El CSIC presenta el primer mapa global de les interaccions de reclutament entre plantes
El Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA) coordina aquest projecte en el qual estan implicades 23 institucions científiques dels cinc continents
Les dades recopilades durant 15 anys sobre més de 3.300 espècies de plantes vasculars contribueixen al coneixement sobre les comunitats vegetals i els ecosistemes
Un equip internacional liderat per científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) presenta, per primera vegada, una base de dades global i oberta de xarxes de reclutament de diferents espècies vegetals al llarg del planeta. En l'elaboració d'aquest mapa global de les interaccions vegetals, que apareix publicat en la revista Ecology, han participat institucions científiques de 23 països dels cinc continents sota la coordinació de Miguel Verdú, investigador del CSIC al Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del CSIC, la Universitat de València (UV) i la Generalitat Valenciana.
Una xarxa de reclutament descriu com es relacionen les espècies vegetals entre si en una comunitat vegetal. Concretament, descriu quines plantes s'estableixen davall de qui. Aquestes relacions no es produeixen a l'atzar sinó seguint una xarxa estructurada d'interaccions entre plantes que tenen profundes implicacions en la composició, la diversitat, l'estructura i el manteniment de les comunitats vegetals en els ecosistemes.
Els mecanismes que subjauen a les interaccions de reclutament (establiment de noves plantes sota altres espècies) són ben coneguts, però no es coneixen tant com les xarxes de reclutament estructuren les comunitats ecològiques. En aquest sentit, la base de dades construïda en aquest treball conjumina estudis de 143 xarxes ecològiques de comunitats vegetals en 23 països dels cinc continents, incloent-hi ecosistemes temperats i tropicals.
Cada xarxa identifica a la planta adulta de l'espècie ja establida i a les quals recluten davall d'aquesta en una determinada comunitat. Totes les xarxes estudiades informen del nombre de ‘reclutes’ o nous individus per espècie establida. Amb tot això, el conjunt de dades inclou més de 850.000 reclutes que participen en interaccions entre 3.318 espècies de plantes vasculars de tot el món.
Aquesta ingent informació, amb una àmplia extensió geogràfica, pot usar-se per a construir models que descriguen com s'associen les espècies en una determinada comunitat i com unes certes espècies tenen més probabilitats de ser reemplaçades per unes altres, afectant amb això a l'estabilitat de la comunitat vegetal i a la coexistència d'espècies.
“Aquests models proporcionen una valuosa oportunitat per a comprendre les regles que regeixen les interaccions entre espècies de les comunitats en ecosistemes naturals, i contribueixen a millorar el coneixement sobre el funcionament i manteniment dels ecosistemes”, explica Verdú.
Una xarxa de xarxes
Les dades recopilades són el resultat del treball col·laboratiu de 97 investigadors i investigadores que han intercanviat informació, resultat del treball de 15 anys en què s'han analitzat les interaccions entre plantes en el si d'una àmplia gamma de comunitats vegetals terrestres, incloent-hi boscos, matolls i prades. Això ha precisat de l'establiment de pautes metodològiques bàsiques per a estandarditzar els mètodes de mostreig que podrien fer que els futurs estudis d'aquestes xarxes siguen directament comparables.
Per tot això, “aquest treball ens ha ensenyat que, igual que en les comunitats de plantes on unes col·laboren amb altres en una extensa xarxa d'interaccions, del treball de col·laboració entre col·legues emergeixen resultats que van molt més allà de la suma d'esforços individuals”, conclou l'investigador del CSIC.
