25 de setembre de 2020 25/9/20

Sagunt homenatjarà el general Vicente Rojo divendres que ve

Sagunt homenatjarà el general Vicente Rojo divendres que ve - (foto 1)

    Sagunt homenatjarà el general Vicente Rojo Lluch el divendres 29 de març amb motiu dels 25 anys de la declaració del general com a fill adoptiu de Sagunt, i els 125 anys del seu naixement. L'associació l’Arxiu del Camp de Morvedre en col·laboració amb l’Ajuntament de Sagunt han organitzat este reconeixement.

    La jornada començarà a les 18.30 hores amb una visita a la recentment denominada plaça General Rojo, antigament coneguda com a plaça Xocainet. Posteriorment, a les 19 hores, tindrà lloc una xarrada en el saló d'actes del CEIP Cronista Chabret a càrrec del seu nét, José Andrés Rojo, escriptor del llibre Vicente Rojo: retrato de un republicano. A la xarrada assistirà l'alcalde de Sagunt, Quico Fernández, junt a l'alcalde de la Font de la Figuera, Vicent Muñoz.

    Militar, catòlic i patriota. Amb estos termes es definia el general Rojo, nascut a la Font de la Figura (València) en 1894. Va ser un militar espanyol i cap d'Estat Major de l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil Espanyola. El seu compromís amb la República ha resultat per a molts historiadors un enigma. No obstant això, la seua gran dedicació al desafiament de guanyar la guerra al feixisme i la modernitat de moltes de les seues idees descobrixen a un militar atípic que va participar del clima de renovació que es va iniciar a Espanya amb l'arribada de la República.

    Quan les tropes franquistes es disposaven a prendre Madrid al novembre de 1936, Vicente Rojo va ser nomenat cap d'Estat Major de les forces militars de la defensa i encarregat, per tant, de dirigir la resistència d'una ciutat que es donava quasi per perduda. Madrid va resistir i, a partir de llavors, el seu paper en l'Exèrcit Popular va cobrar cada vegada major rellevància. Al maig de 1937, amb l'arribada de Negrín al poder, es va convertir en la figura més destacada de les tropes republicanes: les batalles de Brunete i Belchite, la presa de Terol o la maniobra de l'Ebre, entre d’altres, van ser algunes de les iniciatives que va posar en marxa amb la voluntat de frenar l'avanç de les forces de Franco.

    Després de la campanya de Catalunya, va continuar ocupant-se de les tropes recloses a França en diferents camps de concentració. Quan anava a incorporar-se a la zona central, es va produir el colp de Casado, que va precipitar el final de la guerra. En finalitzar la guerra va estar exiliat a França, l'Argentina i Bolívia, i és en 1957 quan aconseguix tornar a Espanya. Va ser jutjat pels tribunals militars franquistes i condemnat a cadena perpètua per «auxili a la rebel·lió militar». Encara que va quedar indultat, però va ser desposseït del seu càrrec. També va ser professor i és autor de diversos llibres sobre la Guerra Civil i la ciència militar. Finalment, va morir en 1966.

    Pujar