La Nau acull la presentació d'un documental i un llibre sobre el pintor Ramón Gaya
Demà, dijous 12 de gener, el Centre Cultural La Nau acull la presentació d'un llibre i d'un documental sobre el pintor i escriptor Ramón Gaya (Múrcia, 1910-2005). L'acte tindrà lloc a les 19 hores a l'Aula Magna del Centre Cultural i tindrà la participació del vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño, del realitzador Gonzalo Ballester, de l'editor Manuel Ramírez, de l'escriptor Andrés Trapiello i de l'editora del llibre Isabel Verdejo, vídua del pintor.
El documental de Gonzalo Ballester, 'Ramón Gaya. La pintura como destino', es va emetre fa uns mesos en el programa 'Imprescindibles' de la 2 de RTVE. És la segona pel·lícula que aquest jove realitzador dedica a la persona de Ramón Gaya, paisà seu i també amic. La primera, dedicada als 'Diarios venecianos' del pintor porta per títol 'La Serenissima', és del 2006 i va ser nominada en la categoria de "Millor curtmetratge" en els Goya del 2007.
Després de la projecció del documental es presentarà el llibre 'Cartas a sus amigos' (Pre-Textos, 2016) de Ramón Gaya. Moltes d'aquestes cartes s'han de considerar de la mateixa naturalesa i importància que els assajos del pintor murcià, i tal com ell mateix considerava els dibuixos de Rembrandt o de Goya respecte dels quadres que ells mateixos van pintar.
D'acord amb Andrés Trapiello, "leídas de corrido, estas cartas dan la impresión de que nos hallemos ante una autobiografía, o cuando menos ante un autorretrato. Lo extraño es que esa autobiografía involuntaria (nada más alejado de Gaya que el propósito de contarnos su vida) esté hecha apenas con un puñado de cartas escritas en diferentes momentos y sin continuidad. Pese a ello, a través de ellas podemos imaginarnos toda su vida, tal y como ocurre con un pequeño fractal. Creo que el lector que no haya conocido a Ramón Gaya en vida, podrá hacerse también una idea bastante aproximada de su personalidad". En definitiva, un conjunt que ens proporciona una seqüència, podríem dir-ne "autobiogràfica", del pintor i escriptor murcià.
L'acte està coorganitzat per la Universitat, a través del Vicerectorat de Cultura i Igualtat i la Editorial Pre-Textos, amb motiu del seu 40 aniversari.
Sobre Ramón Gaya
Ramón Gaya va nàixer a Huerto del Conde (Múrcia) el 1910, al si d'una família caracteritzada per una vocació a la lectura i la cultura en general. Molt influït per aquesta circumstància, va deixar l'escola amb només deu anys per dedicar-se completament a la pintura, seguint el consell dels pintors murcians Pedro Flores i Luis Garay. Entra en el món de l'art precisament a aquesta edat amb una exposició col·lectiva regional, organitzada pel Cercle de Belles Arts de Múrcia. Va tenir els seus primers contactes amb l'art modern a través d'alguns pintors anglesos que portaven reproduccions del que es feia a París en aquell moment, com l'obra de Picasso, Braque i Matisse.
El 1926 arriba a Múrcia el poeta Jorge Guillén, que funda amb Juan Guerrero Ruiz la revista 'Verso y Prosa', en la qual van participar molts escriptors de l'anomenada Generació del 27 com Lorca, Alberti, Aleixandre, Altolaguirre o Cernuda, entre altres, a més de Gaya, qui hi va col·laborar amb il·lustracions i escrits.
Durant la seua joventut, el viatge a París per conéixer de prop l'obra dels avantguardistes del moment va esdevenir una tremenda decepció, cosa que el va fer girar la mirada cap al Museu del Prado, on hi havia Tiziano, Rembrandt, Velázquez o Rubens, que són les seues referències pictòriques i mestres des de llavors.
La Guerra Civil va ser un dels esdeveniments més dramàtics a què va haver d'enfrontar-se. Des del primer moment es va posar al servei de la República i va participar en la mítica revista valenciana 'Hora de España' com a únic vinyetista; en aqueta revista van escriure Antonio Machado, María Zambrano, Bergamín o Luis Cernuda.
El desenllaç de la guerra va suposar un dur clop, ja que a més de la derrota del bàndol republicà, va sofrir la mort de la seua dona en un bombardeig. Després de passar per un camp de concentració francés, va aconseguir arribar a Mèxic, on va romandre disset anys en l'exili. Allí augmenta la seua producció artística de manera important i realitza la major part dels seus homenatges a mestres com Tiziano, Picasso, Velázquez, Van Gogh, Cézanne o Rembrandt.
Gaya va exposar en múltiples galeries i entre els guardons que va aconseguir destaquen el Nacional d'Arts Plàstiques, concedit el 1997, la Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts madrileny, el nomenament el 1999 com a doctor honoris causa per la Universitat de Múrcia o el Premi Velázquez 2002. Ramón Gaya va morir el 2005 al seu domicili de València.
