Enguix obri el nové Feminari reclamant l'abolició de la prostitució per la seua extrema violència contra la dona

La vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, ha obert este dijous el Feminari “més combatiu i transformador”, un fòrum de debat en clau feminista consolidat com a espai de resistència que, en la seua novena edició, porta per títol ‘Prostitució. L'abolicionisme com a resposta’. I això és el primer que ha fet la vicepresidenta i diputada d'Igualtat, reclamar “l'abolició d'una institució patriarcal que se sosté amb els diners d'homes que compren l'accés al cos de dones i amb la impunitat dels qui organitzen i es lucren amb el negoci”.

Enguix admet que l'abolicionisme “no és una posició còmoda, sinó una elecció. I la Diputació ha triat el feminisme, que sempre ha sigut abolicionista”. Amb esta premissa, l'àrea d'Igualtat que dirigix la vicepresidenta celebra el nové Feminari amb sociòlogues, periodistes, politòlogues, investigadores, acadèmiques, creadores de contingut en xarxes socials i supervivents de l'explotació sexual, activistes d'un feminisme que “no es disculpa, no es modera i no demana permís”, ha assenyalat l'amfitriona de l'esdeveniment que acull este dijous i la matinal del divendres el complex cultural La Petxina de València.

Enguix ha insistit durant la seua intervenció que la prostitució “és un negoci cruel i violent que mercantilitza a les dones”. En eixe sentit, ha recordat al Govern central que “seguix sense tramitar una llei orgànica abolicionista que necessitem urgentment per a no donar eixa imatge d'Estat proxeneta que legitima una pràctica repugnant com la prostitució”. La diputada d'Igualtat ha destacat el perfil d'algunes de les ponents, com la mateixa Rosa Cobo, la politòloga Julia Salander, la directora de Viosex, Esther Torrado, la periodista sueca Kajsa Ekis o l'advocada Charo Carracedo, però sobretot ha posat en valor “la participació de dones supervivents de l'explotació sexual que no són testimoniatges sinó veus polítiques”.

La responsable provincial i amfitriona del Feminari ha tancat la seua intervenció recordant que “l'explotació sexual no és inevitable, que les dones no són mercaderia, que no és possible parlar de lliure elecció quan no existix igualtat de condicions econòmiques i de poder, que la pornografia respon als principis de dominació i sotmetiment i que l'únic model normatiu que protegix la dignitat humana és l'abolicionista, com han demostrat altres països”. Tot això i molt més serà objecte de debat en este nové Feminari que conclourà el divendres amb una idea clara sobre la taula: “Abolició ja!”

Rosa Cobo, padrina

La padrina de la novena edició del fòrum feminista de València ha sigut l'escriptora Rosa Cobo, presidenta de la Xarxa Acadèmica Internacional d'Estudis sobre Prostitució i Pornografia. La seua proposta inicial ha sigut “entaular entre totes una conversa col·lectiva entorn de la prostitució que servisca per a emetre una resposta institucional enfront d'esta gran indústria legitimada que res té a veure amb Pretty Woman i altres clixés que blanquegen i endolcixen el que és un acte de violència contra la dona”.

Rosa Cobo considera que la prostitució “és una de les realitats socials que millor representen la violència extrema contra les dones, una manera d'orientar la mirada masculina cap a elles, i existix un vincle clar amb el capitalisme neoliberal”. De tot això ha reflexionat en la ponència inaugural del Feminari, però sobretot “de la resposta política que és necessària per a resoldre esta forma de violència extrema, i eixa resposta no és una altra que la política abolicionista”.

Al final de la ponència de Rosa Cobo s'ha projectat el documental ‘Abril. Hoy no es invierno’ de Mabel Lozano. Una història que va fer “moltíssim mal” a la cineasta; un relat aterrador que conta els abusos sexuals a una dona amb paràlisi cerebral, prostituïda a la seua casa per la seua pròpia família. “Pensem que la prostitució és cosa de dones migrants i sense papers, però en realitat té moltes cares i este Feminari és un lloc perfecte per a crear eixe pensament crític que necessitem”, ha expressat la guanyadora del Goya amb altres documentals en clau feminista com a ‘Biografía del cadáver de una mujer’ i ‘Ava’.