Cultura de la Generalitat inicia a la Filmoteca Valenciana un cicle sobre el cineasta alemany Peter Nestler

Cultura de la Generalitat, a través de l’Institut Valencià de Cultura, programa, a la Filmoteca Valenciana, un cicle dedicat al documentalista alemany Peter Nestler (Friburg de Brisgòvia, 1937) que podrà veure’s del 2 de maig a l’1 de juny de 2023.

Conformat per 4 llargmetratges documentals i 12 curts i migmetratges, el cicle està organitzat en col·laboració amb Punto de Vista, Festival Internacional de Cine Documental de Navarra, i comissariat per Ricardo Mateos Cabo i Lucía Sales.

Un documentalista compromés amb el seu temps

La crida a la resistència i el canvi han sigut una constant en l’obra de Nestler des que va començar a fer pel·lícules. Des dels seus primerencs retrats de comunitats rurals i industrials d’Alemanya i Anglaterra fins a les seues biografies d’objectes, que documenten la vida dels materials i els seus processos de producció, passant per les seues investigacions sobre les històries de persecució, opressió i resistència al feixisme i la seua aterridora continuació, les pel·lícules de Peter Nestler sempre han indagat i revelat el que s’ha ignorat i oblidat deliberadament.

Des dels anys seixanta fins hui, Nestler ha dirigit més de seixanta pel·lícules, moltes en col·laboració amb la seua dona, Zsóka Nestler, i amb altres cineastes i artistes. La seua pràctica cinematogràfica es va oposar als principis del cine directe, que definia gran part del cine documental de l’època. Les postures polítiques clarament expressades en les seues pel·lícules també es van oposar al consens polític i el sentiment anticomunista predominant a Alemanya en aquells anys, per la qual cosa Nestler va haver de continuar treballant des de Suècia, el lloc de naixement de sa mare, fins a finals dels anys huitanta.

Les seues pel·lícules dels seixanta mostren com influïen els canvis provocats per les polítiques econòmiques i industrials d’Alemanya Occidental en la vida de la classe treballadora. Ha abordat els violents llegats de l’Alemanya nazi, la seua continuació i conseqüències en la postguerra de l’Alemanya socialdemòcrata, i també ha fet pel·lícules sobre la guerra de Vietnam o la situació de Xile, així com sobre les condicions laborals dels migrants, els exiliats polítics i les minories ètniques.

El seu treball més recent és un díptic dedicat a les injustícies comeses contra els romanís i sinti i la resistència d’aquestes comunitats: els llargmetratges ‘Injusticia y resistencia’ i ‘La vista abierta’, ambdós dirigits en 2022.

Projeccions

El dimarts 2 de maig, a les 20 hores, i el dijous 4 de maig, a les 18 hores, la Filmoteca projecta un primer programa conformat per tres pel·lícules fetes pel cineasta alemany en col·laboració amb la seua esposa Zsóka Nestler: ‘Por el Danubio’ (‘Die Donau rauf’, 1969), ‘Material (1)’ (‘Stoff’, 1974) i ‘Tiempo’ (‘Zeit’, 1992).

‘Por el Danubio’ és un viatge pel riu Danubi que revela distintes narracions del passat remot i recent, mesclades amb la lenta progressió del vaixell, el paisatge i les imatges de gent treballant. ‘Material (1)’ forma part d’una sèrie de pel·lícules fetes per a la televisió i un públic jove, dedicada a la història i les tècniques que hi ha després de la producció d’objectes i materials com ara paper, impressió tipogràfica o teixits. En ‘Tiempo’, cinc pintors i artistes tradicionals de pobles d’Hongria parlen sobre les seues vides i mostren els seus treballs a la càmera.

El dijous 4 de maig, a les 20 hores, i el dimarts 9 de maig, a les 18 hores, la Filmoteca Valenciana projecta un segon programa conformat per ‘En el Siel’ (‘Am Siel’, 1962), ‘Ödenwaldstetten’ (1964) i ‘La calle judía’ (‘Die Judengasse’, 1988).

‘En el Siel’, la primera pel·lícula de Peter Nestler, feta en col·laboració amb Kurt Ulrich, és un retrat d’un xicotet i tranquil poble de Frísia Oriental (Alemanya), que conta la història i la vida dels pescadors i dels seus durs treballs.

‘Ödenwaldstetten’ mostra la vida i el treball dels habitants d’aquesta comunitat agrícola i com es va veure afectada pel procés d’industrialització en descartar l’artesania i les eines agrícoles tradicionals i substituir-les per equipaments d’alta tecnologia i línies de producció en cadena.

En ‘La calle judía’, Nestler reconstrueix la història centenària dels jueus de la ciutat de Frankfurt, des de l’Edat Mitjana fins al final del segle XX, a partir del descobriment de restes de carrerons jueus a la ciutat.

El dimecres 10 de maig, a les 20 hores, i el divendres 12 de maig, a les 18 hores, la Filmoteca Valenciana projecta un tercer programa conformat per ‘Chilefilm’ (1974), ‘Mi país’ (1981) i ‘Pachamama. Nuestra tierra’, que són dos curts i un llargmetratge sobre Amèrica del Sud.

‘Chilefilm’ és una introducció al rerefons del colp militar de Xile a través de l’ús de documents històrics, dibuixos i música. ‘Mi país’ és un breu assaig visual sobre la història de Xile, i està realitzat a partir d’obres populars de joves artistes xilens exiliats a Suècia.

Segons el mateix Nestler, el llargmetratge ‘Pachamama’ “tracta de les cultures indígenes de l’Equador, sobre el que és el passat i el que es conserva, sobre destrucció i resistència, sobre noves maneres de persistir, sobre la música dels pobles alts dels Andes, sobre la música de les ciutats i la de llocs amb clima tropical entre descendents d’esclaus africans”.

El dimarts 16 de maig, a les 20 hores, i el dijous 18 de maig, a les 18 hores, la Filmoteca Valenciana projecta un quart programa conformat per ‘Fos-sur-Mer’ (1972), ‘La espera’ (‘Das Warten’, 1985) i ‘Die Nordkalotte’ (1991).

‘Fos-sur-Mer’, que té com a teló de fons la industrialització d’un port comercial en el nord-oest de Marsella, destaca les precàries condicions laborals dels set mil migrants que treballen i viuen en aquesta zona industrial.

‘Das Warten’, que recalca la violència provocada per l’extracció i l’explotació dels recursos naturals, conta la història d’un tràgic accident en la dècada de 1930, a l’Alta Silèsia, que va provocar la mort de dotzenes de miners.

El llargmetratge ‘Die Nordkalotte’ és una de les pel·lícules més destacades de Nestler. Filmada a Suècia, Finlàndia, Noruega i l’antiga Unió Soviètica, és un homenatge a la resistència dels samis, que parlen sobre la destrucció del seu estil de vida i la importància de preservar els seus costums i llenguatge.

El dimecres 17 de maig, a les 20 hores, i el dimarts 23 de maig, a les 18 hores, la Filmoteca Valenciana projecta un cinqué programa format per ‘¡España!’ (‘Spanien!’,1973), ‘De Grecia’ (‘Von Griechenland’, 1965) i ‘Ser gitano’ (‘Zigeuner sein’, 1970).

Rodada a Espanya, Finlàndia, Suècia i Alemanya Occidental, ‘Spanien!’ tracta sobre l’internacionalisme i la solidaritat, emprant testimonis personals d’antics membres de les Brigades Internacionals i d’afiliats a Comissions Obreres.

En ‘Von Griechenland’, Nestler filma les tensions polítiques de Grècia en 1964 i 1965, dos anys abans del colp d’estat que va portar la dictadura militar. ‘Zigeuner sein’ és un dels treballs més importants de Peter i Zsóka Nestler i narra la persecució dels romanís i dels sinti a Alemanya sota el nazisme, així com la seua persistència després de la guerra.

El dijous 25 de maig, a les 18 hores, i el dijous 1 de juny, a les 20.15 hores, la Filmoteca Valenciana projecta ‘Injusticia y resistencia’ (‘Unrecht und Widerstand’, 2022), un documental sobre el llarg camí que han recorregut les comunitats sinti i romaní des del genocidi, la il·legalitat i la discriminació fins al moviment de drets civils.

Narrada a través de la història de Romani Rose, de la seua família i els seus companys de lluita, és la història d’una minoria, entre el trauma i l’autoafirmació, que ha patit la violència i l’assetjament estatal des de la postguerra fins hui mateix.

El dijous 25 de maig, a les 20.15 hores, i el dimarts 30 de maig, a les 18 hores, la Filmoteca Valenciana projecta ‘La vista abierta’ (‘Der offene Blick’, 2022). Segona pel·lícula de Nestler sobre la resistència de les comunitats romaní i sinti, se centra en els nombrosos artistes que, al llarg de la història, han expressat les seues experiències personals de manera rica i oberta a través de l’escriptura, el dibuix, el cine i la música, usant el seu treball com a celebració cultural, però també com a sublevació.