Javier de Lucas conversa en La Nau sobre el seu últim llibre, que analitza les profundes arrels del racisme en la societat nord-americana
La programació de l’Aula de Literatura de la Universitat de València torna dimarts, dia 12 de gener, a les 19 hores, al Centre Cultural La Nau. Ho fa amb una tertúlia amb el catedràtic de la Universitat de València, escriptor i senador Javier de Lucas, sobre la seua última novel·la, Nosotros, que quisimos tanto a Atticus Finch. De las raíces del supremacismo, al Black Lives Matter. L’acte, presentat i moderat per la responsable de l’Aula de Literatura de la Universitat de València, Cristina García Pascual, comptarà amb la participació de l’escriptora Susana Fortes i el director de l’Institut de Drets Humans de la Universitat, Fernando Flores.
En Nosotros, que quisimos tanto a Atticus Finch. De las raíces del supremacismo, al Black Lives Matter, Javier de Lucas examina les profundes arrels del racisme en la societat nord-americana així com els moviments que han reivindicat la fi de la discriminació. Cinema, literatura i dret s’uneixen en aquest assaig per a il·luminar les circumstàncies del nostre present des d’una mirada a un passat no tan llunyà. De Lucas s’aproxima a la figura d’Atticus Finch, personatge de la novel·la de N.H Lee Matar un rossinyol i la pel·lícula de R.Mulligan del mateix títol, com a home de Dret i com a demòcrata ‘jeffersonià’. Això li permet entrar en el debat sobre el deute històric de l’experiment democràtic nord-americà de 1776 amb l’esclavitud i després amb el racisme, el supremacisme i el segregacionisme, el lema del qual -separate but equal-, sembla continuar vigent en molts aspectes, pel que fa a la població afroamericana, però ara també, per exemple, respecte als llatins.
En la conferència l’autor també tractarà altres temes inclosos en la novel·la, com el moviment pels drets civils i la figura de Martin Luther King, les manifestacions contra la violència policial protagonitzades pel moviment Black Lives Matter o la fi de l’administració del president Donald Trump, a qui de Lucas considera un exemple palès d’aquestes taques del racisme i el supremacisme que “embruten profundament tants països, però per descomptat de forma molt assenyalada la societat nord-americana”.
L’entrada a la conferència, que tindrà lloc a la Sala Matilde Salvador, és lliure i limitada a la capacitat de la sala. Per a complir amb les condicions sanitàries exigides per la covid-19, les places són molt restringides, per la qual cosa es prega que la inscripció la formalitzen únicament les persones que estiguen segures de poder assistir a través d’aquest enllaç https://events.fundacio.es/o/43. Les conferències podran recuperar-se amb posterioritat des del Canal MediaUni i el Canal YouTube del Centre Cultural La Nau.
Catedràtic de Filosofia del Dret i Filosofia Política a la Universitat de València i senador per València, Javier de Lucas ha publicat més de dos-cents treballs (entre llibres i articles) en revistes espanyoles i estrangeres especialitzades. Els seus temes més recurrents són els problemes de teoria i filosofia del dret i drets humans i també de filosofia política i de crítica legislativa, en particular sobre l’obediència a la llei, la legitimitat, la interpretació i argumentació jurídiques, la ciutadania, l’objecció de consciència i la insubmissió, així com els problemes jurídics relacionats amb els drets de les minories, el multiculturalisme, la globalització, la solidaritat, el voluntariat, el racisme i la xenofòbia.
Javier de Lucas va ser el fundador i primer director de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València, el president de CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat) entre 2008 i 2009, i membre de la Comissió de Seguiment del Pla nacional de drets humans entre 2009 i 2012. També va ser director del Col·legi d’Espanya en París des de 2005 a 2012.
Per designació de la directora general de la UNESCO, des de juliol de 2011 és membre de la UNESCO HPSD (High Panell Science, Technology and Innovation for Development), compost per 24 acadèmics de tot el món. Així com membre de consells científics de nombrosos instituts d’investigació i de revistes científiques especialitzades nacionals i internacionals i membre del consell de redacció de l’edició espanyola de Le Monde Diplomatique i del consell científic d’ATTAC.
