El TSJCV rebutja investigar l’expresident Mazón per la gestió de la Dana en no apreciar que els fets “revistan caràcter de delicte”

El Ple de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha rebutjat per unanimitat investigar l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón per la seua actuació durant la Dana de València del 29 d’octubre de 2024, en no apreciar “un fonament sòlid i objectiu” que els fets descrits en l’exposició elevada per la magistrada de Catarroja que instrueix la causa “revistan caràcter de delicte”.

Els cinc magistrats que integren l’òrgan judicial descarten, per tant, declarar la seua competència per a obrir una causa penal contra Mazón i basen la seua decisió principalment en el fet que este no ostentava la posició de garant d’un deure o obligació específics que exigeix, entre altres requisits, el delicte d’homicidi per imprudència en la seua modalitat de comissió per omissió.

La interlocutòria, que ha sigut notificada este dilluns, respon a l’exposició raonada que va elevar el passat 24 de febrer la magistrada que investiga els fets al Tribunal d’Instància de Catarroja, en la qual esta sol·licitava al Tribunal Superior que investigara l’excap del Consell, que actualment és diputat a Les Corts i, per tant, aforat davant la més alta instància judicial de la Comunitat Valenciana.

La resolució del TSJCV, que consta de 70 pàgines, es pronuncia exclusivament sobre la possible responsabilitat penal de l’expresident de la Generalitat, per a arxivar les actuacions respecte d’ell, però no sobre l’exconsellera de Justícia i Emergències Salomé Pradas i l’exsecretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso, tots dos investigats en la causa.

“Naturalment, la decisió anterior no significa que el procediment no puga continuar en la Secció Civil i d’Instrucció del Tribunal d’Instància de Catarroja, plaça número 3. Al contrari, pot i ha de prosseguir per a resoldre amb llibertat de criteri”, explica.

La interlocutòria, que elogia “l’esforç i la laboriositat de la jutgessa instructora”, conté una sèrie de consideracions generals sobre la responsabilitat penal dels aforats, amb citació d’abundant jurisprudència, amb especial menció a la interlocutòria del Tribunal Suprem de juliol de 2025 que va inadmetre diverses denúncies i querelles contra el president del Govern i diferents ministres en relació també amb la gestió de la Dana de 2024.

D’acord amb esta doctrina, és indispensable que concórreguen indicis “reforçats” de criminalitat i una “individualització concreta de la conducta” susceptible de retret penal. “No basta qualsevol sospita o conjectura. No són suficients les possibilitats, més o menys pròximes, o les al·lusions indirectes” —destaquen els magistrats— sinó uns “indicis fundats i seriosos” i una imputació “clara i concreta” amb suficient “suport probatori”.

El Tribunal Superior argumenta en la seua resolució que només pot examinar els fets atribuïts a l’aforat “des d’una perspectiva jurídic-penal” i queda fora del seu abast, per tant, valorar la seua conducta “des d’un punt de vista moral o polític”. “En això, i des del mateix exercici de la funció jurisdiccional, no pot haver-hi excepcions”, assevera.

Com ja va fer en una anterior resolució sobre estos fets de desembre de 2024, la Sala reitera que no és “insensible a la tragèdia” i admet alhora que les víctimes “estan necessitades d’aconseguir l’esclariment de la veritat i d’obtindre justícia i reparació”, però insisteix que l’únic “instrument d’anàlisi” amb què compta és el Codi Penal.

Este anàlisi ha de descansar sobre els “principis de legalitat i culpabilitat” i ha de determinar si els fets que s’atribueixen en l’exposició raonada de la instructora respecte de l’aforat encaixen amb el delicte d’homicidi imprudent, en la seua modalitat de comissió per omissió, ja que “no tota conducta política o socialment discutible i fins i tot, si escau, reprovable, té encaix en un precepte penal”.

I després d’analitzar la legislació aplicable al cas concret (Llei 5/1983, de Govern Valencià, Llei 13/2010, de Protecció Civil i Gestió d’Emergències, i Decret 81/2010, que aprova el Pla Especial davant el Risc d’Inundacions a la Comunitat Valenciana), el Tribunal conclou que no es dona en l’aforat la posició de garant exigible per a apreciar una actuació comissiva per omissió per la seua part.

“No es pot concloure que el president de la Generalitat infringira deures jurídics específics derivats d’una obligació legal”, arreplega textualment la interlocutòria, en coincidència amb els arguments exposats en el seu informe pel Ministeri Fiscal.

Això és així, segons la Sala, perquè la legislació autonòmica no assigna al cap del Consell uns deures específics dins de la normativa relativa a la protecció civil i a la gestió d’emergències. Per contra, fa recaure el comandament únic de l’emergència en el titular de la Conselleria competent en esta matèria.

“Sense prejutjar altres possibles responsabilitats, és clar que el president de la Generalitat no va incórrer en infracció d’una norma legal en matèria d’emergències en no atribuir-se-li cap deure específic en este àmbit”, aclareix la Sala.