3 de juny de 2020 3/6/20

La investigadora de l’IFIC Pilar Hernández, membre del Comité de Política Científica del CERN

La investigadora de l’IFIC Pilar Hernández, membre del Comité de Política Científica del CERN - (foto 1)

    Pilar Hernández Gamazo, catedràtica de Física Teòrica de la Universitat de València i investigadora de l'Institut de Física Corpuscular, passa a formar part de l'òrgan que marca els objectius científics del major laboratori de física de partícules del món, el CERN. El seu nomenament, per tres anys, es produeix en un moment crucial per a la física d'altes energies, ja que es decideix quin serà el projecte que succeirà al Gran Colisionador d'Hadrons (LHC), el major accelerador de partícules del món.

    La científica de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC) –centre mixt de la Universitat de València i el CSIC– ha sigut nomenada membre del Comité de Política Científica (Scientific Policy Committee, SPC) del Laboratori Europeu de Partícules, el CERN, el major centre d'investigació de física fonamental del món. Aquest comité va ser creat en els orígens del CERN –1954– com a òrgan consultiu per a establir els objectius científics del laboratori, i està integrat per científics de prestigi de tot el món.

    El Comité emet recomanacions sobre els projectes científics que es duen a terme en el CERN, com també sobre els aspectes organitzatius i de personal amb rellevància científica, incloent el programa de visitants i la nominació de personal permanent. Està format per 25 membres, entre aquests el seu president, i diversos membres d'ofici com ara la directora del CERN, Fabiola Gianotti, i la presidenta del Consell Ursula Bassler. El SPC es reuneix quatre vegades per any, i ho fa al allarg de la mateixa setmana que té lloc la sessió del Consell.

    El Comité de Política Científica assessora també al Consell sobre l'Estratègia Europea de Física de Partícules, el ‘full de ruta’ que dirigeix el futur de la disciplina en el continent. La comunitat científica es troba en ple procés per a renovar aquesta estratègia, l'última versió de la qual data de 2013. Entre les qüestions més importants està la de decidir quin serà el pròxim gran projecte que substituïrà el LHC quan finalitze el seu funcionament, previst a la fi de la dècada de 2030.

    Els membres del SPC s'elegeixen a proposta del president per almenys dos terços dels membres del Consell del CERN, basant-se únicament en els seus mèrits científics. El seu nomenament es produeix "ad personam", per un període de tres anys renovable una vegada.

    Pilar Hernández es va llicenciar en Física en la Universitat Autònoma de Madrid en 1990, obtenint aqueix any el primer Premi Nacional de Llicenciatura. En 1993 es va doctorar per la mateixa Universitat amb premi extraordinari. Entre 1993-1996, va ser Júnior Fellow en la Universitat d'Harvard (els EUA), i a continuació es va incorporar al Departament de Teoria del CERN, primer com Fellow i després com Staff. En 2003 va tornar a Espanya i es va integrar en  l’IFIC com a professora titular de departament de Física Teòrica de la Universitat de València. Des de 2008 és catedràtica de Física Teòrica de la Universitat.

    Hernández és una experta en física de partícules reconeguda internacionalment. Ha fet contribucions de gran rellevància a la física de neutrins, a l'aplicació de teories efectives en la cerca de nova física, a l'origen de l'asimetria entre matèria i antimatèria en l'Univers i a l'estudi de la cromodinàmica quàntica en un reticle espai-temporal. Té més de 100 publicacions científiques i ha impartit més de 70 conferències i cursos en congressos científics internacionals. Ha sigut membre de nombrosos comités científics i avaluadors. Actualment és coordinadora del Programa de Doctorat de Física de la Universitat de València.

    Universitat de València

    Universitat de ValènciaEntrar en el especial
    Pujar