Sagunt insta la Generalitat que incloga el projecte de finalització de la via verda d'Ojos Negros al Port de Sagunt en els pressupostos
L'acord, aprovat per unanimitat del Ple Municipal a proposta d'Iniciativa Porteña, també demana que es prioritze la connexió amb la via Xurra que ix des de Puçol
El Ple Municipal de l'Ajuntament de Sagunt va aprovar per unanimitat en l'última sessió ordinària instar la Conselleria d'Obres Públiques, Territori i Mobilitat perquè incloga la partida necessària en els Pressupostos de la Generalitat Valenciana per al projecte de finalització de la via verda d'Ojos Negros al Port de Sagunt, i que prioritze la unió amb la via Xurra que ix des de Puçol. L'acord presentat pel regidor del grup Iniciativa Porteña, Manuel González, demana, a més, que es faça partícips als ajuntaments de la comarca pels quals transcorre el traçat perquè se sumen a la iniciativa, així com que s'informe la Comissió de Patrimoni i Infraestructures de l'estat en què es troba el projecte.
Des d'Iniciativa Porteña consideren oportú recuperar este espai ja que suposa una bona manera de dinamitzar l'economia de la comarca en fomentar el turisme ecològic i, sobretot, perquè és una part essencial del patrimoni industrial de la ciutadania valenciana, consideració a la qual s'han sumat la resta de grups polítics municipals.
Malgrat que la Conselleria ha plantejat realitzar el tram entre Albalat dels Tarongers i Sagunt dins dels projectes europeus finançats pel fons Feder, segons Iniciativa Porteña no consta la finalització d'esta via al Port de Sagunt, i molt menys la connexió amb la via Xurra que ix des de Puçol, sinó que existix la possibilitat de desviar la via verda pel llit del Palància, cosa que per al grup local és un insult i una falta de respecte.
La infraestructura ferroviària coneguda com a via Minera connectava les mines de Sierra Menera, en la localitat d'Ojos Negros (Terol), amb el port marítim de Sagunt i transportava el mineral de ferro tant per al seu embarque com per a alimentar els forns alts de la siderúrgia local. Com cita la moció, esta instal·lació es va substituir en 1973 pel ferrocarril de Renfe, la qual s'encarregaria del transport del mineral a partir d'eixe any. Des d’aleshores i durant els següents anys, esta via repleta de ponts, viaductes, estacions, passos a nivell i túnels va passar a utilitzar-se com a camins veïnals i, posteriorment, per al senderisme i el cicloturisme.
Segons la moció, diferents infraestructures alçades posteriorment com a pedreres, carreteres o l'autopista Mudèjar van danyar o, en alguns casos, van eliminar bona part del recorregut en el seu tram final, el que discorre per comarques de Castelló, així com pel Camp de Morvedre.
Ja a principis del nou mil·lenni, la Generalitat Valenciana i el Govern d'Aragó van escometre un total de 160 km per a frenar la pèrdua patrimonial d'esta infraestructura, però van quedar sense executar els últims 20 km del tram, que separen Algímia d'Alfara del Port de Sagunt, per la pràctica desaparició de bona part del traçat original. En 2008 la Generalitat va adjudicar l'execució del projecte, però hui dia, segons la moció, seguix pendent la seua realització sense que totes dos parts hagen resolt el contracte.
