Cinema Jove atorga el premi Lluna de València al director romanés Radu Jude

El Festival Internacional de Cinema de València Cinema Jove, organitzat per la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), ha anunciat el premi Lluna de València que es concedix enguany al cineasta romanés Radu Jude com a reconeixement a la carrera d’un dels realitzadors més originals del panorama cinematogràfic europeu.

La secretària autonòmica, Pilar Tébar, ha participat en la roda de premsa en la qual s’ha anunciat, a més d’este guardó, els esdeveniments i projeccions amb els quals se celebra el 40 aniversari de la creació del festival.

Sobre este aniversari, Tébar ha assenyalat que Cinema Jove celebra “els seus quaranta anys d’existència consolidat com un festival de referència internacional especialitzat en la promoció de cineastes jóvens de tot el món. És un festival que mira més al futur que al passat, en apostar per cineastes jóvens que en molts casos es donen a conéixer per primera vegada en el marc del festival”.

Tébar també ha recordat que el seu prestigi “es basa precisament en esta aposta per descobrir nous talents i en l’encert d’haver confiat en directors fins llavors desconeguts que després s’han consagrat en els principals esdeveniments cinematogràfics, des dels festivals de Cannes i Berlín fins als Oscar i els Premis Goya”.

L’anunci del premi Lluna de València a Radu Jude i de les projeccions commemoratives del 40 aniversari del festival s’ha celebrat en la Sala 7 de l’Edifici Rialto, amb l’assistència de la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, el director general de l’Institut Valencià de Cultura, Álvaro López-Jamar, el director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’IVC, Luis Gosálbez, i el director de Cinema Jove, Carlos Madrid.

Dins de la programació pel 40 aniversari del festival, que se celebra del 19 al 28 de juny de 2025, destaquen dos preestrenes i un cicle amb una selecció de llargmetratges guanyadors del premi Lluna de València a millor pel·lícula.

Radu Jude

Radu Jude va nàixer a Bucarest en 1977. En 2003 es va graduar en Direcció per la Universitat de Mitjans de Comunicació de Bucarest i tres anys després estrenaria el seu primer curt La tapa de lámpara (2006), premiat en Sundance i en Cinema Jove. El seu debut en el llargmetratge, La chica más feliz del mundo (2009), va ser seleccionada en la Berlinale i a Toronto.

Des de llavors els principals festivals del món han reconegut repetidament el seu talent amb el Gran Premi en Karlovy Vary per No me importa ser bárbaro (2018), Os d’Or a Berlín per Un polvo desafortunado o porno loco (2021) i els premis especial del jurat i premi ecumènic a Locarno per No esperes demasiado del fin del mundo (2023).

Este mateix any va ser reconegut amb l’Os de Plata al millor guió en la Berlinale per la seua sàtira sociopolítica Kontinental ’25, rodada en 10 dies amb un telèfon mòbil. Actualment treballa en la postproducció d’una adaptació pròpia del mite de Drácula.

“Radu Jude exemplifica perfectament l’esperit que sempre ha volgut tindre Cinema Jove: un realitzador jove la mirada innovadora i sense prejuís del qual agita l’espectador”, ha explicat el director de Cinema Jove, Carlos Madrid.

Per a Madrid, el cineasta romanés observa “el ser humà amb sorna i amb crítica, però també amb tendresa. Fins i tot, a vegades, s’apiada d’ell”. Per això el descriu com “un cineasta radical en el sentit etimològic: el seu cine va a l’arrel d’alguns dels debats més sensibles de la societat contemporània”.

Radu Jude visitarà València per a arreplegar el premi Lluna de València, que reconeix la seua aportació al cine actual, i per a acompanyar la retrospectiva dedicada al seu cinema. Curts com La tapa de la lámpara (2006), Caricaturana (2021) i llargs com Aferim! (2015), No me importa ser bárbaro (2018), Un polvo desafortunado o porno loco (2021) i No esperes demasiado del fin del mundo (2023) es podran vore en la Filmoteca durant el festival.

“La manera que té Jude d’aproximar-se a uns certs temes, molts d’arrel contemporània, així com d’abordar-los amb una mirada incisiva, irònica i desprejutjada, fa d’ell una veu original i imprescindible del cine europeu contemporani”, ha conclòs Madrid.

Un drama rural i un thriller de terror

Com en anys anteriors, la programació de la 40 edició de Cinema Jove es completa amb l’anunci de diverses estrenes que es voran per primera vegada davant el públic valencià. Enguany seran dos preestrenes celebrades en el Teatre Principal de València, amb la presència dels seus directors, que mantindran trobades amb el públic després de les projeccions.

El primer serà La terra negra (2025) d’Alberto Morais. Un drama rural protagonitzat per Laia Marull i Sergi López, que narra el redescobriment de les possibilitats de l’afecte en un xicotet poble a on una família intenta viure del molí del lloc. Alberto Morais repetix amb Laia Marull després de La madre (2016), seleccionada en la Seminci de Valladolid i en el Festival de Cine de Mont-real. Es vorà el divendres 20 de juny en el Teatre Principal.

Per la seua part, el director i guionista Lorenzo Lerín presentarà el seu debut en el llargmetratge Tóxico (2024). És la història d’un xicotet grup de traficants destrellatats, que quan decidix donar el seu últim colp, s’enfronta a una situació del tot inesperada. Després dels curts Animal (2021) i El comercial (2020), el cineasta valencià fa el salt amb un thriller de terror que es podrà vore el dimecres 25 de juny en el Teatre Principal.

Una selecció de millors pel·lícules

Enguany el festival Cinema Jove celebra la seua 40 edició com a referent en el panorama audiovisual de mirades jóvens. Amb la voluntat de realçar la trajectòria del festival, així com destacar títols recents premiats pels jurats que han format part del certamen, el festival ha programat un cicle de pel·lícules que han guanyat el Premi Lluna de València al millor llargmetratge en els últims anys.

Arrancaran el dissabte 21 de juny amb la georgiana La vida de Anna (2016), amb la qual Nino Basilia es va coronar en la 31 edició del festival. La història d’una dona que viatja als Estats Units per a aconseguir un futur millor al seu fill autista.

Seguiran la sud-africana La herida (2017) de John Trengove, l’holandesa Light as Feathers (2018) de Rosanne Pel, i la coproducció turca i romanesa Mi major amigo (2021) de Ferit Karahan. Històries sobre ritus iniciàtics, despertares sexuals i amistat en els màrgens que van generar el consens dels jurats d’edicions recents. Es podran vore els dies 22, 23 i 26 de juny en la Filmoteca Valenciana.

El cicle es completa amb Rehana (2021), dirigida per Abdullah Mohammad Saad, i Fly On (2023), de Takuya Katô. L’al·legat contra el masclisme de Rehana va aconseguir la Lluna de València de la 37 edició del certamen, mentres que la reflexió social a la falta de connexió emocional de Fly On va triomfar en el palmarés de l’any passat. Es voran l’últim cap de setmana del festival, 27 i 28 de juny, en la Filmoteca Valenciana.