El foc beneficia l'escarabat de les flors en els ecosistemes mediterranis
Un treball del Centre de Recerques sobre Desertificació (CIDE) –centre mixt del CSIC, la Universitat de València i la Generalitat Valenciana–, juntament amb l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBIBE) de la Universitat de València, i la Universitat d'Alcalá, analitza l'impacte del foc en la biodiversitat dels ecosistemes mediterranis. L'article apareix publicat en la revista PLoS ONE.
El foc és un procés ecològic i evolutiu en molts ecosistemes, i els trets i estratègies de les plantes per a fer front als incendis són ben coneguts. No obstant açò, aquest coneixement és més limitat per als animals, i especialment per a les xarxes complexes d'interaccions que componen la biodiversitat. Els efectes del foc sobre aquestes interaccions i els efectes en cadena que poden generar són poc coneguts. Comprendre com afecta el foc als animals és important per a avaluar els seus efectes sobre la biodiversitat en ecosistemes proclius al foc.
L'investigador del CSIC en el CIDE Juli Pausas explica que "malgrat l'abundància de plantes que es beneficien del foc en els ecosistemes mediterranis, se sap poc sobre la possible presència d'insectes afavorits pel foc, a part dels escolítids o escarabats de l'escorça. Durant dos anys, hem mostrejat invertebrats després de dos grans incendis forestals en l'est d'Espanya, concretament en els incendis d'Andilla i Corts del 2012 a València, i hem observat que dues espècies de cetònid, Protaetia morio i Protaetia oblonga, mostren un comportament pirofílic".
Aquests cetònids són escarabats que visiten flors, on mengen pol·len i nèctar, i per açò se'ls anomena escarabats de les flors.
Aquests escarabats eren molt més nombrosos després dels incendis que en les parcel·les no cremades al voltant del perímetre de foc; a més, aquestes espècies van tendir a augmentar en nombre amb la distància des del perímetre de l'incendi i amb la recurrència del foc, especialment Protaetia morio. Els resultats es van mantenir durant els dos anys posteriors a l'incendi. Les dades obtingudes dels escarabats no recolzen la hipòtesi d'una colonització posterior a l'incendi, sinó que les poblacions van sobreviure al foc com a ous o larves protegides en el sòl.
"Pensem que l'augment en la grandària de la població, en comparació de les zones no cremades, podria ser impulsat per la reducció de les seues poblacions de depredadors, ja que els vertebrats que s'alimenten d'aquests escarabats van ser desfavorits pel foc, afavorint la hipòtesi de "l'alliberament de la depredació". És a dir, els resultats suggereixen que aquestes espècies d'escarabats de les flors es beneficien del foc perquè el foc altera les interaccions antagòniques amb els seus depredadors", conclou Pausas.
Per part de l'Institut Cavanilles, "el treball ha consistit en la identificació taxonòmica i molecular d'ambdues espècies, que han sigut creades en captivitat en el propi institut de la Universitat de València, en el Parc Científic, amb la finalitat de determinar els seus cicles biològics", segons assenyala Sergio Montagud, investigador responsable de la recerca a l'ICBIBE.
Les conseqüències d'un augment en els escarabats de les flors en un ecosistema encara no s'han estudiat. En qualsevol cas, els resultats d'aquest treball contribueixen a la comprensió de l'efecte del foc en la modificació de les xarxes alimentàries i les xarxes d'interacció dels animals d'un ecosistema. Atesa l'omnipresència de xicotets mamífers, insectes del sòl i incendis a tot el món, l'efecte en cascada descrit en aquest estudi podria ser comú a altres ecosistemes i convertir-se en objecte de futurs treballs.
Juli G. Pauses, Josabel Belliure, Eduardo Mínguez i Sergio Montagud. Fire benefits flower beetles in a Mediterranean ecosystem. PLoS ONE 13(6): i0198951 June 27, 2018. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0198951
