Per l’Horta critica que el Pla de Mobilitat Metropolitana assumeix projectes amb «un extraordinari impacte territorial»

El col·lectiu Per l’Horta denuncia que el Pla de Mobilitat Metropolitana de València (PMoMe) assumeix de manera acrítica projectes amb un «extraordinari impacte territorial» —com ara l’ampliació del port de València, la del by-pass o el projecte ferroviari per a la ciutat— que són incompatibles amb la lluita contra el canvi climàtic i la recuperació d’espai públic per a la gent que defensen els governants de tots els àmbits territorials (locals, autonòmics i estatals).

En les seues al·legacions al PMoMe, Per l’Horta reivindica que els plans de mobilitat haurien d’estar supeditats a la planificació territorial per evitar «la via a la discrecionalitat», és a dir, l’autonomia dels projectes d’infraestructures respecte al marc urbanístic. Per contra, el col·lectiu denuncia que el pla presentat està subordinat a Uneix, un document presentat per la Presidència de la Generalitat Valenciana en 2019 que, per a Per l’Horta, és, en la pràctica, «un catàleg d’obres públiques, la majoria prèviament decidides unilateralment pel Ministeri de Foment».

L’entitat subratlla que Uneix dona continuïtat i amplia «les polítiques que han contribuït a la insostenibilitat del sistema de transports», en concentrar les inversions en actuacions com ara l’ampliació del port de València, l’AVE o la xarxa troncal de carreteres de l’Estat (A-7, V-21, V-30 o V-31). Aquestes actuacions, insisteix Per l’Horta, són incompatibles amb els objectius de descarbonització del planeta que exigeix la situació actual d’emergència climàtica.

Les al·legacions de Per l’Horta destaquen que no constitueix un exemple de «desenvolupament equilibrat» dedicar el 73 % de les inversions a actuacions ferroviàries que se centren en l’AVE i el túnel passant, i no en servei de Rodalies. El col·lectiu reclama que el PMoMe «pose en primer pla una estructuració equilibrada del territori, amb prioritat a la infraestructura verda» i que els seus objectius i estratègies «incorporen una visió científica sobre els problemes del canvi climàtic accelerat».

Per l’Horta critica també el procediment que ha seguit l’Administració, ja que el termini per a preparar les al·legacions ha sigut excessivament curt donada la gran quantitat de material a analitzar (527 pàgines amb taules i gràfics, més les 261 de l’estudi ambiental i territorial estratègic): «El procés participatiu previ ha estat molt restringit, no hi ha hagut una informació pública consistent i limitar el període d’al·legacions a l’estiu és una manera d’evitar la participació pública, no de fomentar-la». El col·lectiu demana ampliar el període d’informació pública, com a mínim fins al final d’octubre, i la promoció de debats públics.