Un estudi de la UV apunta que la mediació cultural fidelitza el públic adult en concerts de música clàssica

Precisament per tractar-se d’un camp quasi inexplorat, el grup de recerca de la Universitat de València iMUSED es va proposar conèixer la relació entre les audiències adultes i la música clàssica mitjançant un estudi que acaba de publicar en el llibre Educación e investigación musical.

Un repte en el qual va utilitzar la mediació cultural i que li va servir per a concloure, a més, que la comprensió auditiva i el goig musical poden resultar claus per a fidelitzar aquesta mena de públic en concerts de música acadèmica.

La música simfònica, la música per a piano, la música de cambra i l’òpera són gèneres que presenten importants desafiaments per a la gestió cultural en termes d’accessibilitat, comprensió i plaer estètic, especialment si la captació de públic s’adreça a persones adultes.

Amb aquesta premissa, els professors de la Universitat de València Guillem Escorihuela, Francisco González-Ferrandis i Ana Botella, del Grup de Recerca Investigant l’Educació Musical (iMUSED), van desenvolupar l’estudi ‘Escolta musical i mediació cultural: anàlisi d’una experiència formativa en música de cambra amb persones adultes’, recentment publicat com a capítol de llibre en Educación e investigación musical.

Per a indagar en el perfil apreciatiu del públic adult i el seu interès pels principals gèneres de la música clàssica, l’estudi es va adreçar a una mostra de 14 persones amb edats compreses entre els 50 i els 75 anys, i va situar l’audició musical al centre de l’acció cultural de la Universitat de València fent mostra del seu potencial formatiu i socialitzador en l’edat adulta. L’altre punt clau de l’anàlisi va ser la mediació com a eina fonamental per a democratitzar l’accés a la música clàssica.

Amb una metodologia basada en aquesta mediació cultural i en l’educació de l’escolta, l’equip investigador va intervenir sobre el grup que formava la mostra des d’un enfocament expositiu-interpretatiu, oferint una experiència d’audició mediada amb la finalitat d’enriquir la recepció musical i d’afavorir l’escolta activa, conscient i contextualitzada.

Aquesta experiència va tenir lloc en el marc d’un programa formatiu i cultural de la Universitat de València adreçat a persones majors de 50 anys, a través del qual es va formar i es va exposar les persones de l’estudi.

La recollida de dades va incloure el mesurament de les apreciacions musical, afectiva, associativa, analítica i referencial, així com les creences (o no) en el significat de la música.

Segons explica Guillem Escorihuela, els resultats obtinguts indiquen que el públic participant presenta un alt nivell de vinculació amb la música clàssica: el 71,4 % escolta aquest tipus de música amb freqüència o molt sovint, i més del 70 % assisteix regularment a concerts.

Quant al perfil d’apreciació musical, destaquen especialment les dimensions emocionals i analítiques. La resposta afectiva aconsegueix la puntuació més alta, seguida de la capacitat d’anàlisi musical, la qual cosa evidencia una experiència rica i significativa durant l’escolta.

Per contra, l’absència de significat en la música obté valors molt baixos, confirmant que l’audiència percep la música com un fenomen carregat de sentit.

L’estudi també mostra una relació clara entre l’assistència a concerts i el desenvolupament del perfil apreciatiu: les persones que acudeixen amb major freqüència presenten nivells més alts de comprensió, emoció i connexió amb la música.

Quant a preferències, la música simfònica i la música de cambra són els gèneres que desperten major interès entre els participants, mentre que l’òpera presenta una valoració més heterogènia.

Amb totes aquestes dades sobre l’experiència, l’estudi va resoldre que “la mediació cultural no només millora l’experiència immediata del concert, sinó que constitueix un factor estratègic per a la fidelització del públic”, afirma Escorihuela.

En paraules del principal autor del capítol: “La recerca suggereix que com més gran és la comprensió i el significat que les persones atribueixen a la música, major és també la seua motivació per a repetir l’experiència i assistir a nous concerts.

En aquest sentit, l’adquisició de “codis d’escolta” —és a dir, eines per a interpretar i gaudir la música— es perfila com a un element clau per a consolidar hàbits culturals estables. Així, l’escolta mediata afavoreix la creació de vincles duradors entre el públic i les institucions musicals, contribuint a la formació d’audiències més crítiques”.

I, per tant, obrint la porta a noves recerques que incloguen, a més, persones que a priori no mostren una actitud proactiva cap al repertori musical acadèmic.