Un estudi amb mosques Drosophila i cèl·lules humanes identifica potencials compostos terapèutics per al Parkinson
Un equip del Departament de Genètica i de l'Estructura de Recerca Interdisciplinària de Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat de València ha identificat potencials compostos terapèutics per al tractament de la malaltia de Parkinson, fent servir un model animal desenvolupat en Drosophila, comunament coneguda com a mosca de la fruita. El treball, publicat en la revista Free Radical Biology and Medicine, apunta que alguns compostos han aconseguit augmentar la capacitat motora de les mosques i reduir l'estrès oxidatiu que pateixen les cèl·lules.
Per realitzar l'estudi, liderat per Nuria Paricio, es va utilitzar un model animal de la malaltia de Parkinson desenvolupat en Drosophila amb una mutació en el gen DJ-1, associada a una variant de la malaltia d'inici primerenc.
L'equip investigador hi va trobar diversos compostos químics que no solament milloraven l'activitat motora de les mosques amb aquesta alteració genètica, sinó que, a més, n'hi havia alguns que eren capaços de reduir l'estrès oxidatiu que pateixen les cèl·lules, el qual causa mal funcionament i degeneració neuronal en aquest tipus de malalties. Aquests compostos són antioxidants, antiinflamatoris o neuroprotectors.
Posteriorment el model va ser replicat en cèl·lules humanes en les que la funció del gen DJ-1 està reduïda. Aquest model cel·lular va permetre validar el potencial terapèutic d'alguns dels compostos identificats en Drosophila, que van ser capaços d'augmentar la viabilitat de les cèl·lules amb la mutació. "Es va demostrar així la utilitat de Drosophila com a model animal per estudiar la malaltia de Parkinson amb l'objecte d'identificar compostos potencialment terapèutics", explica Nuria Paricio.
"El nostre model presenta molts avantatges, ja que Drosophila és un organisme fàcilment cultivable i manejable, per la qual cosa es poden fer estudis a gran escala d'una manera ràpida i econòmica. A més, malgrat ser un organisme que a priori sembla allunyat de l'espècie humana, presenta una gran conservació dels processos fisiològics relacionats amb el sistema nerviós central", ha destacat Francisco J. Sanz, investigador predoctoral del Departament de Genètica i primer signant de l'article «Identification of potential therapeutic compounds for Parkinsons disease using Drosophila and human cell models».
La malaltia de Parkinson és el segon trastorn neurodegeneratiu més freqüent, després de l'Alzheimer. El tractament actual es basa a restituir l'activitat de la dopamina, el principal neurotransmissor cerebral, que està disminuït en els pacients.
"Aquesta estratègia és efectiva per tractar els símptomes en les primeres etapes de la malaltia, però presenta problemes en tractaments crònics. A més, és incapaç d'aturar o fins i tot alentir la progressió de la malaltia de Parkinson. Per això, és important trobar nous compostos amb mecanismes d'acció diferents als que són usats actualment i que puguen substituir-los o potenciar-los", apunta Verónica Muñoz, investigadora del Departament de Genètica i també signant de l'article.
