Investigadors valencians desenvolupen un mètode per a calcular la rendibilitat fiscal de la despesa en universitats públiques

José Manuel Pastor i Carlos Peraita, investigadors i professors de la Facultat d'Economia de la Universitat de València, han elaborat un mètode per a calcular la rendibilitat fiscal de la despesa autonòmica en universitats públiques. La recerca, publicada en la revista científica 'Regional Studies', i aplicada a la Universitat del País Basc, conclou que aquesta institució acadèmica retorna a la societat 2 euros per cadascun destinat al seu finançament.

L'estudi està basat en simulacions de Montecarlo, mètode usat per a aproximar expressions matemàtiques complexes i que permet valorar projectes d'inversió amb una o diverses variables probables. Deu el seu nom a l'ús de la ruleta com a generador simple de números aleatoris en el casino de Montecarlo (Principat de Mònaco).

Les prediccions realitzades per José Manuel Pastor (també membre de l'Institut Valencià de Recerques Econòmiques –IVIE–) i Carlos Peraita, s'han realitzat amb elements estocàstics (predictibles). Els resultats indiquen que la Universitat del País Basc (UPV/EHU) contribueix a augmentar la recaptació fiscal de l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) al País Basc en 716,9 milions d'euros anuals. Aquesta xifra, analitzada l'any 2011, és un 60,9% superior al pressupost de la universitat basca i indica que, sense explicar altres contribucions addicionals, aquesta retorna a la societat 2 euros per cada euro que l'administració ha destinat al seu finançament.

El treball 'Rendiment fiscal de la despesa pública en universitats: una estimació amb simulacions de Monte Carlo' planteja escenaris amb diferent durada de temps dedicat per l'estudiantat a finalitzar la seua formació universitària, i també varia el percentatge de l'aportació pública sobre el pressupost de la institució acadèmica. Com a eina de recerca, el mètode de Montecarlo es va començar a utilitzar durant la Segona Guerra Mundial i en l'actualitat s'aplica a la resolució de problemes matemàtics complexos.

Una altra de les conclusions de l'estudi és que l'impacte econòmic de la inversió en educació universitària, segons José Manuel Pastor i Carlos Peraita, també es plasma en un augment de l'ocupació, ja que graduats i graduades presenten una taxa d'activitat superior i una taxa de desocupació inferior a la mitjana de la població.

"A l'administració basca li resulta rendible invertir en la formació d'universitaris en la UPV/EHU. La comparació del cost fiscal de formació d'un graduat amb els beneficis fiscals indica, amb un 90% de probabilitat, que la rendibilitat fiscal d'un diplomat és superior al 6,5%, mentre que la d'un llicenciat és superior al 10%", es destaca en el treball. Una vegada incorporada la incertesa de la simulació, les rendibilitats fiscals continuen sent satisfactòries fins i tot en escenaris menys favorables sobre la durada dels estudis i la probabilitat d'ocupació.

Els investigadors també constaten que amb major qualificació laboral, graduades i graduats són treballadors més productius i generen més valor afegit i augments en la productivitat i que el major capital humà dels graduats és retribuït per les empreses amb salaris superiors a la mitjana, la qual cosa provoca que els ingressos de les arques autonòmiques siguen majors al llarg de la vida laboral d'aquests ocupats respecte a aquells treballadors sense estudis universitaris.

Els estudis convencionals sobre l'impacte de les universitats en el territori i l'economia se centren en els impactes pel costat de la demanda, és a dir quanta renda i ocupació genera la despesa de les universitats i els seus estudiants. Per contra, i segons els investigadors, les contribucions més rellevants són el resultat de les activitats docents, investigadores o emprenedores de les universitats, ja que influeixen sobre factors productius com el capital humà, l'ocupació i el capital tecnològic, claus per al creixement econòmic a llarg termini, la renda per càpita i la recaptació fiscal.

Desenvolupament de la investigació

La UPV/EHU és una institució pública d'educació superior amb un pressupost anual entorn dels 450 milions d'euros. La recerca desenvolupada per Pastor i Peraita va partir de la premissa de si l'increment de recaptació fiscal generat indirectament pels graduats de la UPV/EHU compensava la despesa pública empleada en el seu finançament i si els graduats i graduades, mitjançant un major pagament d'impostos, retornaven l'ajuda financera que reben de l'administració pública.

La metodologia desenvolupada per l'estudi s'ha anat refinant i ha donat lloc a successives publicacions en revistes internacionals de prestigi en la seua àrea, com ara 'Regional Studies', 'Papers in Regional Sciencie', 'Scientometrics' o 'Higuer Education Policy'.

Una dècada de recerca

El treball forma part d'una línia de recerca desenvolupada durant una dècada per un grup de professors de la Facultat d'Economia de la Universitat i de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques: José Manuel Pastor, Carlos Peraita i Francisco Pérez. L'equip ha dissenyat un mètode sobre estimacions d'impactes econòmics a curt i llarg termini de les universitats espanyoles, basant-se en els estudis disponibles d'àmbit internacional.

Aquesta metodologia ha mesurat la rendibilitat fiscal i l'impacte econòmic de les universitats del País Basc, Extremadura, Saragossa, Navarra, Cantàbria, Illes Balears, Burgos i Valladolid. A més, aquests professors han estimat, per encàrrec del Ministeri d'Educació, la contribució socioeconòmica i la rendibilitat fiscal del Sistema Universitari Español, i analitzen regularment la contribució de les cinc universitats que formen el Sistema Universitari Públic Valencià.