Descobreixen una nova espècie del gènere de fongs liquenitzats Lichina a la costa de les Canàries
Un equip internacional liderat per Isaac Garrido Benavent ha descobert en l’àmbit rocós costaner de les illes Canàries la Lichina canariensis, una nova espècie de Lichina, un gènere de fongs liquenitzats
El treball s’ha publicat en la revista Molecular Phylogenetics and Evolution
“Les roques costaneres dels oceans del nostre planeta són paradigma de diversitat de macroalgues, els principals productors d’oxigen dels oceans i font d’aliment d’altres espècies, que tenen una gran biomassa a pesar de viure en condicions adverses com un fort onatge i una extrema salinitat”, destaca Garrido, del departament de Botànica i Geologia de la UV. Convivint entre elles hi ha fongs que han liquenitzat, és a dir, s’han associat de forma mutualista amb microalgues verdes i/o cianobacteris, per sobreviure-hi i diversificar-se, com la nova espècie trobada. “El gènere de fongs liquenitzats Lichina, que forma uns líquens menuts, negres i ramificats, en associació amb cianobacteris, n’és un clar exemple”, explica l’investigador.
L’estudi ha descobert que Lichina és amfitropical i està constituït, probablement, per només quatre espècies: tres a l’hemisferi nord, entre les quals hi és Lichina canariensis, només present a les Canàries, i sols una al sud. L’equip d’investigació també indica que l’actual distribució de les espècies de Lichina obeeix a migracions transoceàniques que, amb molta probabilitat, ocorregueren amb l’actual configuració continental del planeta.
El treball, un dels primers estudis filogeogràfics centrat en líquens que creixen a l’àmbit costaner, analitza l’evolució a escala geogràfica i temporal de les espècies d’aquest gènere per mitjà de mostres recol·lectades als dos hemisferis, des d’Escandinàvia, les costes Atlàntiques de Gran Bretanya, França, la península Ibèrica, les Açores i les Canàries, per acabar amb Tasmània, Nova Zelanda i Xile.
L’origen evolutiu de Lichina canariensis probablement rau en individus de l’espècie germana Lichina pygmaea que migraren des de les costes atlàntiques europees o nord-africanes, i aquesta migració fou possiblement facilitada per aus migratòries. A més, una altra de les preguntes per resoldre és quina de les quatre espècies conquerí l’Antàrtida i quan ho va fer.
Isaac Garrido, explica que obtindre mostres de tantes poblacions remotes dels dos hemisferis “ha sigut un procés llarg i laboriós de més d’una dècada”.
L’equip que ha acompanyat Garrido està format per Asunción de los Ríos, Jano Núñez Zapata i Sergio Pérez Ortega (CSIC); Rüdiger Ortiz Álvarez (Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, FECYT) i Matthias Schultz (Universitat d’Hamburg).
Aquesta investigació ha rebut el suport del Programa Operativo de Empleo Juvenil y la Iniciativa de Empleo Juvenil (YEI) de la Comunidad de Madrid i del Ministeri de Ciència i Innovació. També ha comptat amb el suport de la Universitat de València a la publicació de lliure accés.
