“La ciutat mestissa necessita valors i normes comunes”, adverteix Sami Naïr

El politòleg francés Sami Naïr ha apel·lat a la necessitat de valors i normes comunes per a la societat mestissa, en la conferència pronunciada avui en el paranimf de la Universitat de València, en el marc del Congrés Internacional 70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. Naïr, professor de la Universitat de Paris VII i doctor 'honoris causa' per la Universitat de València, presideix el comitè científic d'aquest congrés, al costat del professor Javier de Lucas, director de l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València.

Què significa hui universalitat dels drets? S'ha preguntat el professor Naïr. "Mai es repetirà prou –ha explicat– que cap societat mestissa, plural de debò, és possible sense valors comuns i açò implica regles, normes i obligacions comunes". Els conflictes culturals i socials, inevitables en tota societat, ha afegit "no poden superar-se únicament mitjançant el respecte ingenu de les diferències, mitjançant l'apologia del que separa, encara que siga en nom de la democràcia i de la política de reconeixement que es deu a uns individus o grups. Només la cerca d'una identitat compartida, que no és un producte de la naturalesa sinó de la voluntat, permet construir aquests valors comuns". Per a Naïr, "aquest camí, llarg i difícil ja que consisteix a fabricar voluntàriament la identitat comuna, implica una visió clara dels drets i deures en la ciutat. Perquè la condició necessària per a la ciutat mestissa, lluny dels racismes i de les demagògies de la pertinença exclusiva, afortunadament és i seguirà sent sempre la universalitat de l'humà".

L'impacte d'Internet en els drets humans

Prèviament s'ha celebrat una taula redona sobre impacte d'Internet en els drets humans que ha comptat amb la participació de Miguel Presno (professor de Dret Constitucional) Tomás de la Quadra-Salcedo (catedràtic de dret administratiu exministre de Justícia i d'Administració Territorial), Diego Taronger (assessor de l'ONG European Digital) i Ofelia Tejerina (advocada i experta en drets digitals), moderats pel periodista Manuel Peris.

Diego Taronger ha assegurat que "hi ha cert interès dels poders públics per governar a colp de titular i simular que s'actua sobre un problema complex (ja siga pedofília, discurs d'odi o terrorisme) a través del control de missatges i continguts en la Xarxa, quasi sempre sota la coerció a les plataformes en les quals els ciutadans es comuniquen". Moltes d'aquestes iniciatives, ha assenyalat, "porten a la privatització de l'Estat de Dret i a convertir a Google, Facebook i altres grans companyies en la policia i jutge d'internet, amb el risc que açò comporta per a les garanties d'un Estat de Dret".

En opinió de Miguel Presno, "no és tasca dels poders públics garantir la veracitat de les informacions que ofereixen els mitjans privats sinó assegurar l'existència de pluralisme informatiu, havent de correspondre als tribunals, i no a l'administració, la verificació del requisit de la veracitat, que no és sinònim de debò".

Ofelia Tejerina ha denunciat que els drets d'autor s'han convertit en l'excusa clau de l'origen de les "lleis drecera" i de les mesures de cibercontrol massives. "Aqueixes mesures que maten mosques a canonades són totalment desproporcionades en relació amb els riscos que promouen per a altres drets que sí són considerats fonamentals, com la llibertat d'expressió i la protecció de dades", ha afegit.

La intel·ligència artificial és, segons Tomás de la Quadra-Salcedo, el major repte que suscita la societat digital. "La regulació en aquest camp ha de fer-se però alhora no pot desenvolupar-se amb molta intensitat en el moment emergent de la IA, la robòtica i de les seues aplicacions i desenvolupaments, sense incórrer en el risc de fracassar possibilitats de desenvolupament de les mateixes que poden ser molt beneficioses", ha assegurat.

Immigrants i Refugiats

La sessió s'ha iniciat amb un panell titulat Immigrants i Refugiats. Els drets en un món de mobilitat", moderat pel professor de sociologia Albert Mora i que ha comptat amb les intervencions d'Elena Arce (cap de l'àrea d'immigració del defensor del Poble), Idil Atak (Univesidad Ryerson de Toronto), Pablo Ceriani (professor i exvicepresident del comitè de l'ONU per als drets dels Immigrants i Paloma Favieres (directora del gabinet jurídic de CEAR).

Elena Arce ha assegurat que "missatges com a guerres obertes, invasió, devessall.... no ajuden en res i contribueixen a la creació d'un clima d'alarma entre la població. Existeix un creixent discurs d'odi cap al migrant, bocs expiatoris de tots els mals".

Pablo Ceriani ha assenyalat que estem davant "un estat d'excepció permanent, un estatut jurídic paral·lel en el qual els drets reconeguts a totes les persones no tenen el mateix abast a causa de la nacionalitat i/o condició migratòria".

Paloma Favieres ha denunciat que el 28 de juny de 2018 en la cimera del Consell Europeu "una vegada més, la política migratòria va seguir plantejant-se en termes de externalització, control i tornada de les persones migrants i refugiades que aspiren arribar a Europa, abans que, a abordar les causes i el respecte als drets i la vida d'aquestes persones, establir vies legals i segures, o avançar en un sistema comú d'asil".

Per a Idil Atak, "el principal desafiament és l'absència d'un estatus jurídic. Mancant de la deguda documentació, els migrants no poden accedir a drets bàsics, ni advocar per si mateixos. Són proclius a ser explotats per uns altres, incloent a ocupadors i a terratinents. Víctimes i testimonis de delictes no poden comparèixer sense por a ser detinguts i deportats".

Drets humans i democràcia real

Fabián Salvioli, relator especial del Consell de Drets Humans de l'ONU sobre Veritat, Justícia, Reparacions i Garanties, de no repetició, va pronunciar l'última conferència de la sessió del dia anterior. Salvioli va assegurar que "a 70 anys de l'adopció de la Declaració Universal per l'Assemblea General de les Nacions Unides correspon vincular definitivament a la democràcia -i al nivell efectiu de democràcia real-, amb la manera en què els Estats compleixen amb les seues obligacions en matèria de drets humans, i el resultat concret de les seues polítiques públiques". A nivell internacional, va afegir "tampoc és acceptable que les organitzacions continuen actuant com si pau i seguretat i drets humans, hagueren d'ocupar compartiments estancs i dissociats. No és casual que l'òrgan més resistent de l'Organització de les Nacions Unides a integrar aquestes perspectives, el Consell de Seguretat, siga qui més manca de democràcia per la seua composició i sistema de votació".