STEPV ha presentat l'Agenda de la Infància per millorar la vida i l’educació de xiquetes i xiquets, adolescents i joves

A la pesentació hi han participat Begoña López, coordinadora de l'Agenda, Maria Luz González, coordinadora de l'Àrea d'Acció Sindical de STES - Intersindical, Maria del Carmen Gil, membre del Secretariat Nacional de l'STEPV - Intersindical Valenciana, Núria López, membre del Secretariat Nacional de l’STEPV i Vicent Maurí, impulsor de l'Agenda.

L'Agenda de la Infància identifica diverses prioritats on centrar l'atenció per millorar la vida de la infància, que s'entrellacen i impacten en l'educació.

Prioritat I: pobresa infantil, violència contra la infància i els drets de la infància, que són drets humans.

Prioritat II: la participació de la infància en els temes que els afecten directament o que són del seu interès.

Prioritat III: sobre el dret universal a l’educació.

Les reflexions d'almenys quinze expertes i experts i les aportacions d'un grup de professorat i estudiants en tres trobades en línia, dialogant sobre aquestes prioritats han donat com a resultat una narració participada i col·lectiva que fonamenta l'elaboració d'idees i propostes adreçades, principalment a les Administracions Públiques, locals, autonòmiques i estatal per tal que siguen tingudes en compte i puguem contribuir a millorar la vida de la infància.

L'Informe enviat al Consell de Drets Humans pel Relator Especial de les Nacions Unides sobre l'extrema pobresa i els drets humans, Philip Alston, després de la visita a l’estat espanyol, el gener i el febrer del 2020, recollia la crua realitat: «el 29,5 % de les xiquetes i xiquets estaven en risc de pobresa o exclusió social el 2018, i el 6,5% patia de carència material severa». Les taxes de pobresa infantil són encara més intenses a les zones rurals, a la població immigrant, refugiada i romaní, i a les famílies amb persones amb discapacitat. Les llars amb xiquetes i xiquets o adolescents corren més risc de pobresa o exclusió social, i el 29% de les llars amb filles o fills tenen “grans dificultats” per arribar a final de mes. Les polítiques adoptades a l'estat espanyol per eliminar l'extensa pobresa infantil, assenyalava Philip Alston, són vergonyosament insuficients i representen tant un fracàs moral com una ferida econòmica autoinfligida.

L'educació i la pobresa estan estretament vinculades: “el 33,7 % de les persones amb el nivell més baix d'educació (ensenyament primari com a màxim) corrien risc de pobresa o exclusió social el 2018, en comparació amb només el 12,6 % de les persones amb educació superior; no obstant això, la inversió pública absoluta en educació, expressada com a percentatge del PIB, es va reduir significativament entre el 2009 i el 2017, i hi ha autèntics problemes amb el cost i la qualitat de l'educació, a més de la segregació per nivell socioeconòmic i ètnia. Segons dades de la Comissió Europea relatives al 2017, el 25,7% de les llars amb xiquetes i xiquets en risc de pobresa tenien grans dificultats per pagar les despeses d’educació».

L'informe Alston continua recollint que, el 2018, l'estat espanyol va ser el país de la Unió Europea amb la taxa d'abandonament escolar més alta (17,9 %). Aquesta realitat té un cost estimat entre el 5,9% i el 10,7% del PIB total. També té el segon índex més alt de repeticions de curs de la Unió Europea, i l'alumnat més desafavorit econòmicament repeteix curs en un percentatge sis vegades més gran que els altres grups. Aquestes xifres preocupants posen en dubte la totalitat del sistema educatiu i representen una sagnia per a l'economia. Les mesures d'escut social i els plans socials i econòmics per fer front als efectes de la pandèmia i la guerra d'Ucraïna han estat insuficients i s'han de millorar en diversos àmbits, especialment el que afecta la infància i els sectors vulnerables de la població .

No és casual que la LOMLOE recull al seu preàmbul “l'enfocament de drets de la infància entre els principis rectors del sistema educatiu, segons allò establert a la Convenció sobre els Drets de les xiquetes i xiquets de Nacions Unides (1989), reconeixent l'interès superior del menor, el seu dret a l'educació i l'obligació que l'Estat té d'assegurar el compliment efectiu dels seus drets.”

Així mateix, l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible assenyala com un dels seus objectius «garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida per a tothom» (ODS4).

Des de l'anàlisi, el debat, el diàleg entre expertes i experts s'han extret 115 recomanacions per ajudar les nostres administracions a elaborar polítiques públiques que milloren la vida i l'educació de la infància, sense exclusions, sense excuses i sense demora. L'agenda es pot consultar en aquest enllaç: https://www.stes.es/agenda-de-la-infancia-de-stes-intersindical/