LA UNIÓ denuncia que l'agricultura a penes rep 82 euros per habitant enfront dels 6.000 euros del pressupost global autonòmic
Amb un pes del 1,38% aquest exercici, en poc més de vint anys el sector ha perdut més del 70% del seu pes pressupostari relatiu
L'agricultura continua perdent pes dins dels pressupostos de la Generalitat, ja que augmenta únicament un 0,67%, mentre que en el conjunt total creix un 3,14%, segons denuncia LA UNIÓ. L'agricultura puja així menys de la quarta part que la resta de l'Administració autonòmica.
A més, el sector agrari representa només el 1,38% del pressupost de la Generalitat. Dels 33.305,5 milions d'euros pressupostats per la Generalitat en 2026, només 460,1 milions es destinen a Agricultura.
La pèrdua de pes és a més una tendència estructural any rere any. Mentre en 2002 representava un 4,62%, en 2012 ja baixava al 2,27%, l'any passat va ser del 1,42% i així progressivament fins al percentatge actual. En poc més de vint anys el sector ha perdut més del 70% del seu pes pressupostari relatiu.
Mentre que la despesa pública total dels pressupostos de la Generalitat per a aquest exercici ascendeix a 6.001,49 euros per habitant, l'esforç específic en agricultura és de només 82,91 euros per habitant, circumstància que posa de manifest la baixa intensitat inversora pública en agricultura per al Consell.
L'augment lleuger del 0,67% es dona principalment en les àrees d'aigua i pesca i també són positives els augments en algunes línies específiques per a cítrics, trips de Sud-àfrica, assegurances agràries i producció ecològica. No obstant això, altres partides estructurals per al sector agrari professional, com per exemple estructures agràries, indústria agroalimentària i transferència tecnològica pateixen unes retallades bastant importants.
Les estructures agràries pateixen una tisorada del 49,65% després de passar de 39,77 milions a 20,02 milions d'euros. És la reducció més important de tot el pressupost agrari i afecta directament la modernització i competitivitat futura de les explotacions.
El programa d'indústria agroalimentària i cadena alimentària disminueix un 25,25%. Es redueixen precisament els recursos destinats a generar valor afegit, transformació i ocupació en el medi rural.
El programa de transferència tecnològica, investigació i innovació disminueix un 12,4%. Menys recursos per a innovació significa menys capacitat d'adaptació davant els reptes climàtics, fitosanitaris i de mercat.
Els reptes del sector creixen d'aquesta manera molt més ràpida que el pressupost. L'agricultura valenciana afronta simultàniament un increment dels costos de producció, la competència de les importacions de tercers països, el canvi climàtic i sequeres recurrents, la necessitat de modernitzar regadius, afrontar un relleu generacional que és insuficient, la digitalització de les explotacions, els nous riscos fitosanitaris i sanitaris i la recuperació després dels efectes de fenòmens meteorològics extrems.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, assenyala que després d'analitzar detalladament els pressupostos de la Generalitat 2026 “es posa de manifest que l'agricultura valenciana continua sense rebre una atenció pressupostària proporcional a la seua importància econòmica, social, territorial i ambiental”.
Peris creu que “podríem estar davant uns comptes de còpia i pega que reprodueixen en gran manera partides no executades de 2025, com és el cas d'una de 26,7 milions d'euros per a recuperar la capacitat productiva de les parcel·les afectades per la dana que es va aprovar en 2025, es va retirar posteriorment i ara en els pressupostos de 2026 torna a aparéixer”.
