les seues obres creatives-; i, Leo Bassi -actor còmic que l'any 2010 va protagonitzar en públic una paròdia de Juan Pablo II i va consagrar preservatius que va distribuir en Paranimf de l' Universitat de Valladolid.

    En un segon grup estarien tots aquells casos en els quals el delicte d'enaltiment del terrorisme o la incitació a l'odi i a la violència són les conductes perseguides, les quals es troben tipificades en els articles 578 i 510 del Codi Penal respectivament. Ací caldria esmentar el cas dels titellaires que van ser empresonats preventivament perquè en la seua obra de teatre apareixia un guinyol de drap que exhibia una xicoteta pancarta en la qual es deia "Gora Alka ETA"; el del regidor d'Ara Madrid Guillermo Zapata, que va ser jutjat per acudits sobre l'Holocaust o Irene Vila publicats des del seu compte de Twitter en el marc d'un debat i reflexió sobre els límits de l'humor negre; i el cas de Cassandra, la jove que va publicar en el seu compte de Twitter diversos tuits en to satíric sobre la figura de Carrero Blanco.

    A l'enaltiment del terrorisme i la incitació a l'odi en ocasions s'ha sumat el delicte d'injúries a la Corona o injúries a les Institucions de l'Estat, com en el cas del director de la Revista satírica El Jueves per publicar un article satíric titulat "La contínua presència d'antidisturbis acaba amb les reserves de cocaïna a Catalunya".

    Però els casos en els quals els suposats autors dels delictes imputats són rapers, insisteix la professora Valero, són els únics que han sigut finalment condemnats penalment pels tribunals. En primer lloc, recorda, ens trobem amb el cas del raper Valtonyc, que ha sigut condemnat a tres anys i mitjà de presó per haver comès, segons el Tribunal Suprem, els delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona a través de les lletres de les seues cançons publicades en Youtube amb missatges com ""en el palacio del Borbón, Kalashnikov", "un pistoletazo en la frente de tu jefe está justificado o siempre queda esperar a que le secuestre algún GRAPO" o "que explote un bus del PP con nitroglicerina cargada", entre unes altres.

    Pels mateixos delictes ha sigut condemnat a dos anys de presó per l'Audiència Nacional el també raper Pablo Hasel, al que aquest òrgan judicial li aplica la "doctrina Valtonyc" pel contingut de 64 missatges publicats en Twitter i una cançó en YouTube que inclouen frases com "Si tanta monarquía quiere el pueblo como dicen los tertulianos mercenarios, que suelten a la familia real sin escoltas por nuestras calles"; "La Guardia Civil, como hasta el tribunal europeo ha dicho, ha torturado"; "la policía asesina con total impunidad"; "Las manifestaciones son necesarias pero no suficientes, apoyemos a quienes han idos más allá".

    Als delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a les Institucions de l'Estat i a la Corona se suma el de discurs de l'odi en el cas del raper César Strawberry, condemnat pel Tribunal Suprem a un any de presó per diversos comentaris que va publicar en el seu compte de Twitter en els quals ironitzava amb la volta d'ETA i els GRAPO. Entre ells es poden esmentar: "El fascismo sin complejos de Esperanza Aguirre me hace añorar hasta los GRAPO"; "Cuántos deberían seguir el vuelo de Carrero Blanco"; "Ya casi es el cumpleaños del Rey ¡Qué emoción! (le voy a regalar) un roscón-bomba"; "A Ortega Lara habría que secuestrarle ahora"; "Street Fighter, edición post ETA: Ortega Lara versus Eduardo Madina".

    I, finalment, recorda Valero, la condemna per part de l'Audiència Nacional a dos anys i un dia de presó dels dotze integrants de la banda de rap La Insurrecció, pel delicte d'enaltiment de terrorisme en el qual, segons aquest tribunal, incorrien les lletres de les seues cançons. En elles es poden escoltar frases com aquestes: "Yo soy un romántico de la lucha armada, chico, te lo explico, revolución o nada"; "Somos comunistas no librepensadores, contra los opresores violencia legítima"; "Mis héroes no son capos, mis héroes son GRAPOS, lánzame el tirito que yo no entro al trapo"; "Somos el vuelo de Carrero, el deseo de un golpe certero".

    Pujar