Joan Ribó exposa les claus de «la renaturalització de València» en l'XI Fòrum de Ciutats Green Cities

L'alcalde de València, Joan Ribó, ha exposat les línies fonamentals de la «renaturalització de València», en el marc de l'XI Fòrum d'Intel·ligència i Sostenibilitat Urbana Green Cities, que se celebra a Màlaga. Alcaldes i representants municipals de més de 50 ciutats i entitats municipals de tot l'Estat participen en esta trobada, junt amb nombrosos experts de l'àmbit de l'empresa i la investigació.

Ribó ha participat en la taula redona titulada ‘Projectes de ciutat’, junt als alcaldes de Màlaga, Bilbao, Logronyo, Santander i Valladolid, una convocatòria que ha versat sobre «el desenvolupament de ciutats sostenibles i intel·ligents, alineades amb una estratègia que posa la ciutadania en el centre de la gestió». Tal com ha explicat l'alcalde, «hem plantejat el model urbà de València, un model de ciutat mediterrània i compacta, sense segregació i amb un espai urbà afavoridor de la diversitat». La trobada d'alcaldes ha analitzat el full de ruta de les ciutats espanyoles de cara al futur, especialment en este moment marcat per la crisi de la covid19.

L'alcalde de València ha basat la seua intervenció en la «necessària transició de les ciutats a un model més verd i intel·ligent, i com accelerar esta transició per a respondre als creixents desafiaments socials i climàtics als quals ens enfrontem». Ha explicat que a València es treballa des d'una perspectiva estratègica urbana «basada en els Objectius de Desenvolupament Sostenible, ODS, i l'Agenda Urbana 2030, i desenvolupada al costat de tots els actors rellevants, per a configurar el model que definirà la ciutat durant la dècada vinent». «Els grans reptes globals que plantegen els ODS demanden respostes articulades localment i arrelades en la pròpia especificitat de cada ciutat», ha argumentat.

En la seua intervenció, Joan Ribó ha detallat els projectes de ciutat que més clarament apunten a eixe model de ciutat verda pel qual l'Ajuntament de València treballa col·lectivament. Tots ells s'articulen entorn dels següents paràmetres: espai públic per a les persones, la ciutat dels 15 minuts, comunitats energètiques, mobilitat sostenible, el nou llit del Túria, les actuacions en el litoral, i el projecte Missions València.

Les actuacions urbanístiques dels últims anys a la nostra ciutat s'han caracteritzat per la preservació de l'espai públic per a les persones. Tal com ha recordat l'alcalde durant la seua intervenció, «fins fa molt poc, l'espai més emblemàtic de la ciutat de València, la plaça de l'Ajuntament, tenia una configuració més pròpia d'una rotonda que d'una plaça pública, però a través d'una intervenció d'urbanisme tàctic, que va coincidir amb la finalitat del confinament, transformem 12.000 metres quadrats de calçada en superfície per a vianants». «En un moment en el qual l'espai públic és especialment valuós per a garantir la distància social, esta intervenció tàctica ens va permetre descobrir nous usos fins ara inexistents en este espai central de la nostra ciutat: xiquets jugant al carrer, famílies passejant, o joves xarrant en un banc».

LA CIUTAT DELS 15 MINUTS

L'alcalde Ribó ha continuat la seua explicació amb una referència al lema La ciutat dels 15 minuts, «que va encunyar Ana Hidalgo, l'alcaldessa de París, i del qual ens hem apropiat en la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de València: aquella ciutat en la qual les persones poden desenvolupar la seua vida quotidiana a una distància de 15 minuts caminant des de la seua llar». Este concepte té implicacions directes sobre la planificació de les dotacions i els servicis públics essencials, com els col·legis o els centres de salut, però també sobre la configuració dels barris en termes de comerç local i de proximitat, espais verds i aire net, oci, cultura i esports, atencions i cures i oportunitats laborals i espais d'innovació. «A València hem dividit la ciutat en 23 àrees funcionals que hauran de funcionar amb esta lògica. I el Pla Especial del Barri de Natzaret, un dels barris més populars de la ciutat, és el primer que se sotmet a exposició pública des d'esta filosofia», ha explicat l'alcalde.

En esta mateixa línia de descentralització València està impulsant en els barris de la ciutat tres projectes pilot del model de col·laboració públic-privada-social denominat ‘Comunitats Energètiques’, un model per a la producció i consum col·lectiu d'energia renovable que fa ús de cobertes públiques i privades per a instal·lar plaques fotovoltaiques i desenvolupar un model de gestió col·lectiva de l'energia.

LA MILLOR INFRAESTRUCTURA CICLISTA

Ribó ha dedicat un apartat especial a donar a conéixer la infraestructura ciclista de València, que compta actualment amb prop de 160 quilòmetres de carril bici, i que ha sigut guardonada per la millor infraestructura ciclista en els premis Bikefriendly 2019. «Esta ha sigut sens dubte una de les grans apostes estratègiques de la ciutat per una mobilitat sostenible, que ha transformat la vida quotidiana de la ciutat», ha explicat Ribó, qui ha afirmat que el següent repte que es planteja en este àmbit és la mobilitat a escala metropolitana.

En este context, l'alcalde també ha detallat un altre dels grans projectes de València en infraestructura verda, la recuperació del nou llit del riu Túria com a espai verd i d'esplai ciutadà, com a element de connexió de biodiversitat, i com a punt d'unió entre els municipis del sud de la ciutat, tot això de manera compatible amb els usos hídrics previstos. Ribó ha evocat el denominat «Pla Sud», obra pública dels anys seixanta de resposta a la riuada del 1957, «fruit dels plantejaments ‘desenvolupistes’ de l'època, que dibuixava un nou llit per al riu Túria, i que va arrasar centenars d'hectàrees d'horta i alqueries i va generar una cicatriu en el territori de la València sud que encara perdura», en paraules de l'alcalde.

De manera paral·lela, els projectes de ciutat se centren en el litoral de la ciutat «que s'ha convertit en un element clau per a avançar en la resiliència climàtica». L'Ajuntament impulsa en esta línia un plantejament de renaturalització que inclou un sistema de dunes i oasis de vegetació adequat a la realitat meteorològica actual a les platges del Nord, «que permeta crear itineraris alternatius i un sistema atractiu de relació entre la part urbana de la vora marítima». El projecte constitueix una via verda en el litoral amb un passeig marítim més naturalitzat i lineal, amb una barrera de dunes i arbustos entre el passeig marítim i la franja d'arena, i amb espais verds i arbratge per al passeig i gaudi de les persones

LES CIUTATS, ELEMENT INDISPENSABLE

Finalment, l'alcalde ha presentat el projecte Missions València 2030, un «sistema de governança per a alinear els esforços d'innovació de la ciutat en la consecució d'objectius concrets i transformadors». Tal com ha defensat l'alcalde, «no importa si les iniciatives innovadores venen de l'administració pública, l'empresa privada, la societat civil o les universitats… sempre que contribuïsquen a una ciutat més saludable, sostenible, compartida o emprenedora entren a formar part del marc de missions de la ciutat».

L'alcalde ha conclòs la seua intervenció destacant la importància dels espais d'intercanvi d'experiències i coneixements entre ciutats que, com Green Cities, brinden l'oportunitat de conéixer de primera mà les iniciatives que s'estan duent a terme les ciutats. «Abordem reptes sense precedents que requereixen processos transformadors de gran profunditat», ha subratllat Ribó, però per a passar de la retòrica a l'acció, ha conclòs, «les ciutats som indispensables i, per això, és necessari que avancem unides en este desafiament de la transició urbana a la sostenibilitat».