Avancen tres milions d’anys l’origen de la família de les mosteles en un estudi amb participació de la Universitat de València

El descobriment d’un nou gènere i espècie de xicotet carnívor denominat Galanthis baskini al jaciment de Les Casiones (Terol) demostra que l’origen de la subfamília Mustelinae –a la qual pertanyen mosteles, furons i visons– és més antic del que es pensava i es remunta al final del Miocè, fa uns 6,5 milions d’anys.

L’estudi, liderat per la Universitat Complutense de Madrid (UCM), compta amb la participació de la Universitat de València i s’ha publicat aquest dimarts, 14 d’abril, en la revista Palaeontology. Fins ara, els fòssils més antics de mosteles s’havien trobat a Polònia i Alemanya a jaciments del Pliocè d’uns 3,5 milions d’anys i, per tant, aquest nou descobriment duplica la història evolutiva de l’espècie.

Com explica Juan Abella, professor de Paleontologia de la Universitat de València, la troballa és fruit de la revisió de la col·lecció de fòssils del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), la qual cosa atorga rellevància a la continuïtat de l’activitat investigadora dins de les pròpies col·leccions paleontològiques. “Els fòssils es van trobar a Terol, però encara no s’havien estudiat. Aquest descobriment posa en un punt destacat la necessitat de continuar revisant les col·leccions, encara que siguen antigues”, ha alertat.

Sobre l’anàlisi de les restes, s’ha pogut conèixer que aquest parent de les mosteles ja presentava una grandària corporal molt reduïda, 134 grams, similar a la de la mostela menor (Mustela nivalis), el carnívor més xicotet en l’actualitat. No obstant això, l’equip investigador destaca que les seues peces dentals ja mostren adaptacions pròpies d’una dieta altament carnívora. Els resultats permeten comprendre millor quan i com van sorgir les mosteles i els seus parents pròxims, així com les adaptacions que els van permetre ocupar nous nínxols ecològics i l’evolució dels ecosistemes de l’hemisferi nord.

“La troballa suggereix que la reducció de grandària i les adaptacions per a capturar xicotets vertebrats van aparèixer molt prompte en la història evolutiva d’aquest grup, probablement en relació amb canvis ambientals i amb l’expansió d’uns certs rosegadors durant el final del Miocè”, desenvolupa Alberto Valenciano, professor ajudant doctor de Paleontologia de la UCM.

Mètodes d’anàlisis avançades

Els fòssils estudiats procedeixen d’excavacions realitzades pel Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) durant la dècada de 1990 a l’àrea de Terol dirigides per l’investigador Luis Alcalá. L’estudi ha combinat tècniques clàssiques d’anatomia comparada amb mètodes d’anàlisis avançades. Entre elles destaca l’ús de microtomografia informatitzada (micro-CT), que ha permès reconstruir en tres dimensions l’interior de les dents i de la mandíbula i observar estructures anatòmiques invisibles des de l’exterior.

“Aquesta recerca és un clar exemple de la gran riquesa fossilífera de mamífers a Aragó, reconeguda a escala mundial: el nostre equip porta dècades contribuint a l’excavació de jaciments i a l’estudi dels fòssils de mamífers”, comenta Daniel De Miguel, coautor i professor del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de Saragossa.

El treball també revisa la classificació d’un altre mustèlid fòssil procedent de la Xina i d’edat similar al que han denominat Zdanskyictis. “Aquesta nova anàlisi permet establir relacions evolutives més clares dins de la família, situant-lo prop dels llinatges que van donar lloc a les llúdries (Lutrinae) i als ictoniquins (Ictonychinae), un grup que inclou espècies actuals com el turó jaspiat, la mostela africana o el grisó”, destaca l’investigador del MNCN, Jorge Morales.

El següent pas, avança l’investigador, serà trobar nous fòssils que permeten reconstruir amb major detall l’evolució primerenca de les mosteles i els seus parents. “Paral·lelament, l’equip continua investigant el registre fòssil dels mamífers carnívors del Miocè i el Pliocè a la regió mediterrània i a Àfrica, amb l’objectiu de reconstruir amb major precisió l’evolució primerenca de diferents famílies de carnívors”, afegeix Valenciano.

A més de la UCM, la UV i el MNCN, en la recerca participen la Universitat de Saragossa, l’Institut d’Evolució a Àfrica, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, l’Institute of Vertebrate Paleontology and Paleoanthropology de l’Acadèmia Xinesa de Ciències, i la Universitat de Washington.

Plans futurs

Actualment s’estan desenvolupant nous estudis i excavacions a jaciments d’Aragó, Madrid, Comunitat Valenciana, així com a diferents punts d’Egipte, Kenya, Namíbia, Sud-àfrica, Turquia i la Xina.

En el cas de la Comunitat, per exemple, Abella destaca els projectes de Castelló, amb implicació nacional, i de Bunyol a València. Aquest últim, un jaciment danyat per la dana del 29 d’octubre de 2024. El professor de la UV relata que el jaciment paleontològic va quedar sepultat per part dels sediments superiors i que encara no s’ha pogut reparar. En conseqüència, l’equip valencià ha iniciat prospeccions al seu voltant per a continuar, d’alguna manera, amb la investigació de camp.