La UNIÓ i la resta d'organitzacions de la Unión de Uniones reclamen al Ministeri que recolze a les CC.AA
LA UNIÓ de Llauradors i la resta d’organitzacions que componen la Unión de Uniones consideren que el problema del bacteri de la Xylella no solament afecta a les comunitats autònomes afectades (Comunitat Valenciana i Balears), sinó que donada la seua gravetat competeix també de forma clara a les autoritats europees i a les estatals.
Hui, la comissió executiva estatal de la Unión de Uniones s'ha reunit a València amb la seua homòloga de LA UNIÓ de Llauradors per a analitzar la situació i engegar una estratègia conjunta en tot el territori estatal que servisca per a informar als llauradors i frenar la seua possible expansió.
Aquesta organització considera que tant des de la Unió Europea com des del Ministeri d’Agricultura s’ha de recolzar a les comunitats autònomes afectades després de l’aparició de casos positius de Xylella (Comunitat Valenciana i Balears) i “no desentendre’s d’un assumpte que és molt greu i que podria ser letal per a l’agricultura de les zones on entra si no s’apliquen les mesures adequades i s'incentiva als productors perquè arranquen els seus arbres”.
La ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, és “ministra de tots els llauradors espanyols i no pot mirar cap a un altre costat quan es parla de Xylella, deixant tota la responsabilitat única i exclusivament en les comunitats autònomes”.
LA UNIÓ indica que de la mateixa manera que va haver-hi un gran recolzament en el seu dia des de les instàncies europees i estatals per al tema de les vaques boges, el mateix caldria fer ara amb la Xylella. En aquest sentit l’organització aposta per establir actuacions coordinades des del Govern central de manera que s’emprenguen plans d’eradicació en les zones afectades, i no simples mesures de contenció, amb indemnitzacions suficients i raonables per als llauradors damnificats.
Segons el parer de LA UNIÓ “per a aconseguir una ràpida eradicació de la plaga i evitar un avanç de la mateixa, fa falta la seguretat que existisca una dotació econòmica adequada que facilite la denúncia per part dels productors que la detecten i que quede garantida per tant una indemnització justa per als mateixos”.
LA UNIÓ ve fent un gran esforç per a informar en les zones de risc als llauradors per a què en primer lloc siguen coneixedors del greu risc que corren les seues explotacions i, en segon lloc, perquè, coneixent els símptomes, denuncien immediatament qualsevol anomalia que observen en els seus arbres.
LA UNIÓ va sol·licitar al març al Ministeri d’Agricultura informació sobre els recursos econòmics que es disposaven des del Ministeri en cas de detecció de Xylella en les diferents comunitats autònomes i la indemnització que estava previst establir en funció del cultiu, superfície, etc. També va proposar a Isabel García Tejerina que es contemplara l'arrencada i destrucció de la plantació com una qüestió d'interès general i se seguira així un procediment similar a l'expropiació, perquè quedara garantida d'una banda la dotació econòmica de les partides econòmiques per a indemnitzar al propietari i també els principis d'equitat i seguretat jurídica. La resposta no es coneix, perquè no ha contestat.
L'organització desitja així mateix que s'investigue qui i com ha entrat el bacteri en l'Estat espanyol, que es conega amb total transparència i que es depuren possibles responsabilitats patrimonials.
Informació Xylella
El bacteri Xylella fastidiosa afecta a l'olivera, a la vinya, així com als fruiters, entre ells els ametlers i els cítrics, i a nombroses plantes ornamentals en diferents països i va ser detectada en primer lloc pel que es refereix a la Unió Europea a Itàlia en 2013 on ja ha causat la mort de milers d'oliveres en el sud; després es va expandir a França en 2015 amb dos brots a Còrsega i la Costa Blava. Recentment es va detectar també a Alemanya. Va ser detectada el passat any en l'Estat espanyol a Balears i ara a la Comunitat Valenciana.
La Xylella fastidiosa és un bacteri amb gran potencial de dany econòmic per als cultius mediterranis. Es dispersa mitjançant vectors (insectes xucladors) i ataca a diverses plantes de gran viabilitat econòmica, com la vinya, l'olivera, l'ametler, la prunera, el bresquiller i els cítrics, sense que existisquen actualment mètodes eficaços de curació. Per aquest motiu, a Itàlia i França solament s'ha pogut actuar eradicant i cremant les plantes contaminades i prohibint la circulació de plantes de les zones afectades.
