Castellano

El turisme en la Comunitat, lluny de la recuperació: cauen un 23% les reserves i un 13% de turistes

El turisme en la Comunitat, lluny de la recuperació: cauen un 23% les reserves i un 13% de turistes
  • Quasi el 20% del personal ocupat del sector turístic no ha pogut reincorporar-se al seu lloc de treball aquest estiu

BigDataHosbec ha publicat l'informe HOSBEC MONITOR 3r TRIMESTRE 2021 que recull les principals dades de l'activitat hotelera a la Comunitat Valenciana i en els diferents punts turístics d'interés durant els mesos de juliol-agost-setembre.

En aquesta ocasió aquest informe aporta una radiografia de l'estiu 2021 que no sols es compara amb l'any 2020, sinó també amb 2019, últim estiu prepandèmia per a poder tindre dades exactes sobre la recuperació turística.

I aquest balanç ens indica que encara estem lluny de consolidar aquesta recuperació: la Comunitat Valenciana s'ha deixat en aquest estiu més del 23% de pernoctacions hoteleres, ha perdut un 13% de turistes, i quasi el 20% del personal ocupat no va poder reincorporar-se al seu lloc de treball.

La temporada d'estiu va deixar al 5% d'establiments sense poder obrir les seues portes, representat el 8,4% dels llits.

Els analistes de dades de BigDataHosbec realitzen un estudi detallat de cadascun de les destinacions turístiques de la Comunitat Valenciana per a tindre una visió més precisa de cadascun d'ells. A continuació els resumim les principals claus per destins:

Benidorm: el destí que més ha patit

Benidorm és a la vista de les dades el destí que més ha patit durant aquest primer estiu d'una certa normalitat. Les dades reflecteixen una pèrdua del 42,4% de les pernoctacions hoteleres, sent la seua causa principal la pèrdua de turistes i pernoctacions d'estrangers. Els espanyols s'han mantingut en xifres cercadnas a les de 2019, però l'absència del mercat internacional ha marcat l'estiu en la capital turística de la Costa Blanca.

Quasi el 21% dels llits hotelers de Benidorm s'han mantingut tancades durant aquest estiu, i el 28% del personal ocupat es va mantindre en situació d'ERTO o d'inactivitat.
En el costat positiu, Benidorm registra l'estada mitjana més llarga de tota la Comunitat, amb 4,2 dies, i l'ocupació hotelera mitjana dels mesos de juliol-agost i setembre ha sigut del 72,5%.

Costa Blanca: els seus resultats són dolents per l'absència de turistes internacionals

La província d'Alacant en el seu conjunt ha vist disminuïda la seua activitat hotelera en un 28% (pernoctacions) la causa de les quals és la caiguda important del turisme internacional
Encara que els turistes nacionals s'han incrementat un 10%, les seues estades han sigut més curtes i per tant les pernoctacions d'espanyols s'han quedat un 1% per davall de les dades de 2019. Els turistes internacionals són els que han brillat per la seua absència, encara que és cert que han millorat dades de 2020: ha caigut un 58% la producció d'estrangers en hotels durant aquest estiu.

L'11% dels llits hotelers de la Costa Blanca no ha pogut obrir, encara que corresponen només al 2% d'hotels, i el 20% de treballadors no han pogut recuperar la seua ocupació.
Cal destacar que la Costa Blanca, malgrat aquestes dades, recull més del 50% de tota l'activitat hotelera de la Comunitat Valenciana.

Castelló: El mercat nacional sosté la planta hotelera que quasi ha obert amb tota la disponibilitat encara que també pateix importants pèrdues de producció

La província de Castelló ha funcionat millor que altres destins gràcies a la seua posició respecte als turistes nacionals. Així i tot també ha perdut durant l'estiu quasi el 19% de producció hotelera habitual, encara que el nombre de turistes només haja caigut un 9%.

La planta hotelera de Castelló ha obert quasi amb total normalitat. Només van romandre tancades el 3.9% de les places. L'ocupació mitjana de juliol, agost i setembre va fregar el 65% amb una estada mitjana de 3,4 dies.

Malgrat aquestes dades, les dificultats per a l'ocupació segueixen en dades negatives: un 23% menys de treballadors del sector.

València: La millor ocupació hotelera i la que menys producció perd

La ciutat de València és la que millor registre d'ocupació hotelera ha tingut fregant el 79%, amb una estada mitjana de 2,5 dies, similar a l'estiu prepandèmia.
És l'única ciutat que eleva el nombre d'hotels oberts respecte a 2019 per noves inauguracions i obertures, encara que les places hoteleres disponibles es van mantindre en números rojos negatius a l'entorn del 7%.

Els hotels valencians s'han deixat un 15,5% de producció durant aquest estiu i un 13,3% dels turistes. La província de València ha sigut en la qual menys ocupació hotelera s'ha perdut: un 12% estant molt equilibrat sobre la pèrdua de turistes i de producció econòmica.

La rendibilitat econòmica de les destinacions turístiques de la Comunitat Valenciana

Les dades demostren que el sector no ha entrat en una espiral de preus baixos i d'ofertes: les tarifes mitjanes (ADR) han crescut sobre 2019 en termes generals, i hi ha destins que fins i tot s'han vist beneficiats amb ingressos per habitació disponible (REVPAR) millors que en 2019. És el cas d'Elx i d'Alacant ciutat.
La situació de ciutat de València exposa que no hi ha marge per a aventures de taxes turístiques o invents similars: les tarifes mitjanes a la ciutat han descendit 4 euros, de 93€ en 2019 a 89€ en 2021, i els ingressos per habitació disponible han caigut quasi 12€, de 82€ en 2019 a 70,5€ en 2021.

Top20 de destinacions turístiques espanyoles

Benidorm és el primer destí valencià que apareix en el rànquing top20 per pernoctacions hoteleres. Ocupa el 6é lloc amb 2,18 milions de pernoctacions.
La ciutat de València apareix també en el lloc 12é amb 1,12 milions.

Per grau d'ocupació hotelera durant el mes d'agost, Dénia (5ºpuesto) és el primer destí de la Comunitat Valenciana en aquest rànquing amb un 89,4%. València (9é) registra un 87,7%, Elx (13é) amb un 86,6%, Alacant (15é) amb un 85,9% i Benidorm apareix en posició 19é amb un 83,6%.

Des d'HOSBEC s'han analitzat amb detall aquestes dades i es demana al Govern Valencià que la seua primera prioritat siga la de garantir la recuperacion de l'activitat i l'ocupació per als pressupostos de 2022.

Pujar